El tèrbol treball de Barr i Giuliani per a Trump els posa sota els focus de l''impeachment'

La lleialtat total és el requisit principal que exigeix Donald Trump als seus col·laboradors polítics, empresarials i personals. Només els que l’hi ofereixen sense fissures sobreviuen a la més inestable Casa Blanca que es recorda. Aquesta fidelitat extrema, no obstant, té conseqüències, especialment quan es col·labora amb un mandatari que ja està oficialment sota les indagacions del Congrés per determinar si pot ser sotmès a un judici polític de destitució per les seves pressions a Ucraïna per obtenir material per danyar un rival polític, Joe Biden. I l’escrutini dels comitès que investiguen per a aquest ‘impeachment’ s’intensifica sobre dos dels més lleials i polèmics escuders de Trump per les seves qüestionables actuacions en aquest cas, tant en l’origen com en els possibles intents d’ocultació: el fiscal general, William Barr, i el seu advocat personal, l’exalcalde novaiorquès Rudolph Giuliani, que seran cridats a testificar.

En la queixa d’abús de poder contra Trump, l’origen de tot l’escàndol, el denunciant anònim de la comunitat d’intel·ligència va assegurar que Giuliani «és una figura central» i va afirmar que Barr «sembla que també hi està involucrat».I en el memoràndum amb la transcripció de la controvertida conversa que Trump va mantenir el 25 de juliol amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, fins i tot havent sigut editat per la Casa Blanca Barr i Giuliani apareixen nomenats fins i tot en nou ocasions, sempre amb Trump sol·licitant a Kíev que col·labori tant en la investigació del fill de Biden com en la de les suposades accions dels demòcrates que creu vinculades a l’inici de la investigació del Rússiagate.

Barr, fora de les normes

Des del Departament de Justícia la versió oficial és que Trump mai va arribar a parlar ni a demanar res sobre Ucraïna directament a Barr, tot i que ho esmentés en la trucada, però tot i així el fiscal general segueix en dubte. D’una banda, va ser una determinació del seu departament legal la que va mirar d’impedir que la queixa arribés al Congrés. De l’altra, el departament criminal va determinar que la queixa no mereixia una investigació. Finalment, Justícia va determinar que Trump no havia vulnerat les lleis de finançament electoral que prohibeixen acceptar de l’estranger diners o altres coses de valor, com podria ser informació d’un rival de campanya.

Aquest divendres Nancy Pelosi, la demòcrata més poderosa del país com a presidenta de la Cambra baixa, ha acusat directament Barr d’actuar fora de les normes i ha definit retòricament com a «curiós» que, «ja que està en tot això, estigui prenent decisions sobre com calia manejar la queixa de l’informant». D’altres, com el congressista Jamie Raskin, que va ser professor de dret constitucional i s’asseu en el Comitè Judicial, han anat més lluny i l’acusen de«prostituir el Departament de Justícia per l’agenda política del president».

Pelosi també apuntava que no és la primera vegada que Barr sembla moure’s més pels interessos de Trump que els del Departament i el país. I el cert és que ha donat repetides mostres d’entendre el ‘modus operandi’ necessari per sobreviure en el càrrec des que va substituir Jeff Sessions, a qui Trump mai va perdonar que s’inhibís en la investigació sobre el Rússiagate, Barr va ser, per exemple, qui quan el fiscal especial Robert Mueller va acabar el seu informe va oferir una sinopsi que, tot i que era enganyosa, va aconseguir desactivar l’impacte de l’informe, que no es va fer públic fins mesos després i era molt menys favorable al president del que apuntava el seu resum.

Els múltiples conflictes de Giuliani

Si el paper de Barr en aquesta crisi posa en evidència una greu crisi institucional, el de Giuliani ratifica les radicals alteracions a la presidència que han arribat amb Trump. L’antic alcalde de Nova York i exfiscal no cobra sou ni té un càrrec oficial, però primer com a «assessor de ciberseguretat» i des del 2018 com a advocat personal fa un treball per a Trump en el qual s’embolica el tema públic i el privat, creant autèntics maldecaps en altres parts de l’Administració. «L’únic que sé del que fa Giuliani és pels mitjans. No sé el que fa per al president»,reconeixia aquest dijous davant del Congrés Joseph Maguire, Director Nacional d’Intel·ligència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

En el cas d’Ucraïna, on té des de fa anys els seus propis interessos empresarials, Giuliani va intensificar fa mesos la seva investigació del fill de Biden, Hunter. Ha col·laborat amb l’antic fiscal general ucraïnès Iuri Lutsenko i, tot i que nega haver exercit pressions, va fer campanya contra l’ambaixadora al país, Marie Yovanovitch, a la qual va vincular a suposades accions demòcrates per danyar la campanya de Trump amb informació sobre Paul Manafort, ara empresonat, i que va acabar sent retirada del lloc al maig.

Al juliol Giuliani estava mantenint contactes amb Andrey Yermak, un proper aliat al president ucraïnès, amb qui es va reunir a Madrid a començaments del mes d’agost, pocs dies després de la trucada. Ell assegura que tot estava autoritzat i organitzat pel Departament d’Estat, però la queixa de l’informant anònim i nombroses informacions de premsa reflecteixen la incomoditat creixent davant del seu paper i les dificultats per realitzar el treball diplomàtic quan ell sembla estar portant una agenda paral·lela oculta. El cos diplomàtic ha dit que Giuliani «és un ciutadà privat» i que«no parla en nom del Govern».Aquesta condició, a més, podria fer-lo vulnerable ja que lallei Logan prohibeix a ciutadans privats negociar en nom dels EUA amb governs estrangers.