La UE i Turquia reprenen el diàleg després del xoc migratori

La Unió Europea i Turquia reprenen el diàleg després de les tensions viscudes en les últimes setmanes a la frontera grecoturca. El viatge llampec del seu president, Recep Tayyip Erdogan, a Brussel·les, per entrevistar-se amb els dirigents europeus, no ha servit de moment per plasmar cap acord concret, però les dues parts s’han compromès a examinar punt per punt l’aplicació de l’acord migratori tancat el 2016, pel qual Ankara va acceptar blindar la frontera amb Grècia i assumir al seu territori els refugiats arribats des de Síria a canvi de 6.000 milions d’euros, dels quals la UE ha compromès 4.700 milions i ha desemborsat ja uns 3.200 milions. 

Els encarregats d’avaluar el compliment «polític i tècnic» del pacte, que per a la UE continua sent vàlid, seran el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell i el seu homòleg turc, Mevlut Cavusoglu. Tots dos s’encarregaran d’estudiar «què està en vigor i què falta per implementar-lo» i si Brussel·les i Ankara fan la mateixa interpretació del contingut, han explicat els presidents de la UE i la Comissió, Charles Michel i Ursula von der Leyen, després d’una trobada d’una mica més de dues hores amb Erdogan. 

«Som conscients que Turquia està realitzant un enorme esforç acollint milions de refugiats, però el que ha passat l’última setmana no pot tornar a passar. Necessitem una estratègia que eviti una escalada de les tensions en el futur», ha reclamat l’alemanya que fa una setmana va qualificar Grècia com l’«escut d’Europa» tot i que va eludir pronunciar-se sobre la violència a la frontera exercida contra els refugiats.

Reduir la tensió

«Les fronteres europees s’han de protegir i els drets fonamentals, també. Tot s’ha de fer simultàniament. Per aquesta raó ens reunim amb Erdogan. Per això ens esforcem a reduir la tensió, per trobar una solució que ens porti a una situació adequada», ha indicat aquest dilluns insistint que «tota resposta ha de ser proporcionada», que «l’ús de la violència excessiva mai és acceptable» i que «faran falta investigacions» sobre les suposades denúncies de violència.

Malgrat les acusacions i amenaces de les últimes setmanes per part d’Ankara, que utilitza els refugiats com a moneda de canvi per pressionar Europa, la UE considera que la trobada amb Erdogan és el «primer pas» per restablir els canals de comunicació amb un país que és clau en la gestió dels fluxos migratoris. «És bo que les línies de comunicació amb Turquia segueixin obertes i actives», ha celebrat la presidenta de la Comissió. «És un pas important en la bona direcció però hi ha feina per fer per rebaixar la tensió», ha reconegut Michel. 

Erdogan exigeix ajuda a Síria

Però el cert és que la visita exprés del mandatari turc no ha canviat gens ni mica la realitat, tal com ha quedat patent quan Erdogan ha obert la boca a Brussel·les. «És un disbarat que un aliat i veí apunti a Turquia com a responsable de l’onada d’immigració irregular. No permetrem que aquest país utilitzi la situació actual i a la UE per treure un benefici injust», ha advertit amb referència a la seva veïna Grècia i exigint «recolzament» dels aliats a Síria.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Ha sigut durant la primera parada del viatge a la seu de l’OTAN on ha abordat els dos assumptes amb el secretari general Jens Stoltenberg. En un terreny més propici als seus interessos, el dirigent turc ha avisat que la crisi Síria afecta també Europa i que cap país europeu es pot permetre el luxe de continuar indiferent al xoc i la tragèdia humanitària siriana. «Turquia ha estat lluitant contra l’amenaça i els perills que s’originen a Síria durant nou anys exactament. Som l’únic país de l’OTAN que ha lluitat home a home davant el Daesh. Esperem el recolzament concret de tots els nostres aliats per aquesta lluita que Turquia ha dut a terme pel seu compte i amb gran sacrifici», ha reclamat. «És també essencial que els aliats mostrin solidaritat sense discriminació o condicions polítiques. El recolzament que demanem ha d’arribar sense més retards», ha exigit.

Menors no acompanyats

Per la seva part, Von der Leyen també ha defensat aquest dilluns una solució particular per als menors no acompanyats que es troben a les illes gregues. «Estic molt preocupada per la seva situació» perquè «són els més vulnerables. És urgent traslladar-los de les illes i trobar-los un lloc segur», ha destacat. Fins ara, hi ha cinc estats membres que han respost positivament a la seva crida d’urgència –França, Portugal, Luxemburg, Finlàndia i Alemanya– per acollir part d’aquests menors al seu territori, però «es necessitarà més ajuda», ha recordat. Des de Berlín, per exemple, el Govern alemany ha anunciat la seva disposició a acollir entre 1.000 i 1.500 menors