CRISI A BAGDAD
Turbulències a l'Iraq
iraq /
L’Iraq reuneix tots els ingredients perquè es donés un esclat popular: violència sistèmica, corrupció rampant, pobresa extrema, atur crònic i serveis públics minvants. Per això a ningú li ha estranyat que la població hagi tornat a prendre els carrers per exigir reformes estructurals i no
simples canvis cosmètics repetint, una vegada més, el lema el poble vol la caiguda del règim.
Tot i que molts la donaven per morta, aquestes manifestacions demostren que la Primavera Àrab gaudeix de bona salut, ja que poc o res s’ha avançat en l’àmbit de les llibertats públiques o la justícia social, reivindicacions compartides per la major part de les poblacions del Magrib i el Pròxim Orient.
Les recents manifestacions a Algèria, Egipte, el Sudan i altres punts de la geografia àrab així ho evidencien. Com en el passat, els joves han tornat a assumir un paper protagonista. S’ha de tenir en compte que el 60% de la població iraquiana té menys de 24 anys i dues terceres parts d’ells van néixer després de la intervenció nord-americana i l’enderrocament de Saddam Hussein.
Han crescut, per tant, en un context de violència que ha devastat el país, marcat per l’enfrontament entre les forces gihadistes, les milícies xiïtes i les forces d’ocupació. També han sigut testimonis de la guerra sectària que va enfrontar els diferents elements de la societat iraquiana: xiïtes, sunnites i kurds, així com de la brutal ingerència de les potències regionals amb l’Iran i les petromonarquies àrabs del Golf al capdavant.
Poder de les xarxes socials
Una vegada més s’ha recorregut a les xarxes socials per convocar mobilitzacions espontànies i transversals que, des de la capital, Bagdad, s’han estès a bona part del país. A les ciutats xiïtes del sud s’han incendiat les seus dels principals partits polítics, que s’ha d’interpretar com una mostra d’embafament davant del desmesurat pes que han acumulat les formacions islamistes xiïtes des de l’enderrocament de Saddam Hussein.
El partit Dawa ha sigut el principal afectat, ja que després de les eleccions del 2005, 2010 i 2014 va ser el responsable de formar Govern, la qual cosa el fa responsable de la falta de serveis bàsics, la mala gestió i la corrupció generalitzada. També s’acusa les elits dirigents d’haver establert una xarxa clientelar sense precedents, clau a l’hora de trobar protecció o feina. De fet, la consecució d’una feina depèn de les connexions familiars, tribals o sectàries i no dels mèrits acumulats pels candidats.
Corrupció
Segons l’índex de percepció de la corrupció elaborat per l’organització Transparència Internacional, l’Iraq és un dels països més corruptes del món: el 12 dels 180 analitzats. Tan sols Síria, el Iemen o Líbia, països fallits immersos en guerres civils, estan en una situació pitjor. Malgrat que l’Iraq acull les quartes reserves mundials de petroli, el percentatge de la població que viu sota el llindar de la pobresa supera el 20% i més del 50% dels iraquians es troben en situació d’inseguretat alimentària. Malgrat estar banyat per l’Eufrates i el Tigris, la meitat de les llars manca d’aigua potable en l’àmbit rural.
Una altra dada a tenir en compte és l’elevat nombre de desplaçats interns, ja que tres milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars com a resultat de la violència, la major part a les zones sunnites i kurdes del nord del país que van ser conquistades per Estat Islàmic.
Notícies relacionadesAixí mateix, centenars de milers de persones han fugit dels bombardejos sistemàtics per part de la coalició internacional capitanejada pels Estats Units, que han reduït a runa ciutats com Mossul, abans la segona ciutat més important del país. Contra aquest descoratjador panorama és contra el qual s’ha rebel·lat la joventut iraquiana recollint fins i tot el recolzament de la màxima autoritat religiosa xiïta, l’aiatol·là Ali Sistani.
Tot i que el primer ministre Adel Abd al-Hadi ha ofert subsidis per als sectors més desfavorits per tal de desactivar les manifestacions, la brutal repressió per part de les forces de seguretat, que ha provocat més d’un centenar de morts fins al moment, evidencia que les elits governants no estan disposades que es qüestionin els seus privilegis. Així ho ha deixat clar Faleh al-Fayad, responsable de les poderoses forces paramilitars Hashad al-Shaabi, que ha exigit una resposta més enèrgica al considerar que les mobilitzacions formen part d’«un cop d’Estat» per fer caure el Govern iraquià.
