03 d’abr 2020

Anar al contingut

TESTIMONI EN VIU I EN DIRECTE

El dia que un tren suís es va espatllar en un túnel

El comboi que enllaçava avui l'estació central de Zuric amb el seu aeroport s'ha espatllat i, sense escampar-se el pànic, s'ha hagut de canviar de tren

Només una nena de 5 anys s'ha posat a plorar i s'ha trobat amb desenes de pares i mares que l'han consolat amb molt d'afecte

Sergi Mejías

El dia que un tren suís es va espatllar en un túnel

Ho conten dels trens japonesos, però es podria explicar, diuen, bé, sí, segur, de la xarxa de ferrocarrils suïssos. Diuen que el japonès, quan entra al tren, posa l’alarma del seu mòbil o rellotge a les 15.34 hores, que és l’hora i minut exacte en què el seu tren pararà per la ‘seva’ estació. El passatger japonès s’adorm al seu seient i, quan sona la seva alarma, surt disparat del tren, sense mirar l’estació, sense mirar res, perquè sap que són les 15.34 i el tren acaba d’aturar-se a l’andana de l’estació de destinació.

Els trens suïssos, com no podia ser de cap altra manera, també són molt puntuals i exquisits en tot. Tenen fama, sí. Però resulta que, mirin per on, els trens suïssos també s’espatllen, també pateixen avaries, també tenen retards, sí, sí, tot i que sembli mentida. Ens ha passat avui a tota la família i a desenes de passatgers que, tranquil·lament i feliçment, viatjàvem de l’estació central de Zuric (Zuric HB) a Zuric Aeroport.

Tot molt serè

El tren s’ha espatllat ¡per fortuna! molt a prop d’una zona de servei, encara posat una miqueta al túnel i, sens dubte, en cap moment s’ha escampat el pànic. Per diversos motius. Primer, érem a Suïssa, un país serè per tradició. Segon, els responsables dels seus ferrocarrils de seguida han anat oferint-nos avisos per megafonia en els quals repetien, cada 10 minuts (o, fins i tot, potser, abans) que “estem intentant solucionar el problema tècnic que ha patit el seu tren, no es preocupin”.

Evidentment, com que el problema tècnic ha sigut seriós, greu, al final no hi ha hagut més remei que evacuar, desallotjar, tots els vagons, el tren sencer, i tot s’ha fet, per descomptat, malgrat ocórrer a l’interior d’un túnel, amb serenitat. Només una nena, d’uns 5 anys, s’ha posat a plorar per la tensió, però tenia molts, tots, els ‘pares’ i ‘mares’ del món per tranquil·litzar-la.

Al final, gran ovació 

Hem sortit, apegadets a la paret del túnel, en fila i hem arribat, immediatament, a una zona de servei. Les sortides eren una mica llunyanes; una, a tres quilòmetres cap a un costat, i l’altra, a un quilòmetre, més o menys, cap a l’altre. A l’arribar a la zona de servici, ens han atès amablement els empleats dels ferrocarrils i, malgrat haver estat una hora aturats, finalment ens han portat en un altre tren a l’aeroport. Cert, algun ha perdut el seu avió, però l’ovació que ha ressonat al tren a l’arribar a l’estació Zuric Aeroport ha sigut immensa.

Però, sí, amics, sí, els trens suïssos i, potser, els japonesos, també pateixen retard (de minuts) i, fins i tot, s’espatllen.

Temes: Viatges