Anar al contingut

NOU PAS EN LA IGUALTAT DE GÈNERES

El futbol empodera les dones marroquines

Un grup de noies es constitueixen com el primer equip professional femení del país trencant tots els prejudicis

Beatriz Mesa

El futbol empodera les dones marroquines

BEATRIZ MESA

L’Amina és la primera dona marroquina de la seva regió que va integrar un equip de futbol femení. Té 18 anys i des de petita sent diàriament que l’“esport només és per a homes”. Si bé a Occident aquest àmbit encara està dominat pels homes, als pobles més al sud del Mediterrani la dona no ha tingut, si més no, dret a sortir als estadis de futbol. Aquest paradigma ha començat a canviar amb la mobilització de noies joves del món rural entusiasmades per l’esport rei, al qual accedien una mica a través d’una pantalla de televisor. Van passar de traspassar la primera línia vermella del cafè, freqüentat per marroquins per veure en televisió els partits de futbol, a reclamar nous espais mitjançant l’esport com una eina d’empoderament  per a les dones.

Un matí l’Amina no s’ho va pensar dues vegades: va trucar a les seves amigues i van començar a fer puntades de peu a la pilota en un descampat. La ràbia continguda durant anys, l’obsessiu desig d’iniciar un esport “d’homes” i prou personalitat per trencar els tabús locals i enterrar en el seu entorn la mentalitat masclista que ubica la dona en els clàssics patrons de la llar, van revoltar l’Amina. Això sí, va comptar amb un padrí que durant anys va sensibilitzar pares i mares de la localitat de Tazarine, a la regió de Daraa Tafilalt, l’altre Marroc (a l’est), per prendre consciència de la dona rural i el seu accés a la vida pública.

Canvis lents

Mohamed Khaloufi és professor de Primària, la majoria dels seus estudiants són nenes i no suportava veure com moltes abandonaven la cadira escolar per acabar en matrimonis precoces o confinades a l’espai domèstic. “Som pobles conservadors on es creu que la dona no pot exercir una funció pública, però tot està canviant lentament”, diu Khaloufi a aquest diari. “Els meus 18 anys com a docent i, per tant, la meva reputació, han permès que les famílies m’escoltin, creguin en mi i confiïn en la meva tasca”, va matisar. Des de la creació de la seva associació esportiva el 2016 per a la promoció de l’esport i desenvolupament local, va llançar quatre campanyes per treure del ferotge silenci a les noies emprenedores i amb set d’esport. Entre les més destacades, l’Amina, la primera a enfrontar-se als seus pares i germans. Va aconseguir que la respectessin. “Ens feien pensar que el futbol era un tribut exclusiu de l’home”, va expressar, indignada. 

Tenia tanta vocació futbolística que no volia perdre l’oportunitat de jugar, reunir dones com ella i sensibilitzar també, per la seva part, amigues i veïns sobre la dona dins del camp esportiu. “Vam comsençar separant el concepte de futbol i el d’home”, afirma. Està absolutament convençuda que el futbol femení és el camí més visual per transformar la mentalitat. Amb les sabatilles posades, els pantalons i la camisa groga esportiva, se subjecta els cabells amb una malla dins del seu hijab i corre cap al camp. S’imagina ovacionada per una multitud d’homes a les grades que criden “corre, corre que tu pots...”.

Una nova icona en potència

De moment és una imatge somiada que aviat vol fer realitat. Un equip de futbol femení professional i amb estatus propi del Ministeri d’Esports comença a covar-se aquest any a la seva localitat amb l’impuls del professor Khaloufi. “Com que som dones rurals no tenim el mateix valor que les dones urbanes. Volem emancipar-nos i aconseguir una integració total de la dona en la vida pública i econòmica a través del futbol”, afirma categòrica la futura icona revolucionària d’aquesta regió marroquina. “A la localitat s’han sorprès pel nivell de futbol de les noies. Els temes de gènere constitueixen el desafiament del present i del futur. Això només acaba de començar”, afegeix el professor.

Temes: Marroc