El Hirak de les dones

El carrer algerià ara també és de lesdones. Són les 11 de la nit, vigília de divendres, el dia de la mobilització social queestà fent història a AlgèriaAlgèria. A aquesta hora els integrants del’Agrupació de la Joventut Algeriana (RJA), l’actor més potent de la societat civil, ha organitzat un debat públic a l’aire lliure sota el tema“Xarxes socials i mobilització”. 

Desenes de persones es concentren amb ganes de parlar. Tots volen prendre el micròfon i ser escoltats en un país on es va imposar la prohibició a qualsevol forma d’organització, reunió grupal, manifestació o trobada associativa en la via pública. “Hem d’aprofitar aquest moment perquè no sabem què passarà demà”, comenta un integrant del col·lectiu. 

Enmig de la multitud, la majoria homes, treu el nasAmina, amb un cridaner vestit vermell, una llarga cabellera fosca i un maquillatge discret. Ella, des que van esclatar les protestes, no ha abandonat el carrer com a única eina legítima que pugui conduir Algèria cap a una democràcia. Estudia música i considera quela dona ha de ser presentdonaen tots els espais de la mobilització social. 

La seva participació en el moviment Hirak traspassa les reivindicacions generals que criden a la transició cap a un estat civil i encapçala un nous eslògans: elsdrets i llibertats de les algerianes. “No tenim drets, vivim marginades especialment en política, perquèla política és per als homesi no hi ha lloc per a les dones”, denuncia Amina. La societat algeriana és profundamentpatriarcal, des dels anys de la guerra civil, que va tornaropaca la dona. 

El seu torn

Així, aquest nou procés ha tret a la llum una altra causa: la llibertat d’expressió i d’opinió de les algerianes després de dècades de repressió social. “Portarà temps el nostre alliberament, però ja és un canvi veure les dones sortir soles sense que hagin d’estar acompanyades pels algerians. Ells temen la nostra independència i intenten limitar-la”, continua Amina. L’envolten només homes, escolten atents, assenteixen amb el cap, però la pregunta és si hi estan realment d’acord.

És divendres, 10 del matí, arrenca la marxa i aquesta vegada són milers les dones que baixen des dels barris, dalt de la ciutat, cap a l’edifici de Correus, el centre de la mobilització. Conservadores i liberals es fusionen en la via pública, disposades a deixar-se el coll cridant en favor d’un altre sistema que alliberi l’Estat. 

Amb el moviment Hirak, les algerianes recuperen la seva plaça, ocupen el carrer amb els homes, formant una estranya barreja mai vista des de la lluita del’alliberament nacional en temps de la colònia. Tant és així que aquest nou espai ha permès la trobada entre persones i històries d’amor espontànies al crit de la Segona República. “Hem de posar fi al rol de la dona restringit a la llar o la cuina. Ja està bé. També estudiem i treballem”, diu. 

Avenços lents

Una jove estudiant del Canadà diu a EL PERIÓDICO que mai s’hagués perdonat haver-se perdut “aquesta ocasió històrica” i per això, no va tardar a agafar un vol, embolicar-se amb la bandera algeriana i llançar-se als carrers del centre de la ciutat. “Les dones hem d’aprofitar igualmentaquesta conjuntura per alçar la nostra veu alçar la nostra veu i exigir els nostres drets en un país on mana l’home”, comenta l’estudiant.

Notícies relacionades

La joventut algeriana desafia l'Exèrcit

Mona Eltahawy: «Qui controla el dormitori, controla el món»

No obstant, encara sent compartida per moltes algerianes que la causa feminista és una obligació, hi ha veus de dones que consideren que “aquest no és el moment”.“Sí, hem de reclamar els nostres drets laborals, salarials i llibertat, però ara l’objectiu és un altre”, diu una senyora de mitjana edat. 

Una metge discrepa: “Aquest és el moment perquè la nostra causa, la de la dona, mai troba el moment. És un tema molt sensible que als homes no els interessa”. “Mira, el fet que siguem sobre el terreny els dos gèneres units és ja un alliberament”, conclou.