Biden encarrila la nominació demòcrata amb diverses victòries inapel·lables

La carrera per a la nominació demòcrata ha quedat pràcticament liquidada després que Joe Biden encadenés aquest dimarts una nova sèrie de victòries inapel·lables en quatre dels sis estats que celebraven les seves primàries. El candidat de l’‘establishment’ es va imposar sense dificultats a Michigan, l’estat en el qual Bernie Sanders havia dipositat totes les seves esperances per renéixer després de la clatellada del passat ‘superdimarts’. No va poder ser. En poc més d’un mes, el seu rival ha passat de ser una presència tan venerable com irrellevant en la campanya a un candidat inexpugnable que ha guanyat 15 dels últims 20 estats disputats i ha agafat un significatiu avantatge en el nombre de delegats que elegiran formalment al juliol el demòcrata que lluitarà per la Casa Blanca. L’statu quo està guanyant els desitjos de canvi. 

La pilota està ara a la teulada de Sanders, enfrontat al dilema de com procedir quan el seu camí cap a la nominació ha quedat seriosament bloquejat. ¿Seguir en la lluita amb el cost que això suposaria per a la unitat del partit o plegar veles per centrar tots els esforços a derrotar Trump? En un gest molt revelador, el socialdemòcrata va cancel·lar la seva compareixença a Vermont, probablement per revaluar amb deteniment els seus pròxims passos.

Al senador independent no li queda gaire cosa més que encomanar-se a la possibilitat que el coronavirus, o una eventual recessió derivada de les seves conseqüències, trastoqui completament la campanya. Sanders va dir la setmana passada que no pretén comportar-se «com un masoquista» si els números no li quadren, però aquest diumenge té el seu primer debat cara a cara amb Biden i, d’acord amb els seus assessors, pretén aprofitar l’oportunitat.  

El seu gran problema és que la seva «revolució política» no s’ha acabat de materialitzar. Malgrat tenir la millor organització sobre el terreny i el recolzament aclaparador dels joves, no ha aconseguit expandir l’electorat portant fins a les urnes milions de nous votants. Al sud del país no competeix. I als bressols obrers de l’Oest Mitjà ha perdut els dos estats disputats fins ara. Tampoc té recolzament dels grans mitjans. I gairebé tot el partit ha fet pinya entorn de Biden.

Els resultats de dimarts no van fer més que aprofundir les seves flaqueses. Biden va arrasar a Mississipí superant el 80% dels vots amb el recolzament massiu dels afroamericans. Va guanyar també folgadament a Missouri, Idaho i Michigan, on Sanders va donar la sorpresa fa quatre anys. Aquesta vegada ni tan sols va poder imposar-se al comtat del cineasta Michael Moore, un dels principals subalterns de la seva campanya. Michigan no només era important pel seu valor simbòlic o pel seu pes en les presidencials. Era també l’estat que més delegats repartia. 

Invertir la trajectòria

L’única victòria de Sanders es va produir a Dakota del Nord, on milers de persones van haver d’esperar durant hores a temperatures sota zero per poder votar, mentre l’estat de Washington reflectia un empat tècnic amb el 71% de l’escrutini. Poc consol per a un candidat que estava obligat a invertir la trajectòria que va començar el passat 29 de febrer amb l’aclaparadora victòria de Biden a Carolina del Sud. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Biden va parlar des de Filadèlfia, la mateixa ciutat on va llançar la seva campanya fa gairebé un any, en el seu tercer intent per aconseguir la nominació demòcrata. No va cantar victòria, però es va comportar amb l’altura de qui se considera guanyador i necessita unir el partit. I és que al novembre necessitarà els votants de Sanders, una cosa que no té garantida en absolut. «Vull agrair a Bernie Sanders i els seus simpatitzants la seva infatigable energia i la seva passió», va dir flanquejat per la seva dona. «Compartim un objectiu comú i junts derrotarem Donald Trump». La seva coalició electoral no deixa de créixer: afroamericans, dones, adults més grans de 45 anys, suburbis i votants blancs, tant amb formació universitària com sense. 

El calendari és a partir d’ara molt favorable a Biden, que es podria convertir en el segon candidat demòcrata sorgit de l’Administració Obama en els últims cinc anys. Amb Hillary Clinton no va funcionar. Falta saber ara si amb Biden, que comparteix moltes similituds amb l’ex secretària d’Estat, serà diferent.