La cara visible de les protestes a Hong Kong posa rumb a Alemanya

Les protestes de Hong Kong arribaran aquesta setmana a Alemanya. Aquest dilluns l’activista Joshua Wong, cara visible del moviment estudiantil, ha sigut alliberat i ha posat rumb a Berlín, on és previst que assisteixi a una festa organitzada al restaurant del terrat del Bundestag, el Parlament federal alemany.

Wong, de 22 anys, va ser detingut aquest diumenge a l’aeroport de Hong Kong acusat de violar les condicions de la seva llibertat sota fiança, que se li va imposar després de ja ser arrestat durant el mes d’agost. Les autoritats el van retenir durant 24 hores quan estava previst que pugés a un avió rumb a Alemanya. «No era necessari que ho fessin», va explicar.

Junt amb altres activistes com Agnes Chow, Wong s’ha convertit en una de les principals veus del moviment estudiantil de Hong Kong, que des del passat 9 de juny ha llançat centenars de milers de persones als carrers de l’excolònia britànica administrada per Pequín rebel·lant-se contra un augment de la influència del govern xinès a la regió i denunciant una retallada de les seves llibertats.

Ajuda a Merkel

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Amb aquesta visita a la capital alemanya, Wong vol incrementar la pressió sobre el Governd’Angela Merkel  perquè recolzi les reclamacions de les protestes. La setmana passada els activistes van demanar ajuda a la cancellera just abans del seu viatge per negocis a Pequín. «Vostè va viure els horrors d’un Govern dictatorial. Esperem que demostri valor i determinació contra els règims autoritaris», li van comunicar en una carta pública.

Les protestes han deixat imatges de violència, però han aconseguit que la cap de l’executiu, Carrie Lam, retiri la polèmica llei d’extradició que autoritzava entregar sospitosos de delictes a la Xina. Vista com una amenaça contra les llibertats que supeditaria la regió a una justícia xinesa arbitrària, la llei va encendre el foc de la protesta. Malgrat haver sigut derogada, els antigovernamentals volen ara mantenir el ‘momentum’ i han expandit les seves reclamacions fins a temes com el sufragi universal. Pequín no ha descartat una resposta militar si les manifestacions prossegueixen.