El primer ministre d'Ucraïna dimiteix per haver criticat el president

Crisi política a Ucraïna, que ben bé podria acabar convertint-se una simple tempesta en un vas d’aigua. El primer ministre, Oleksi Hontxaruk, ha escrit una carta de dimissió al president Volodímir Zelenski després de difondre’s en els mitjans i xarxes socials uns comentaris seus en to menyspreador sobre el cap de l’Estat.

A Zelenski cal plantejar-li les coses en termes simples perquè «té una comprensió veritablement primitiva de l’economia», havia dit Hontxaruk en una reunió a porta tancada amb els seus col·laboradors. Per intentar aturar la crisi, el cap del Govern ha escrit «una carta de dimissió» que ha transmès a Zelenski, segons ha anunciat ell mateix a la seva pàgina de Facebook, a fi de «dissipar qualsevol dubte sobre el nostre respecte i confiança».

«Crec que des d’algunes instàncies s’intenta impulsar de manera artificial la idea que ni jo ni el meu equip respectem el president», ha afirmat Hontxaruk. «No és veritat; jo he arribat a aquest lloc per aplicar la política del president», ha afirmat. Segons la presidència ucraïnesa, la missiva serà examinada i se li donarà resposta pròximament.

Sistema semipresidencialista

En un sistema semipresidencialista com l’ucraïnès, el cap del Govern ha de rebre el suport de la Rada, el Parlament unicameral del país. Tenint en compte que Servidor del Poble, el partit creat per Zelenski després de guanyar les presidencials, disposa de majoria absoluta, a la pràctica serà aquest últim que decideixi sobre el destí d’Hontxaruk.

Et pot interesar

Tal com creien molts observadors a Kíev, no es pot descartar que Zelenski decideixi mantenir en el poder el seu lloctinent, i que l’única sanció sigui una reprimenda verbal. Al cap i a la fi, el president ucraïnès, un exhumorista elegit la primavera passada, és conscient que no és més que un nouvingut en el món de l’alta política.

Amb només 35 anys, Hontxaruk és un dels caps de Govern més joves del món que, a més, diu el que li sembla, tot i que això sí: no té la picardia de la generació de polítics exsoviètics avesats a l’art de la dissimulació o fins i tot el cinisme.