Macron perd el pols davant l'ultra Le Pen

Emmanuel Macron va assumir el risc de plantejar les eleccions europees com una batalla entre progressistes i nacionalistes, anant a totes a la campanya perquè La República en Marxa (LREM) vencés l’ultradretà Reagrupament Nacional (RN, antic Front Nacional), convertint l’escrutini en un referèndum sobre la seva gestió i reeditant el pols que va mantenir amb Marine Le Pen en la segona volta de les presidencials del 2017. El president francès ha perdut aquesta aposta.

Segons les primeres estimacions de vot de l’Institut Ipsos, la candidatura encapçalada pel jove de 23 anys Jordan Bardella (RN), hauria guanyat els comicis a França amb un 23%de els vots. La llista liderada per l’exsecretària d’Assumptes Europeus de 55 anys Nathalie Loiseau, (LREM), formació que no existia fa cinc anys, hauria aconseguit un 22% dels sufragis.  

La sorpresa l’ha donat Europa Ecologia-Els Verds, a l’arrencar la tercera plaça, amb un 12,7%, per davant dels conservadors d’Els Republicans, que encaixen un dur cop, amb un 8,3%, el seu pitjor resultat en unes europees. L’esquerra es presentava profundament dividida a uns comicis que confirmen el declivi del Partit Socialista, que entrarà pels cabells al nou Parlament d’Estrasburg amb un 6,6% dels sufragis, el mateix percentatge que La França Insubmisa de Jean Luc Mélenchon.

Macron, paladí d’un ambiciós programa per transformar Europa, rep el seu primer correctiu a les urnes, però la lectura que ha fet aquest diumenge el primer ministre, Edouard Philippe, és que els dos grans partits que van governar França durant els últims 50 anys no sumen més del 10% dels vots i, per tant, les dades avalen la reconfiguració del mapa polític sorgit de les presidencials. "Les antigues divisions no existeixen, n’apareixen altres de noves", ha dit.

Dissoldre l’Assemblea Nacional

Fa cinc anys, el Front Nacional ja va ser el partit més votat a França –amb el 24,8% de les paperetes– i en aquesta edició Marine Le Pen havia posat tota la seva energia a rendibilitzar l’auge dels extremismes al vell continent, aparcant les vel·leïtats de sortir de la Unió Europea o abandonar la moneda única.

Era vital per ella superar el partit presidencial per legitimar el seu lideratge intern i posar el punt de mira en les pròximes presidencials. Per això el seu principal missatge ha sigut animar els electors a utilitzar la seva papereta com un vot de sanció al president. Amb l’èxit electoral, surt reforçada i tot just conèixer les primeres estimacions ha demanat la dissolució de l’Assemblea Nacional “tenint en compte la reprovació democràtica que ha patit el poder”. “Li correspon al president de la República treure’n les conseqüències. No hi haurà més opció que dissoldre l’Assemblea Nacional”, ha dit Le Pen davant dels seus militants. 

L’escenari que s’obre ara no és bo per a Macron. Aquest era el seu primer test electoral des que va arribar al poder i del resultat d’aquest diumenge depenia el marge de maniobra del qual disposarà durant la resta del seu mandat.

Mesos de desgast 

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Si es confirmen aquestes primeres dades, no tindrà el respir esperat després de sis mesos de desgast provocat per la crisi dels ‘armilles grogues’, el full de ruta per continuar transformant el país es veurà alterat i el seu lideratge europeu debilitat. En l’horitzó es dibuixa una àmplia remodelació governamental i fins i tot un eventual canvi de primer ministre. No obstant, Philippe ha deixat clar que seguirà "al peu del canó" i que el Govern no canviarà la seva política. 

Uns 47 milions de francesos estaven cridats a les urnes per elegir 79 eurodiputats (5 d’ells només s’asseuran als seus escons una vegada que el Regne Unit abandoni la Unió Europea) entre una xifra rècord de 34 candidatures. Malgrat que s’augurava una alta abstenció, la participació va ser del 51%, nou punts més que el 2014.