Crisi energètica

L'Argentina busca respostes a una apagada històrica

La incidència, que també va afectar la veïna l'Uruguai, va tardar més de 7 hores a solucionar-se

L'origen del col·lapse va ser una avaria a dues centrals, que van generar una alerta que ningú va apreciar

zentauroepp48661501 ame3909  rosario  argentina   16 06 2019   ciudadanos asiste190616204140

zentauroepp48661501 ame3909 rosario argentina 16 06 2019 ciudadanos asiste190616204140 / Franco Trovato Fuoco

5
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’Argentina es va quedar sense llum i va estendre la capa de foscor a la seva veïna Uruguai durant set hores. Mai un tall elèctric havia travessattot el territori nacional i de manera simultània. Va ser un  diumenge febril, desconcertant, que milions de persones van suportar com van poder, entre l’espera, la resignació i la intranquil·litat. El secretari d’Energia, Guillermo Lopetegui, va assegurar a mitja tarda que el servei s’havia restablert en un 60% i que s’esperava la normalització completa “tan aviat com fos possible”. Però a les set del matí (les 12.00 hores a Espanya) gairebé res funcionava. El president, Mauricio Macri, va haver d’interrompre el seu lleure a la finca Los Abrojos. “Apagada generalitzada. Històric”, diuen que li va dir Lopetegui i el mandatari va emmudir.

“Blackout” va ser la paraula més utilitzada. Les empreses responsables del subministrament energètic van balbotejar. Amb prou feines van reconèixer, igual com Lopetegui, com d’inèdita era la situació.  La falta d’informacions oficials detallades va donar en principi peu a la propagació de rumors sense fonament. Com no podia ser de cap altra manera, a les xarxes socials fins i tot es va invocar la hipòtesi del sabotatge. “Amb el final de la sèrie Chernobil fresc al cap un s’imagina finals terribles”, va dir el diari Clarín al comentar l’estat d’inquietud col·lectiva.

Segons el portal Infobae, va ser llavors quan Macri va donar instruccions perquè es comuniqués al’opinió pública de manera immediata el que podria haver passat. “El president assumeix que ja està en campanya electoral [amb vista als comicis d’octubre] i no vol oferir un flanc polític al kirchnerisme”, va afegir el mitjà. “Estem treballant perquè tots puguin tenir energia com més aviat millor”, va encertar a explicar el cap d’Estat a través de Twitter.

Va afegir que el tall es va produir “de manera automàtica” i “sense intervenció humana”. Des de l’oposició van retreure que hagués reaccionat tan tard i quan els ressentiments travessaven bona part de la societat. De fet, Alberto Fernández, el principal candidat a president de l’oposició, no es va demorar a retreure al Govern de dretes la seva falta de reflexos. “Fa falta sentit de la responsabilitat i coneixement del que passa al país”, va dir i va recordar que, el desembre del 2013 i davant d’un tall parcial en una zona de la capital, el llavors alcalde Macri havia atribuït el contratemps al “fracàs de la política energètica” de Cristina Kirchner.

Error

El que va col·lapsar, van dir finalment les actuals autoritats, va ser l’anomenat Sistema Argentí d’Interconnexió elèctrica (SADI), la xarxa que des del 2006 enllaça amb línies d’alta tensió a les principals centrals de l’Argentina amb els usuaris finals. Especialistes citats per diferents mitjans van coincidir que les tempestes al litoral nord-oest van afectar les preses estratègiques de Yacyretá-Salto Grande. Cada planta energètica, van explicar, té un mecanisme conegut com Desconnexió Automàtica de Generació (DAG). El que ningú esperava és que s’activés en cada central en una menad’efecte dòmino.

Passades les 10 del matí, la llum va tornar a part de les llars de la zona oest del país i a l’extrem austral. “La situació del 50% dels usuaris es troba normalitzada”, va dir Macri. El dirigent va prometre que “amb el pas del temps es restablirà el servei per a tothom”.  Però això va ocórrer fins a les 14.00 hores a la capital i la perifèria de Buenos Aires, on resideixen més de set milions de persones. Santa Fe, Formosa, San Luis i Terra del Foc, escenaris aquest diumenge d’importants eleccions provincials, van poder reprendre el ritme dels seus comicis. Per un moment es va discutir suspendre’ls. Montevideo i els principals departaments uruguaians van tornar a funcionar normalment després del migdia.

Durant diumenge es va saber que no només el clima i les fortes pluges havien jugat una mala passada. Els problemes en el sistema d’interconnexió elèctric van començar per una error en l’entroncament entre les centrals de Yacyretá i Salto Grande. D’acord amb el diari Clarín, hi va haver una “alerta” davant d’aquesta irregularitat “que hauria d’haver-se notat, però no va passar, una cosa que en el Govern admeten com un error”. Macri va prometre investigar “a fons” les circumstàncies que van portar milions d’argentins a quedar-se sense llum.  Lopetegui va reconèixer que en 15 dies tindran un panorama complet del que ha passat, tot i que es va atrevir a avançar que es tracta d’una cosa “molt greu” i que requereix una resposta clara de l’Estat. “No podem deixar al país sense electricitat d’un moment a l’altre”, va dir. El Govern no descarta sancions una vegada que es coneguin les causes del diumenge negre. “Hi ha al marc regulatori un protocol d’anàlisi d’error per al qual les empreses han de presentar un informe de què va passar. A partir d’aquell moment, sabrem com va passar aquest succés extraordinari que no hauria de tornar a passar”, va exposar Lopetegui.

Preocupació 

Notícies relacionades

“Això podria haver sigut una catàstrofe descomunal”, es va assenyalar. “Per sort va passar en hores molt primerenques”, va dir Daniel Russo, sotssecretari d’Operacions de Protecció Civil. Russo va negar que mentre va durar la foscor s’haguessin presentat problemes en hospitals públics. “Les teràpies intensives funcionen amb generadors d’energia”, va dir.

El desconcert va ser majúscul durant més de set hores i va obrir preguntes que no troben respostes convincents. Alguna cosa va provocar un mòdic alleujament: el megatall va tenir lloc un diumenge i en vigílies d’un dia no feiner. Però va poder passar en plena setmana, amb el país en ple funcionament. Les escenes de persones atrapades en ascensors d’edificis sense generació pròpia d’electricitat, fàbriques paralitzades i comerços amb les persianes abaixades per més d’un dia van provocar esgarrifances.

Un precedent apocalíptic

Fa gairebé 20 anys, uns 600 habitants de la capital argentina es van quedar <strong>durant 11 dies sense llum. </strong>Aquesta última situació va poder repetir-se al llarg de tot un país. Almenys això es va témer. El Govern va rebutjar aquesta hipòtesi i va destacar la robustesa del sistema energètic malgrat l’apagada. La por d’un escenari semblant va activar en milions d’argentins una espècie de<strong> sentit anticipat de la supervivència: </strong>comprar aliments en els negocis que havien obert, carregar els telèfons cel·lulars amb els adaptadors USB per als encenedors dels automòbils i, fins i tot, exhumar les velles ràdios a bateries de nou volts per mantenir-se informat davant de les eventuals emergències. No van faltar tampoc els que van començar a acumular aigua en cubs davant la possibilitat que el servei deixés de funcionar diversos dies.