24 febr 2020

Anar al contingut

Crisi al país caribeny

Veneçuela, en punt mort

Ni el madurisme ni l'oposició poden imposar-se mentre l'economia es continua enfonsant i s'agreuja l'èxode

Quan falten dos anys de les eleccions i després de sis mesos de l'autoproclamació de Guaidó el conflicte continua empantanegat

Abel Gilbert

Veneçuela, en punt mort

ZURIMAR CAMPOS

Ni rom ni aiguardent. Tampoc cocuy, l’espirituós destil·lat típic de Veneçuela. Les vendes de begudes alcohòliques van caure entre el 75% i el 80% a Caracas. "Cada dia són més els comerços tancats", diu Carlos Salazar, president de la Cambra de Licors (Calicor). Els sabors es perden com les arrels en un país que ha vist partir més de 3,5 milions de persones en els últims anys. Aquells que es queden no troben raons per brindar per la ràpida tornada dels seus o l’amor que sorgeix entre la runa. Molt menys per celebrar una imminent victòria política. L’"empat catastròfic" entre maduristes i opositors s’ha convertit en un dels components d’aquesta crisi sense solució a la vista. Tan reconeixible com les apagades i l’escassetat d’aigua, la falta d’aliments, medecines i transport o  la violència urbana.

La nova ronda de negociacions que s’ha iniciat sota l’auspici de Noruega i el recel dels EUA per trobar una sortida negociada al conflicte intern corre una altra vegada amb desavantatge. No només per la desconfiança i malvolença que existeix a un i altre costat de la taula. És en la societat on nia la sensació que les parts en lliça no poden imposar condicions a l’altre. I menys sortir del laberint. Els seus escarafalls i bravates no fan més que acompanyar l’ensorrament. El PIB caurà aquest any un 23% segons la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina de les Nacions Unides (CEPAL). L’FMI comptabilitza una pèrdua del 65% del PIB en els últims sis anys.

Nicolás Maduro sempre ha governat al tall de l’abisme. Es va acostar per primera vegada a ell el 2014. Fa dos anys va tornar a sotjar-li el perill. Després de mesos de protestes de carrer sembrades amb la sang de més de 130 morts, va convocar eleccions constituents. Es van realitzar el 30 de juliol del 2017 sense l’aval de l’oposició. Fins i tot l’empresa contractada per al recompte va fer impugnacions. Maduro va celebrar el seu triomf sense ruboritzar-se. Si bé es va proposar "millorar" la Carta Magna promoguda per Hugo Chávez el 1999, l’Assemblea va funcionar a la pràctica com un contrapoder del Congrés. Gairebé un any més tard, el president va ser reelegit en altres comicis controvertits i es va desencadenar la fase més intensa del conflicte. Així es va arribar a l’autoproclamació del diputat Juan Guaidó com a president "encarregat" el 23 de gener passat.

Guaidó va tenir el reconeixement dels Estats Units i de 54 governs més. Va prometre avançar cap al Palau de Miraflores sense demores i expulsar el "tirà". Però la seva marxa triomfal es troba a hores d’ara en punt mort. "No descansarem ni un segon fins a alleujar el sofriment dels veneçolans", acaba de jurar. Els seus auguris mai s’han complert i ja formen part d’una antologia de la impotència col·lectiva. Els seguidors del "president encarregat" s’han cansat. Cada vegada surten menys al carrer.

Societat empobrida

Maduro és lluny de sentir-se guanyador d’aquesta pugna. Administra un país on el salari mínim arriba als 3,55 dòlars a causa de la constant depreciació d’una moneda, el bolívar sobirà, que no té un any d’existència. Bona part de la societat empobrida rep, a més, un bo alimentari de 2,2 dòlars (1,9 euros).

El Govern atribueix gran part de l’hecatombe a les dures sancions econòmiques nord-americanes, endurides amb el decret firmat per Donald Trump pel qual Washington bloqueja les propietats del Govern veneçolà als Estats Units. Veneçuela es perfila com el nou dimoni fins i tot en les ficcions. 'Amazon Prime Video' va anunciar que en la seva segona temporada, Jack Ryan, l’agent de la CIA creat per Tom Clancy,  s’enfrontarà amb el Maduro mateix i els russos. Ryan, es presumeix, guanyarà el pols enmig de trets i fugues impossibles. Però en la política "real" res canviarà de moment.

Abandonaments

L’"empat catastròfic" és el caldo de cultiu de tota mena d’abandonaments. La deserció escolar arriba, al seu torn, al 30% dels estudiants. D’acord amb Raquel Figueroa, la directora de la Unitat Democràtica del Sector Educatiu (Udse), la pobresa ha tret els joves de les aules.  L’altre factor és la migració. Més d’un 30% dels metges també se n’han anat. L’èxode no només transfigura les ciutats i distorsiona el mercat immobiliari al punt que un apartament valorat en 180.000 euros pot arribar a comprar-se per un quart del seu valor.

Un dels pocs "oficis" que creix en la desolació és el de cuidadors de propietats dels qui se’n van anar sense haver pogut vendre-les. Casa Viva és una empresa creada per Emiliana Romero per atendre aquestes necessitats. Ella garanteix a aquestes famílies que "el dia que vulguin tornar” tindran "les seves cases perfectes”. Però aquell dia sembla lluny al calendari. El futur va arribar fa temps a Veneçuela. S’assembla a un conflicte permanent i sense guanyadors: tots hi perden.