L'irrealisme de la UE en immigració

Malgrat que la Unió Europea (UE) està sotmesa a una forta pressió migratòria des de fa més d’una dècada, els escassos recursos destinats a gestionar la immigració i l’absència d’una política comuna impedeixen als països comunitaris abordar de manera racional aquest repte socioeconòmic i humanitari, regalen cartes electorals als partits d’extrema dreta i alimenten la confrontació entre els estats membres. Els dirigents europeus continuen enfocant la pressió migratòria com si es tractés d’un fenomen puntual, negant el seu caràcter estructural expansiu i pensant que una Europa Fortalesa pot mantenir-la a ratlla.

Malgrat les successives declaracions en les cimeres europees, els governs es mostren incapaços de pactar ni tan sols un mecanisme temporal sobre el desembarcament i repartiment dels immigrants que arriben a través del Mediterrani. En l’última reunió ministerial sobre aquesta qüestió al juliol, només vuit estats (Alemanya, França, Finlàndia, Luxemburg, Portugal, Lituània, Croàcia i Irlanda) van acceptar participar en un eventual mecanisme temporal. Els acords amb les milícies i els guardacostes libis i el bloqueig a les operacions de salvament al Mediterrani central han desviat la pressió cap a Grècia i Espanya, on han arribat per mar des de principis d’any 30.755 i 15.798 immigrants, respectivament, segons l’ONU.

El debat sobre la immigració a la UE està dominat per una combinació de factors emocionals, càlculs electorals i la subordinació al llenguatge políticament correcte. Però es defugen dades demogràfiques, socioeconòmiques i geopolítiques fonamentals.

Declivi demogràfic

Primer, s’oblida que la UE necessita immigrants per evitar un declivi demogràfic, que debilitarà el seu creixement econòmic a mitjà termini i la seva capacitat per defensar els interessos europeus a nivell mundial. La UE tenia 513,5 milions d’habitants (incloent-hi el Regne Unit) al gener, 1,1 milió més que el gener del 2018, segons Eurostat. Però sense la immigració neta, la població europea hauria disminuït el 2018 i el 2017. A més, entre el 2012 i el 2016, el limitat augment de la població europea va ser en un 80% gràcies a la immigració. La població dels actuals països de la UE concentrava el 1900 el 20% de la població mundial, actualment només representa el 6,7% i el 2050 baixarà al 5,4%.

Segon, els factors que alimenten la pressió migratòria cap a Europa no disminuiran, sinó que s’incrementaran en el futur. La població de l’Àfrica es duplicarà durant les pròximes tres dècades fins a rondar els 2.500 milions el 2050, uns 1.200 milions d’habitants més que en l’actualitat, segons les projeccions de l’ONU. L’abismal diferència de nivell de renda entre les dues vores del Mediterrani continuarà exercint una enorme atracció migratòria. Per exemple, la renda neta per càpita ajustada d’Alemanya i França és 5, 6 o més vegades superior a la de nombrosos països africans, segons el Banc Mundial.

Notícies relacionades

El 62% creu que la immigració és bona per a Espanya

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A més de la falta de perspectives econòmiques, també alimenten la immigració cap a la UE la repressió, la violència i els conflictes interns als països de la perifèria, però també més llunyans. A Espanya, per exemple, les més de 55.000 peticions d’asil presentades en els primers sis mesos d’aquest any procedeixen fonamentalment de Veneçuela, Colòmbia, Hondures i El Salvador. El nombre de desplaçats forçats i refugiats a nivell mundial va arribar a finals del 2018 a la xifra històrica rècord dels 70,8 milions, destaca l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats. Així mateix, els efectes negatius del canvi climàtic en regions fràgils, com el Sahel i el Nord de l’Àfrica, accentuaran els fluxos migratoris cap a la UE.

Dotar de recursos econòmics

I tercer, la integració d’immigrants i refugiats requereix dedicar recursos econòmics adequats. Els països de la UE no poden continuar permetent-se que els barris, ciutats i regions que han vist i veuen incrementada la seva població per immigració legal o irregular continuïn sent sotmeses alhora a retallades o insuficient dotació de fons públics en educació, sanitat, vivenda, infraestructures, protecció social i seguretat. El desinterès oficial durant dècades per les zones on es concentrava la immigració ha contribuït a la degradació d’àrees urbanes per tot l’Europa Occidental, ha creat guetos i ha donat arguments a la ultradreta. El president francès, Emmanuel Macron, reconeixia aquesta setmana que són les classes populars les que conviuen amb la immigració, mentre que els burgesos no tenen problemes, perquè viuen en els seus ambients protegits. Va oblidar esmentar els polítics, la majoria dels quals també viuen protegits de les dificultats dels seus conciutadans.