CITA AMB LES URNES

El conservadorisme religiós i el populisme guanyen les legislatives de Tunísia

La jornada va estar marcada per la baixa participació, que es va situar en el 41%

El conservadorisme religiós i el populisme guanyen les legislatives de Tunísia

Riadh Dridi

2
Es llegeix en minuts
Efe

El conservadorisme religiós islàmic que representa el partit Ennahda i el populisme liderat pel magnat de la televisió Nabil Karoui, en presó preventiva per evasió fiscal i blanqueig, han vençut en les terceres eleccions legislatives celebrades a  Tunísia després de la caiguda de la dictadura el 2011.

Segons els primers sondejos a peu d’urna, Ennahda hauria aconseguit un 17,5% dels sufragis mentre que Cor de Tunísia, de Karoui, obtindria el 15,6% en una jornada marcada per la desil·lusió i per una baixa participació, xifrada en tot just un 41% de l’electorat.

Les projeccions també confirmen la gairebé desaparició de la plataforma laica Nidaá Tounis, fundada pel president mort Beji Caid Essebsi i guanyadora dels comicis de 2014, i l’ascens  de l’extrema dreta que representa l’advocada Amir Moussi i el seu partit Neodestur, integrat pels nostàlgics de la tirania de Zine El Abidine Ben Ali, enderrocat fa ja més de vuit anys.

Parlament fragmentat

Els sondejos presenten, així mateix, un parlament fragmentat i un enfonsament dels partits progressistes d’esquerra, que no han sabut capitalitzar al descontentament social fruit de l’aguda crisi que pateix el país ni el fracàs de les reformes socials i econòmiques.

«És un autèntic desastre, un problema molt greu que hem d’afrontar. Aquest afavoreix el domini del conservadorisme i del populisme, que són els guanyadors d’aquests comicis», explicava a Efe al tancament de les escoles un alt responsable del partit d’esquerres Front Popular.

«Hem de replantejar la situació i reflexionar per què ha ocorregut. Això ja no és una lluita entre l’esquerra i la dreta, sinó entre el front que proposa el progrés i aquells que s’aferren al conservadorisme. I clarament el conservadorisme s’ha fet fort en Tunísia, amb recolzament del populisme», va afegir.

Els resultats preliminars s’esperen per dimecres que ve, tot just quatre dies abans que els tunisians tornin a les urnes per tercera vegada en un mes, aquesta vegada per elegir president.

Aquesta segona volta de les presidencials enfrontarà el mateix Karoui i el jurista ultraconservador Kaïs Saïed, un independent forjat com a rival seu als platós de televisió, que va donar la sorpresa al derrotar el candidat d’Ennahda, l’encara president del Parlament i fundador de la formació, Abdel Fatah Mouro.

Saïed, que va treure gairebé quatre punts a Karaoui, es perfila com a favorit a guanyar la carrera cap al Palau de Cartago després d’haver rebut el recolzament directe d’Ennahda i d’alguns dels candidats presidencials derrotats.

Una victòria del jurista, favorable a la pena de mort i contrari a l’homosexualitat, sumada a la confirmació de la victòria d’Ennahda –que també va vèncer per estret marge en les municipals del 2018– podria conduir a una preponderància del conservadorisme a l’únic país que ha sobreviscut a les ara pansides «primaveres àrabs».

Segons la Constitució tunisiana esmenada el 2014, el partit que guanyi les eleccions tindrà dos mesos per presentar un Executiu i aconseguir el suport de 109 diputats.

Notícies relacionades

En cas de fracassar, el president de la República podrà encarregar a una persona la formació d’aquest gabinet, per al qual igualment tindrà un termini de dos mesos i necessitarà el suport de la meitat més dels diputats de la cambra.

Els comicis d’aquest diumenge van quedar marcats, igual com la primera volta de les presidencials, per un acusat descens de la participació –de més de 25 punts– fruit de la decepció, l’afartament i la falta de confiança en la classe política en un país sumit en una greu crisi que encara espera una revolució econòmica i social pendent.

Temes:

Tunísia