Els empresaris espanyols es neguen a negociar les reclamacions dels EUA

Les empreses espanyoles a Cuba han respost amb contundència al títol III de la llei Helms-Burton, activat per l’Administració Trump perquè els nord-americans puguin demandar les companyies que exploten econòmicament les propietats confiscades als seus ciutadans durant la campanya de nacionalitzacions empresa per la Revolució Cubana a partir de 1959. “No acceptem que se’ns apliquin de forma unilateral aquestes mesures extraterritorials, de manera que no hi ha res a negociar,” ha assegurat el president de l’Associació d’Empresaris Espanyols a Cuba (AEEC), Xulio Fontecha. La seva organització representamés de 200 companyies implantades a l’illa, incloses les grans hoteleres, com Meliá i Iberostar. 

“L’entrada en vigor del títol III ens perjudica, però no tant per les accions legals que es puguin adoptar contra nosaltres, sinó pelsefectes negatius que poden tenir sobre el turisme, les remeses o les inversions a Cuba,” ha assegurat en un correu electrònic enviat a aquest diari. “Quan a l’illa li va bé, a les nostres empreses també, perquè incrementen el seu treball i la seva facturació”. La seva organització ha rebut un "suport contundent" per part de la Unió Europea i el Govern espanyol, i els seus membres es pretenen defensar davant de l’ofensiva legal que probablement s’acosta. Aquesta mateixa setmana la ministra espanyola d’Indústria, Comerç i Turisme,ministra espanyola Reyes Maroto, va visitar l’illa per transmetre’ls el seu recolzament. 

En els deu dies transcorreguts des de l’activació del títol III, s’han presentat tres demandes als tribunals de Florida. Dues, contra el gegant dels creuers nord-americà Carnival, que diversos particulars acusen de lucrar-se amb l’ús dels ports de l’Havana i Santiago, que al seu dia van pertànyer a les seves famílies. Exxon Mobil va presentar la tercera contra dues corporacions públiques cubanes. Els reclama 284 milions de dòlars per l’expropiació de diverses instal·lacions petrolieres que eren propietat de la seva matriu. 

Els EUA en volen més

Cuba mai ha disputat el principi de compensació per a les empreses i particulars dels EEUA, però no s’ha arribat a materialitzar. L’Havana sí que va indemnitzar altres països com el Canadà, el Regne Unit, França o Espanya (1967) després d’arribar a acords bilaterals amb cada un d’ells. “Els van pagar al quilo, menys de 10 centaus per cada dòlar. Els EUA no ho accepten, en reclamen el valor total”,ha assegurat l’advocat Mauricio Tamargo, que va ser president de la Comissió de Reclamacions Estrangeres. Cuba argumenta que una hipotètica negociació hauria de tenir en compte els danys causats per l’embargament nord-americà, que xifra en més de 100.000 milions de dòlars. 

La falta de resolució ha ajudat a enquistar l’embargament, l’aixecament del qual està condicionat al pagament de les compensacions. Del costat nord-americà, hi ha dos tipus de demandes. Una primera llista recull 5.913 reclamacions certificades en el seu dia pel Govern nord-americà. Inclouen terrenys, fàbriques, accions o comptes bancaris, i el seu valor actual es xifra en 8.500 milions de dòlars. Després hi ha les reclamacions no certificades, que segons alguns càlculs podrien ser prop de 200.000. 

Ruptura amb Obama

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

Durant el període d’acostament entre els dos països, pilotat per Barack Obama i Raúl Castro, es van crear grups de treball per resoldre el problema, però mai es va arribar a completar la negociació. “Les 30 reclamacions certificades més grans representen el 56% del valor total. Si asseus els seus representants en una sala de conferències, et bastaria un dia per negociar un acord”, diu John Kavulich, president del Consell Comercial i Econòmic EUA-Cuba. 

Tot indica que l’Administració Trump no té, no obstant, cap interès a resoldre el problema. Segons Kavulich, en els cinc mesos previs a l’activació del títol III mai van convidar els principals reclamants certificats per consultar-los la seva opinió sobre com resoldre el greuge. Fet que porta a pensar que la seva estratègia és merament punitiva. La Casa Blanca vol enfonsar el govern comunista de l’illa, com vol enfonsar el veneçolà. I les conseqüències de la seva estratègia es comencen a notar. Aquest mateix divendres Cuba va anunciar un massiu racionament dels aliments bàsics davant de la crisi econòmica amb què s’enfronta, una crisi que atribueix a l’enduriment de l’embargament. Els economistes l’atribueixen també a la caiguda dels ajuts veneçolans.