La violència ultradretana amenaça Alemanya de nou

El 6 d’abril del 2006 Halit Yozgat es va despertar aviat per obrir el cibercafè que regentava el seu pare a Kassel, en ple cor d’Alemanya. Fill d’immigrants turcs, semblava un altre dia corrent per a aquest jove de 21 anys, però no n’hi hauria més. Dos trets al cap segellarien l’últim assassinat civil de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), una cèl·lula terrorista neonazi que amb la implicació d’agents dels serveis secrets va matar 10 persones entre 1998 i el 2011.

Encara sense aclarir l’escàndol, l’any passat la justícia va tancar un judici de cinc anys condemnant a cadena perpètua l’única supervivent coneguda d’aquesta xarxa criminal. Alemanya creia sepultar llavors un sagnant capítol de terror ple d’interrogants que ara ha tornat a la superfície amb l’assassinat del polític conservador Walter Lübcke, tirotejat a casa seva el 2 de juliol passat per haver recolzat l’acollida de refugiats. Rere aquest nou crim de sang estaria Stephan E., un neonazi antigament vigilat per la intel·ligència alemanya que va confessar els fets.

Aquest escabrós episodi ha servit per recordar que, malgrat les aparences, el terrorisme d’extrema dreta mai se n’ha anat. Tot i que el Govern federal només té registrats 83 assassinats des de 1990, organitzacions com la Fundació Amadeu Antonio en quantifiquen entre 169 i 230. I la situació pot empitjorar. L’any passat es van registrar 1.088 crims violents. Els serveis d’intel·ligència han detectat 24.100 membres de grups identitaris, antisemites i racistes, 12.700 dels quals es consideren violents, una cosa que, segons el Govern, dibuixa un panorama “extremadament preocupant”.

Amenaça terrorista

L’assassinat de Lübcke ha despertat l’atenció d’Alemanya davant una latent amenaça terrorista d’extrema dreta que des de fa anys s’orquestra i combat al subsol. És el cas de ‘Nordkreuz’, un comando format per fins a 30 persones vinculades a l’exèrcit i la policia i investigat des del 2017 que pretenia assassinar activistes, periodistes i polítics partidaris de l’acollida dels refugiats. Havien robat armes policials, adquirit bosses per a cadàvers i calç viva per descompondre les seves víctimes.

L’escàndol es va fer públic la setmana passada, coincidint amb dues notícies més semblants. D’una banda, la fiscalia federal va acusar de terrorisme ‘Revolució Chemnitz’, un altre grupuscle neonazi que planejava desencadenar una “guerra civil” a base d’atemptats i culpabilitzant-ne l’esquerra. De l’altra, el líder socialdemòcrata a Saxònia, Martin Dulig, va informar que al maig havia rebut al seu domicili particular la rèplica d’un rifle d’assalt a tall d’advertència.

Els dos casos se sumen a una extensa llista d’amenaces que evidencien el creixent clima de violència verbal a Alemanya i la freqüent implicació d’un aparell de seguretat de l’Estat tacat per la sospita. Des d’agents de la policia que envien amenaces de mort als advocats de les víctimes de la NSU i que diuen “odiar els africans” fins a un tinent de l’exèrcit detingut per tramar un atemptat de falsa bandera contra membres del govern fent-se passar per refugiat.

Això ha fet que fins i tot un 71% dels alemanys temin un atac d’extrema dreta, més que la por d’un atemptat terrorista islamista. Malgrat la gravetat de la situació, l’esquerra acusa l’executiu de “desinterès” per executar unes ordres de detenció contra radicals que no paren d’acumular-se. Actualment hi ha en llibertat fins a 497 neonazis buscats per la policia.

Incitació al Parlament

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

Un dels còmplices d’aquest últim pla terrorista era membre d’Alternativa per a Alemanya (AfD), partit ultradretà assenyalat per atiar aquest clima d’agressivitat amb unes proclames nativistes i xenòfobes que l’han catapultat a ser la tercera força del país. “L’odi no és un fenomen entre les seves files, és el seu model de negoci”, ha assenyalat Mehmet Daimagüler, advocat de víctimes de la NSU.

AfD segueix una doble estratègia: mentre les seves cares més amables intenten distanciar-se d’uns crims neonazis que relativitzen equiparant-los amb una violència de l’esquerra gairebé inexistent, les seves veus més radicals agiten una escena fosca amb què estan estretament vinculats. Així, fins a 27 dels seus assessors al Bundestag són nostàlgics del règim d’Adolf Hitler. “Per primera vegada Alemanya té un partit al Parlament que pot considerar-se el braç polític de la violència neonazi”, adverteix Andreu Jerez, coautor del llibre ‘Epidèmia Ultra’.