10 d’ag 2020

Anar al contingut

CERIMÒNIA FÚNEBRE

Egipte enterra Mubarak amb honors militars i en presència d'Al-Sisi

L'actual president egipci encapçala la processó fúnebre de l'exdictador, mort als 91 anys i enderrocat per la revolució del 2011 durant la Primavera Àrab

Desenes de manifestants es reuneixen davant la mesquita on s'ha fet el funeral per retre homenatge a qui va governar durant tres dècades

Ana Alba

Egipte enterra Mubarak amb honors militars i en presència d'Al-Sisi

KHALED DESOUKI

Egipte ha enterrat aquest dimecres l’exdictador  Hosni Mubarak, amb tots els honors militars i en presència del president egipciAbdel Fattah al-Sisi.

Diversos cavalls van traslladar el taüt de Mubarak, embolicat en una bandera egípcia, fins a un complex de mesquites, en una llarga processó encapçalada per Al-Sisi, els fills de Mubarak, Alaa i Gamal, i diversos dignataris egipcis i àrabs.

L’ex cap d’Estat egipci va morir dimarts als 91 anys en un hospital del Caire després de patir complicacions per una cirurgia intestinal a què va ser sotmès a finals de gener, segons van informar les agències Reuters i AP.

La presidència egípcia i les forces armades van assenyalar dimarts en dos comunicats que «ploraven» la mort de l’excomandant  de les forces aèries, que van qualificar d’heroi pel seu paper en la guerra del 1973 contra Israel. El Govern va decretar tres dies de dol nacional per la seva mort.

Cerimònia a la mesquita de Tantawi

El funeral de Mubarak, que es va celebrar a la mesquita del mariscal Tantawi, va anar seguit per l’enterrament de les seves restes als terrenys que la família de Mubarak té al cementiri pròxim, segons va informar la televisió estatal egípcia. 

Desenes de simpatitzants de l’exmandatari, alguns arribats des de la seva localitat natal, Kafr el-Meselha, al delta del Nil, es van concentrar a l’entrada de la mesquita per assistir al funeral militar.

«Estic content que s’hagi restaurat la seva dignitat», després que el fessin fora del poder, «i per l’apreciació de l’Estat per ell després de la seva mort», ha dit a l’agència Reuters Zinat Tuhami, una dona de 35 anys del Caire. «Aquesta és la història de 30 anys, el comiat de 30 anys», ha afegit.

«L’època d’Al-Sisi, pitjor que la de Mubarak»

Per la seva banda, Mohamed Zari, activista pro drets humans, ha assenyalat que l’època actual d’autocràcia i de penúries econòmiques és pitjor que l’era de Mubarak. «Va ser una era dolorosa, però aquesta és molt més difícil i dolorosa en termes de llibertats i de condicions econòmiques», ha assegurat Zari.

Mubarak, que va governar amb mà de ferro el país durant tres dècades (1981-2011), fins que va ser enderrocat per les protestes massives que van portar a la revolució del 2011, l’anomenada Primavera Àrab, ha deixat els egipcis dividits respecte al seu llegat. 

Per a molts va ser un símbol de corrupció, de repressió i de diversos mals del país, mentre que per a d’altres va ser símbol de l’estabilitat al Pròxim Orient. 

Alguns dels que es van manifestar per acabar amb la seva era per sempre i amb el règim controlat pels militars, ara enyoren, en part, el temps del regnat del faraó intocable

Cop d’Estat contra Mursi

El motiu és que l’arribada al poder d’Al-Sisi, després de fer un cop d’Estat contra el primer president elegit democràticament a les urnes, Mohamed Mursi, ha portat més caos, repressió, arrestos arbitraris, tortures i presó a milers d’egipcis, activistes, periodistes i gent corrent que ha mostrat una mica de dissidència respecte al règim o ni tan sols això.

Molts dels que van ajudar a enderrocar Mubarak, de diverses tendències, tant antimilitars, com d’esquerres, com islamistes, ara estan entre reixes o a l’exili.

L’estiu del 2013, els que van protestar massivament contra el president islamista Mursi, sorgit dels Germans Musulmans, que Mubarak havia prohibit, van justificar el cop d’Estat d’Al-Sisi al·legant que era necessari per estabilitzar el país, que veien sota el risc d’una ‘islamització’ progressiva.

Absolt de conspiració per matar manifestants

Mubarak va ser sentenciat a cadena perpètua el 2012 per conspirar presumptament per assassinar 239 manifestants durant els 18 primers dies de la revolta, però un tribunal d’apel·lacions va ordenar un nou judici i es va retirar el cas contra ell i els seus alts funcionaris, fins que el van absoldre el 2017.

No obstant, el 2015 va ser condemnat a tres anys de presó, juntament amb els seus dos fills, per desviar fons públics i utilitzar els diners per millorar les propietats familiars.

Tant els mitjans de comunicació estatals com els privats han publicat i difós fotografies de l’exdictador i fragments dels seus discursos passats, cosa que contrasta molt amb el tracte que es va donar a Mursi, que va morir durant el seu judici per càrrecs d’espionatge.

Temes: Egipte