ENTREVISTA

Pare d'un desaparegut d'Ayotzinapa: «Hi ha alts càrrecs implicats»

Epifanio Álvarez, pare d'un dels 43 estudiants, no es rendeix en la seva recerca de la veritat

zentauroepp50047036 int190925131748

zentauroepp50047036 int190925131748 / maitecruz

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez

L’última vegada que va veure el seu fill, van sopar junts. Jorge Álvarez, que llavors tenia 19 anys, li va explicar que estava molt content d’haver ingressat al’escola normal. Un parèntesi per explicar que es tracta d’una escola on es formen els professors. No qualsevol professor, sinó aquells als quals el seu compromís social els empeny a portar l’educació als llocs més recòndits de Mèxic. Epifanio, el seu pare, un home camperol de l’estat mexicà de Guerrero, li va dir que se sentia orgullós. I des de llavors no n’ha tornat a saber res més. Jorge és un dels43 estudiants desapareguts al municipi mexicà d’Ayotzinapa  avui fa cinc anys.

– ¿Per què ha vingut a Barcelona? 

– És molt important sortir a informar del nostre cas, demanar el recolzament de l’exterior, això ens ajuda, la pressió exterior funciona. Participo en un fòrum internacional sobre la seguretat a Mèxic organitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

– Han passat cinc anys des de la desaparició del seu fill i els seus companys i no hi ha respostes clares. ¿Com se sent?

– Amb el Govern anterior va ser molt difícil, van obstaculitzar la nostra feina per trobar la veritat. Van posar traves perquè no la sabéssim. Ara, el nou Govern ens obre les portes a una segona etapa. Tenim esperança. Però ja van 10 mesos i encara no ha fet res. Crea desesperació. Esperem una cosa concreta sobre el parador dels nostres fills. És molta la impotència, la impunitat, totes les mentides que es van dir al respecte. Portem cinc anys lluitant, no ho deixarem.

– ¿Espera trobar-lo amb vida?

– La màxima esperança és trobar-los amb vida però si no fos així tenim dret a saber la veritat perquè un pugui fer el dol i seguir amb la vida. Estem com en un malson del qual no ens podem despertar. Pot ser que hagin agafat els nois per treballar per allà ocults en algun lloc o que siguin en alguna presó.

– ¿Per què creu que no volen dir-los la veritat?

– Perquè hi ha implicacions d’alts càrrecs. Mai vam creure la ‘veritat històrica’ que una banda de narcos els va matar i en van cremar les restes. Per a nosaltres és la ‘mentida històrica’. El dia que van desaparèixer, els nois anaven en autobusos cap a Mèxic per commemorar la matança de Tlatelolco, ocorreguda en una protesta social el 2 d’octubre del 1968. 

– ¿Han intentat criminalitzar els nois?

-Sí. Ells mai van segrestar els autobusos, com s’ha fet creure. Els desapareguts són tots mestres rurals en llocs apartats, amb un fort compromís social, que expliquen els drets allà on van. Ensenyen la lluita social i al Govern no li agrada. El Govern sempre vol que estiguis callat, sotmès. L’escola normal sempre organitza manifestacions. També van dir que formaven part d’un càrtel i que tenien armes. 

– ¿Com viu una família la desaparició d’un dels seus membres?

– Som la meva dona i tres fills més, a part de Jorge. És molt difícil viure. Estem desolats. Ja no és el mateix, ja no és vida. Per això diem que estem morts en vida. No disfrutes amb res, tot és diferent d’abans. No saber desgasta tant física com moralment i econòmicament.

– ¿Encara creu en els polítics?

-No. Sentim desconfiança. Dir i firmar un paper és fàcil però fer les coses és diferent. Ja han passat deu mesos de l’inici del Govern d’Andrés Manuel López Obrador i encara no hem vist res.

– ¿Té esperança en trobar la veritat?

Sí. Si no, no estaria perdent el temps. Un pare i una mare lluiten fins al final per donar amb la veritat. La lluita segueix. Necessitem saber la veritat. Per nosaltres, mentre no ens els entreguin, estan vius.

Notícies relacionades

– ¿Creu que Mèxic és un Estat de dret on es compleixen les garanties?

– Es pot dir que Mèxic és un país sense llei perquè mata qui vol, hi ha més de 40.000 desapareguts i al dipòsit de cadàvers més de 30.000 cadàvers esperant proves d’ADN. En el nostre cas, el Govern ha vulnerat els drets dels nois i els dels pares.