Ser dona a Mèxic, qüestió de supervivència

El ‘walkie-talkie’ d’Anayeli Pacheco crema en trucades com l’inclement sol a Ciudad Juárez, a la desèrtica frontera entre Chihuahua i Texas. La seva patrulla atén l’última emergència. Una adolescent de 15 anys tremola amb dues rascades al seu coll. El seu nòvio de 17 anys ha intentat escanyar-la, però no el vol denunciar perquè assegura que és una cosa «comuna».Nou dones són assassinades diàriament a Mèxic, segons l’ONU.

«Hem d’explicar-los que estan passant per un delicte, que necessiten atenció psicològica o sortir d’aquest problema. Ens encarreguem d’apoderar-les», assenyala la jove agent. Ella també va ser agredida per la seva parella i això la va motivar a ingressar en la Unitat Especialitzada en casos de Violència Domèstica, de la policia de Ciudad Juárez, l’urbs mexicana amb més índex de feminicidis: 109 assassinats de dones fins a l’agost d’aquest any, un 36,2% més respecte a l’any anterior. Pacheco rep uns 15 avisos en un torn de vuit hores.

Dels 129 assassinats de dones de l’any passat en aquesta ciutat, la Fiscalia només en va considerar 30 com a feminicidis. «En la majoria de casos es deu a venjances vinculades al narcotràfic», valora a El Periódico el secretari local de Seguretat Pública, Ricardo Realivázquez. Aquesta revictimització provoca que tan sols es denunciïn la meitat d’aquests homicidis a tot el país i aproximadament el 90% no obtenen mai sentència, segons la Comissió Nacional de Drets Humans.

Desconfiança

«La impunitat alimenta la violència de gènere. Les dones ni tan sols denuncien perquè desconfien d’una Justícia inoperant», reclama a aquest diari la directora de l’associació Sense Violència, Elia Orrantia, que va obrir a Ciudad Juárez un refugi de màxima seguretat on una dotzena de dones, al costat dels seus fills, s’amaguen dels seus marits. La Rosa –nom fictici– va aguantar els maltractaments del seu marit durant quatre anys fins que va intentar penjar-la. «No tenia on escapar amb els meus tres fills, per això vaig caure en aquesta espiral i el perdonava», explica. Com la Rosa, moltes de les dones que arriben a aquesta ciutat fronterera venen soles i no compten amb una xarxa social de recolzament per fugir de la violència masclista, considera Orrantia.

Vuit de cada deu mexicanes tenen sensació d’inseguretat. Hi en tenen motius: un 44% de les dones han sigut violentades per les seves parelles. S’han registrat unes 60.000 denúncies per maltractament en els quatre primers mesos d’aquest any, un 4% més que l’anterior. Els delictes sexuals van créixer un 17% en el primer semestre d’aquest any, amb més de 25.000 casos.

L’abús sexual va pujar un 30%. L’assetjament, més del 50%, especialment a Ciutat de Mèxic, on un 65% d’elles han patit fustigació sexual en el transport públic. Les alertes de gènere –mecanisme per protegir dones– que s’han activat recentment en diversos municipis mexicans «han obtingut pocs resultats», com destacava la cap del govern de la capital. Aquest assetjament generalitzat s’estén a més a l’àmbit laboral. Tres de cada 10 dones han viscut discriminació i violència laboral als seus centres de treball.

Més equitat política, però no laboral

Així mateix, la bretxa salarial ronda el 20%, segons l’Organització Internacional del Treball. Mèxic ocupa el penúltim lloc entre els països llatinoamericans en participació laboral femenina, amb tot just sis de cada deu dones amb ocupació. I tan sols un 2% d’elles ocupa un càrrec en comitès executius. 

Malgrat les descoratjadores xifres de desigualtat laboral, Mèxic ha aconseguit millorar lleugerament els seus índexs d’equitat de gènere gràcies als lleus avenços d’accés a la salut, educació i participació política, sobretot aquest últim any amb l’arribada del nou govern d’Andrés Manuel López Obrador (Amlo) que per primera vegada va crear un gabinet paritari i va introduir en el seu discurs la qüestió feminista.

«La nova Administració ha donat senyals esperançadors, però altres preocupants com les seves aliances amb grups conservadors o reduir pressupostos en serveis públics importants per a les dones (estades infantils, refugis per a víctimes de violència)», apunta a aquest diari la portaveu del Grup d’Informació en Reproducció Elegida (GIRI), la Isabel Fulda, qui destaca el recolzament del partit governamental, Morena, en impulsar la despenalització de l’avortament.

Falta de drets reproductius

A finals de setembre Oaxaca va ser el segon estat mexicà en aprovar aquesta pràctica, després que ho fes Ciutat de Mèxic fa 12 anys. «És un assoliment històric gràcies als grups feministes cada vegada més mobilitzats –assegura Fulda–. L’avortament divideix molt. Els partits tenen por de la influència de l’Església catòlica. Es pensa que la societat mexicana és conservadora, però s’ha demostrat que la llei pot canviar l’opinió pública, quan ja no es veu l’avortament com un delicte».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’avortament clandestí és la quarta causa de mort materna, de 30 per cada mil nascuts vius. Aquesta taxa gairebé es duplica en el cas de dones indígenes, reflex del retard en accés a la salut i els drets reproductius per a aquest grup social. Poc més de la meitat de les dones camperoles o de comunitats originàries disposen de cobertura anticonceptiva, la qual cosa dispara l’embaràs adolescent en aquestes regions on pobresa i drets de la dona van de la mà.

Els avenços en aquesta matèria encara són lents. Mèxic és el país desenvolupat (membre de l’OCDE) amb més índex d’embarassos d’adolescents, un risc que es triplica entre les dones sense escolaritat. «És un cercle viciós. La dona s’embarassa i deixa els seus estudis, o deixa els seus estudis per la falta d’oportunitats i s’embarassa aviat. I així es continuen reproduint les situacions de vulnerabilitat», afirma a aquest mitjà la sociòloga de la Unam, Esther Navarro, i conclou que «aquesta marginalitat exposa més la dona a ser violentada».