La crisi a l'Equador afecta la butxaca dels equatorians a Espanya

La revolta a l’Equador s’emmarca en un patró ben conegut en la història d’Amèrica Llatina. Una gestió econòmica fallida, en aquest cas basada en el neoliberalisme, que deriva en la irrupció del Fons Monetari Internacional (FMI) amb un pla de rescat que té un alt cost social sobre la població més vulnebrable, la majoria del país.

La crisi al país llatinoamericà manté en alerta la comunitat equatoriana que resideix a Espanya, poc més de 135.200 persones (22.400 a Barcelona), gairebé tots emigrants econòmics. «Estem vivint una situació molt complexa. Fa temps que al meu país no passa una cosa així», afirma Luis Villacrés, un jove equatorià de 30 anys que dirigeixen el Centre Equatorià a Catalunya, amb seu a Barcelona. «La gent està farta i la repressió és molt forta», afegeix. 

Villacrés, que va abandonar el seu país fa 15 anys, recorda que la immensa majoria dels seus compatriotes residents a Espanya envien diners als familiars que s’han quedat a l’Equador. «La mitjana és d’uns 200 euros per persona al mes. Ara, amb la pujada dels carburants i dels preus en general, com el del transport públic, haurem de fer un esforç molt més gran». Villacrés es mostra molt crític amb el president, Lenín Morales, que qualifica de «president fantasma». «Va ser president gràcies al recolzament de l’expresident Rafael Correa, de qui després es va distanciar i ara és el seu principal enemic». 

Comunitat «humiliada»

Diego Falconí, per la seva banda, un professor de literatura de la UAB nascut a Quito, considera que la política neoliberal de Morales no és l’única raó de la revolta. De fet, segons afirma, «Correa també va imposar mesures econòmiques liberals». «És el moviment indígena el que lidera i protagonitza les protestes, com ja va fer en la dècada dels noranta». Es tracta d’una comunitat «humiliada» i «maltractada» des de sempre.

El professor universitari, de 40 anys, afirma que l’indígena «és un moviment pacífic que és blanc d’una gran repressió». Falconí explica com les forces de seguretat van llançar aquests dies gasos lacrimògens a l’interior de les universitats, que serveixen de centres d’acolliment a moltes famílies de camperols que arriben a la ciutat fugint de la pobresa del camp.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

El Govern qualifica els indígenes de «bandolers i saquejadors», assenyala la poeta equatoriana Bernardita Maldonado, que resideix des de fa diversos anys a Barcelona, on cursa un doctorat. «Tot és mentida. La violència policial és molt forta, com en una dictadura», adverteix. Maldonado coincideix amb Falconí en el lideratge en les protestes de la Confederació Nacional d’Entitats Indígenes (Conaie) i recorda que l’expresident Correa es va mostrar al principi del seu mandat «conciliador» amb el moviment indígena fins que «el va trair». «Correa va ser el primer a criminalitzar la protesta», sentencia.

Per demà hi ha convocades diverses protestes a Barcelona organitzades per membres de la comunitat equatoriana.