03 d’abr 2020

Anar al contingut

La crisi xilena

El Govern de Piñera no descarta una ingerència estrangera en l'esclat social

Les autoritats van assegurar haver detectat un trànsit «desmesurat» d'internet «des d'un país d'Europa oriental»

Les declaracions del ministre d'Exteriors, Teodoro Ribera, guarden parentiu amb recents conjectures dels EUA sobre la protesta xilena

Abel Gilbert

El Govern de Piñera no descarta una ingerència estrangera en l'esclat social

Part del Govern xilè continua observant el conflicte social que va esclatar el passat 18 d’octubre en clau conspiradora. Mentre el ministre de l’Interior, Gonzalo Blumel, convoca la mateixa coalició de dretes i els opositors a «cedir una mica» cada part per reformar per consens la Carta Magna perquè «tot no és blanc i negre», el ministre d’Exteriors, Teodoro Ribera, veu la crisi amb el color d’un presumpte complot internacional. Les autoritats, va dir, investiguen una possible ingerència estrangera en les protestes després de detectar fa sis setmanes, un trànsit «desmesurat» d’internet «des d’un país d’Europa oriental» que es va abstenir de nomenar.

«S’està investigant per part dels organismes internacionals xilens si hi ha o no ingerència internacional directa», va dir Ribera a les portes del mateix Congrés de la ciutat portuària de Valparaíso on els legisladors intenten dissenyar el camí que condueixi a una nova Constitució i, alhora, s’estudia la possibilitat d’habilitar una acusació constitucional contra el president, Sebastián Piñera, per les violacions als drets humans que han perpetrat integrants de la policia militaritzada (Carabineros).

És en aquest context de disputes parlamentàries que Ribera va al·ludir a maniobres que es realitzen fronteres enfora i va informar la premsa que «hi va haver en els dies posteriors al 18 d’octubre una quota important d’ús d’internet provinent d’un país d’Europa oriental cap a Xile». Aquest flux va incloure la «creació de perfils falsos». El ministre va considerar que «no és cap novetat, absolutament cap novetat que avui dia existeixen risc internacionals per als països i per a les democràcies». 

Coincidència amb els EUA

Les seves declaracions es coneixen l’endemà que el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, acusés Cuba i Veneçuela d’agitar les protestes a l’Amèrica Llatina. Pompeo va assegurar que l’administració de Donald Trump ajudarà els Governs «legítims» com els de Xile i Colòmbia a evitar que les manifestacions de carrer es converteixin en «disturbis i violència».

«Continuarem recolzant als països que intenten evitar que Cuba i Veneçuela segrestin aquestes protestes», va afirmar Pompeo. L’exdirector de la CIA i actual responsable de la diplomàcia nord-americà va expressar al seu torn l’«orgull» del treball realitzat per Washington a l’Amèrica Llatina, regió que va anomenar «el nostre pati del darrere», per contenir la suposada influència de Caracas i l’Havana.

Els costos de l’esclat

L’esclat que afecta Xile des de fa més d’un mes es va iniciar amb el rebuig a l’alça del bitllet del metro i va derivar en un qüestionament general de la desigualtat social i en un reclam de canvis institucionals profunds. Al llarg de les protestes, el president Piñera va passar de considerar que el país enfrontava una «guerra» a reconèixer el seu error de diagnòstic i prestar l’oïda als reclams populars. Piñera afirma no obstant que l’única manera de deixar enrere una crisi que ha provocat almenys 23 morts, centenars de ferits, destrosses en la infraestructura i una caiguda de l’economia és encarrilar pacíficament les discussions polítiques sobre el futur xilè. Les autoritats no deixen de posar de vegades l’accent en els actes de vandalisme per sobre de les multitudinàries i festives manifestacions de carrer.

No han faltat dirigents opositors que van assenyalar des de l’inici del conflicte l’existència d’una zona grisa en la qual conflueixen saquejadors i serveis d’intel·ligència per tal de desacreditar la protesta. Un tribunal de la ciutat de La Calera, al nord, acaba de dictar la presó preventiva del legislador comunal oficialista Karim Chahuán Cerna per liderar una banda que va estar involucrada en actes de pillatges en centres comercials.