Moreno ofereix diàleg i la comunitat indígena reclama fets

«Faig una crida als dirigents a dialogar directament amb mi, asseguem-nos a conversar». El president equatorià, Lenín Moreno, va formular la seva exhortació al moviment indígena gairebé en el mateix moment en què els gasos lacrimògens canviaven l’aire de la zona històrica de Quito. La imatge dels carrers colonials envoltats de gris ho deien tot: un nou esclat social posa en perill les institucions com el 1996 i el 2000.

Quan la policia va desallotjar els voltants de l’Assemblea Nacional de l’Equador on s’havia concentrat el moviment indígena que exigeix al Govern l’anul·lació de l’augment del preu dels combustibles, el record de pallisses anteriors es va fer més patent. «Hem suportat la repressió amb més de 554 ferits, 929 detinguts, cinc morts i tants desapareguts més», va assegurar la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie) a través de Twitter. «És incomprensible aquest exercici de la violència», afegia.

D’acord amb les comunitats originàries, la incursió policial demostra que «el diàleg que promulga [Moreno] no té credibilitat». La Conaie va remarcar que «ens disposem a conversar quan es derogui el decret» que habilita els increments. Però el moviment indígena reclama també que es faci marxa enrere en l’intent dereforma laboral que, entre altres coses, inclou la potestat estatal per rebaixar el salari i els dies de vacances dels empleats públics. 

L’al·locució presidencial va durar un sospir: tot just 40 segons. El Govern, va assenyalar la Conaie, «no respon als interessos del poble equatorià». L’ajustament és dut a terme en el marc d’un acord de l’Equador amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha atorgat a Moreno un finançament de 4.200 milions de dòlars a canvi de les mesures que han encès la metxa de la protesta.

‘Dolarització’

La crisi, en rigor, té un component que supera l’actual Govern i és el que es coneix com ladolarització de l’economiadolaritzacióque no és cap altra cosa que la renúncia a la sobirania monetària fa 19 anys. La utilització del dòlar va oferir gairebé dues dècades d’una estabilitat que s’ha tornat insostenible en les condicions originals a causa de la revaluació de la moneda dels Estats Units i la caiguda dels preus internacionals del petroli, que perjudica especialment un país exportador com l’Equador.

Com que l’Estat no pot emetre bitllets i ha sigut indiferent a la fuga de capitals, no va tenir cap altra alternativa que recórrer a l’FMI. La «recepta» de l’organisme financer és coneguda, i a més s’hi va afegir la decisió del Govern que siguin novament les esquenes dels més pobres les que carreguin el seu cost: són ells els que utilitzen el transport públic i han de pagar de les seves butxaques el 78% de l’eliminació del subsidi, contra el 22% dels més acabalats.

Moreno va agreujar els problemes fiscals des del moment que va condonar un deute de 4.500 milions de dòlars als grups econòmics més poderosos que van deixar de veure al president com un populista i titella de Rafael Correa per convertir-lo en un personatge d’Estat. Era qüestió de temps perquè es fes sentir el malestar dels que menys tenen.

Els EUA entren en escena

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

En aquest context, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va expressar el seu emfàtic recolzament a Moreno i «als esforços» que realitza per a «institucionalitzar pràctiques democràtiques i implementar reformes econòmiques necessàries». Pompeo va reconèixer que el Govern ha pres decisions «difícils» tot i que indispensables per «al creixement futur de l’Equador i la seva estabilitat». Va remarcar que Washington està «al corrent» dels esdeveniments i, en al·lusió a Veneçuela, «monitora les al·legacions que un actor extern estigui involucrat» en les protestes.  Durant anteriors intervencions, Moreno va assegurar ser víctima d’una conjura desestabilitzadora de la qual formen part el seu exmarmessor Rafael Correa i Nicolás Maduro, a qui va qualificar de «sàtrapa».

«Algunes vegades per saber de quin costat estar, és suficient veure qui hi ha de l’altre costat», va dir Correa sobre les paraules de Pompeo. Quant a Moreno, va afirmar que «el Govern està acabat» i «existeix una sortida constitucional i democràtica a la crisi».