Romania, 30 anys sense el tirà

Bucarest, una nit freda del desembre del 2019. Als carrers del nucli antic, una multitud de romanesos i estrangers ballen i beuen en bars de moda com podrien fer-ho a Milà, Munic o Barcelona. Llums nadalencs guarneixen totes les avingudes adjacents, on un trànsit intens flueix constant fins ben entrada la nit.

L’escena no té res d’excepcional en una capital de la Unió Europea, però revela la tremenda evolució històrica de Romania si es compara amb les imatges que es conserven del Bucarest de fa només 30 anys.

«Ni tan sols podíem imaginar-nos que arribaríem a veure una cosa així», diu a EL PERIÓDICO Mihai Petrescu, un mecànic jubilat que passeja pel centre amb el seu net. «Quan jo era jove amb prou feines hi havia cotxes. Els carrers eren foscos, les botigues, buides, i teníem prohibit parlar amb els poquíssims estrangers que venien».

La transformació a què fa referència Petrescu va començar a fer-se possible el 16 de desembre de 1989, quan una protesta popular inèdita ocorreguda a la ciutat de Timisoara va encendre la metxa de la rebel·lió reprimida a trets per l’Exèrcit. Molts morts després i en un ambient de confusió que no es dissiparia fins a l’execució del dictador el 25 de desembre, una massa enardida demanant la llibertat que ja es respirava a la resta del bloc soviètic va forçar la fugida de Bucarest de Nicolae Ceausescu el 21 de desembre.

Una tasca titànica

Un grup dirigent liderat per l’‘apparatchik’ comunista crític amb Ceausescu Ion Iliescu havia pres el poder amb el recolzament de l’Exèrcit, i tenia una tasca titànica: treure el país més pobre d’Europa de la seva misèria i començar a tornar-lo a l’espai occidental del qual l’havien arrencat 40 anys abans els tancs soviètics.

Tot i que el paper d’Iliescu i els seus en una revolució plena de misteris que es va cobrar més de 1.100 morts continua sent objecte de polèmica, i malgrat els excessos autoritaris dels primers temps, Romania va anar consolidant a poc a poc la seva democràcia. Després de la primera alternança en el poder el 1996, el país va aconseguir el 2004 el seu anhelat ingrés a l’OTAN. Tres anys més tard, Romania tornava del tot a la família continental partida durant la guerra freda amb la seva entrada junt ambBulgària a la Unió Europea.

Malgrat els problemes de corrupció i falta d’independència judicial que continuen afectant el sistema, la mateixa Romania on tot estava subordinat a la voluntat de Ceausescu fa tres dècades és avui un Estat de dret que celebra eleccions lliures, on la llibertat de premsa és una realitat consumada i centenars de milers de persones han sortit al carrer en els últims anys per protestar contra el Govern.

Emigració massiva

El gran fracàs del país ha sigut la falta de desenvolupament de les zones rurals, molt colpejades per uns processos de privatització ruïnosos que van començar als anys 90 i van acabar amb el tancament de moltes de les fàbriques i projectes econòmics fallits amb què Ceausescu donava feina a la gent artificialment.

La falta d’inversions sòlides que creessin ocupació i l’obertura de fronteres, especialment després de l’entrada a la Unió Europea, han provocat en les últimes dècades una emigració massiva que posa Romania en una delicada situació demogràfica. Segons dades oficials, 5,6 milions de romanesos, sobretot joves, viuen i treballen fora del país, la població del qual va passar dels 22 milions en temps de Ceausescu als 19,4 actuals.

Aquesta tendència a la baixa afecta ja la productivitat i el consum. Les empreses romaneses tenen problemes per trobar treballadors i s’han vist obligades a recórrer a vietnamites, nepalesos i altres nacionalitats asiàtiques per satisfer la seva necessitat de mà d’obra.

Millor qualitat de vida

Malgrat tot, l’economia romanesa ha crescut entre un 4% i un 7% en els últims cinc anys, unes xifres capdavanteres a Europa que estan basades en els augments del sou mínim i les pujades a funcionaris i pensionistes adoptades a costa del dèficit pels governs socialdemòcrates del partit d’Iliescu. Aquestes mesures han fet augmentar substancialment la qualitat de vida, sobretot a les principals ciutats, que són un important pol d’atracció per al sector informàtic i de les tecnologies de la informació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Després de contribuir al’Holocaust com a aliada de Hitler, Romania va tornar a veure agitar-se els seus pitjors instints nacionalistes durant el règim de Ceausescu, quan la majoria de romanesos jueus i d’origen germànic van emigrar a Israel i Alemanya. Les tensions amb la minoria hongaresa de Transsilvània explotada pel dictador es van inflamar de nou durant la transició a la democràcia, i alguns temien la possibilitat d’un escenari de guerra similar al que va viure Iugoslàvia.

No obstant, Romania ha resolt raonablement bé les seves rivalitats ètniques, i és l’únic país de la regió que té un president i un primer ministre que són procedents de minories (Klaus Iohannis, d’origen alemany, i Ludovic Orban, de pare hongarès).