Els sondejos reforcen els islamistes en les eleccions de Tunísia

Els islamistes de Nahda, la primera força votada en els comicis legislatius de diumenge passat Tunísia, es reforcen en el poder amb una presumible victòria en la segona volta de les presidencials de l’ultraconservador Kaïs Saïed.

Els tunisians han tornat a les urnes aquest diumenge, aquesta vegada per elegir el quart president de la República, el segon de la democràcia tunisiana que va arrencar el 2011 quan una revolució popular va enderrocar el dictador Ben Alí. Amb aquesta cita es conclou un llarg procés polític democràtic que va començar el 15 de setembre passat.

Els dos candidats que es juguen la cadira presidencial són, d’una banda, el magnat de mitjans de comunicació i populista Nabil Karaoui, propietari de la coneguda cadena de televisió Nessma TV que durant els últims tres anys li ha servit de pantalla per convertir el seu partit (Al cor de Tunísia) en la segura força política en les passades eleccions legislatives. I d’altra banda, el professor ultraconservador Kaïs Saïed, un misteriós candidat per la seva sobtada aparició en l’escena política la legitimitat popular del qual, en especial, entre els joves li va donar la victòria en la primera volta presidencial amb el 18,04% dels vots davant Nabil Karaoui amb el 15,05%.

Els sondejos a peu d’urnes vaticinen novament la victòria per a Kaïs Saïed, amb el 76,9% dels vots per a l’ultraconservador i el 23% per al magnat Kabil Karaoui.

El magnat mediàtic no va poder votar en la passada jornada electoral al trobar-se a la presó acusat de blanqueig de diners i frau fiscal. La seva detenció es va produir 10 dies abans del començament de la campanya electoral de les presidencials i el seu alliberament va arribar dimecres passat.

Debat televisat

La decisió de la justícia tunisiana de posar en llibertat el multimilionari Karaoui va permetre la realització d’un històric debat polític divendres a la nit entre els dos candidats en lliça que van seguir més de sis milions de tunisians. S’hi va veure el professor Kaïs Saïd defensar un discurs «convincent, directe i coherent en l’exposició d’arguments en el camp de la seguretat i sobretot en matèria econòmica», va comentar Selma Kihli, informática.

No obstant, Nabil Karaoui va denotar «dubte» i «poca fermesa» en el seu fil argumental. Tot i que una part del poble tunisià va pensar que el seu alliberament, quatre dies abans de les presidencials, podria ajudar-lo a remuntar els pocs vots que el separaven del seu rival, després del debat polític es va abocar una gerra d’aigua freda sobre els seus propis votants potencials. «No ha estat a l’altura i per això la meva papereta anirà en blanc», va comentar a EL PERIÓDICO una liberal del partit de Nabil Karaoui.

Al terme del debat televisat es fregaven les mans els seguidors de l’ultraconservador, que auguraven una victòria segura per a Kaïs Saïed. «És un gran jurista, de vocació acadèmica. Els seus alumnes l’adoren. Allunyat de la corrupció i seriós», va comentar Riad Aissaoui, integrant de l’associació Mourakboum. Davant les crítiques contra Saïed per les seves posicions extremes en el camp religiós, el jove va defensar que «era impossible» perquè la seva dona, jutge, «no porta el vel i no és practicant», va afegir.

Mala reputació dels partits tradicionals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Considero que Saïed és una figura relativament anònima perquè ha tingut àmplies aparicions mediàtiques com a tertulià habitual als platós de televisió. La seva victòria respon a un electorat desafecte amb els partits tradicionals amb mala reputació per la falta de respostes als problemes quotidians de la ciutadania», va analitzar Bosco Govantes Romero, professor a la Universitat Rei Joan Carles i observador electoral per a OPEMAM.

El repte del nou president de la República serà generar una nova il·lusió en una població molt colpejada per l’aguda crisi econòmica i social que ha arribat a qüestionar l’esperit de la Revolució dels gessamins.