May va provar de limitar l'accés de Johnson a la informació dels serveis d'intel·ligència quan era ministre d'Exteriors

La primera ministra britànica, Theresa May, va provard’impedir l’accés del llavors ministre d’Afers Exteriors Boris Johnson a les operacions secretes més sensible dels serveis d’intel·ligència britànics perquè no es fiava d’ell. Johnson, candidat a succeir May, va ser anomenat al capdavant del Foreign Office el juliol del 2016. El càrrec implica l’autorització d’operacions sensibles i l’intercanvi d’informació amb els serveis d’intel·ligència exteriors del MI6, i el servei de comunicacions del Govern, conegut com a GCHQ.

No obstant, d’acord amb la BBC, que cita “múltiples fonts amb coneixement directe dels fets”, May no va voler que Johnson tingués accés als dossiers més delicats, per la seva incapacitat de guardar secrets, una cosa que el va deixar “molt disgustat”. Mentre una font atribueix la decisió a la tendència “de controlar-ho tot” de May, d’altres al·leguen que va ser “una combinació dels defectes de cada un”, al·ludint a l’hostilitat existent entre els dos polítics i la falta de disciplina de Johnson.

La primera ministra britànica té la responsabilitat absoluta en matèria de seguretat i intel·ligència i posseeix la capacitat de decidir qui pot accedir a quins informes, però d’acord amb un dels consultats per la BBC, la limitació imposada a Johnson, com a ministre d’Exteriors, “no té precedent”. Des de l’oficina de May s’assegura que totes les decisions es van adoptar respectant les normes i Johnson va poder “veure tot el que necessitava veure”.  El novembre del 2017, la revista ‘New Statesman’ ja havia comentat que els espies britànics “sospitaven” a l’hora de compartir informació amb Johnson perquè no confiaven en ell, després que un mes abans el llavors cap de la diplomàcia britànica afirmés que la ciutat de Sirte a Líbia, un antic feu d’ISIS, podia convertir-se en “el pròxim Dubai” i per a això “tot el que han de fer és netejar-la de cadàvers”. 

Comentari devastador

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Molt més greu va ser la seva ficada de pota que va cometre a l’afirmar descuradament que Nazanin Zaghari-Ratcliffe, amb doble nacionalitat, iraniana i britànica, detinguda el 2016 per les autoritats de Teheran, havia viatjat a l’Iran per entrenar periodistes i no de vacances, per veure els seus, com al·lega la seva família. La dona va ser acusada d’“intentar enderrocar” el règim iranià i condemnada a cinc anys de presó, d’on encara no ha sortit, malgrat les protestes internacionals.  El comentari de Johnson va dinamitar els intents de diverses organitzacions, entre elles Amnistia Internacional, d’aconseguir l’alliberament de la presa. Després de l’incident, el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, va demanar el cessament de Johnson, criticat des de l’anonimat per ambaixadors i alts funcionaris del seu departament per la superficialitat i falta de substància de la seva gestió.

Votació conservadora

Johnson es perfila ara com el futur primer ministre d’un Regne Unit que no sap on va i no ha decidit encara com vol sortir de la Unió Europea. Els 160.000 membres del Partit Conservador començaran a votar per correu aquest cap de setmana i el guanyador, que es farà públic el 23 de juliol, només necessita superar el 50% de paperetes. El seu rival, Jeremy Hunt, figura molt per sota en els sondejos publicats fins ara. En un tuit, acompanyat d’un vídeo, Johnson va demanar divendres el vot als militants.“Aquesta elecció és simple: canvi o més del mateix. Sisplau, vota per mi perquè pugui complir amb el ‘brexit’ el 31 d’octubre, unir el nostre país i derrotar Jeremy Corbyn”.