Cinc claus de l'informe elaborat per Mueller

DETALLS DE LA INGERÈNCIA RUSSA

Des del 2016 la comunitat d’intel·ligència dels EUA ha donat per provada la ingerència russa en les eleccions. En quasi 200 pàgines, el primer volum de l’informe Mueller exposa amb el màxim detall fins ara aquesta interferència, organitzada sobre dos eixos: una campanya de desinformació orquestrada per la Internet Research Agency (IRA) que va explotar les xarxes socials i una altra, vinculada a l’agència d’intel·ligència militar russa (GRU), per hackejar els ordinadors demòcrates i propagar la informació robada. No s’estableix que Trump o la seva campanya es coordinessin amb el Kremlin però s’identifiquen “nombrosos enllaços” i s’assegura que la campanya de Trump “esperava” que es beneficiaria electoralment i “en algunes instàncies va ser receptiva” a ofertes russes per ajudar.

EL CLASSIFICAT

Aproximadament el 12% de l’informe està editat, amb seccions ocultes. Segons el fiscal general Barr, aquestes censures responen a quatre categories. La més freqüent afecta material sobre investigacions que estan en marxa (de les indagacions de Mueller s’han derivat diversos casos davant dels tribunals, 14 encara secrets). Una altra enfosqueix material vinculat a grans jurats, incloent-hi part del referit a la reunió a la Torre Trump el mes de juny del 2016 en què van participar Donald Trump Jr., Jared Kushner i Paul Manafort. La tercera protegeix el que revelaria mètodes o fonts d’intel·ligència i és la que classifica bona part de les indagacions sobre Wikileaks. Finalment, hi ha material censurat que podria afectar la privacitat de persones que no han sigut imputades.

LA MALA MEMÒRIA DE TRUMP

Trump es va negar a mantenir una entrevista en persona amb Mueller i només el novembre passat va respondre per escrit a preguntes vinculades a la ingerència russa (no sobre els fets potencialment vinculats a obstrucció de la justícia). Aquest interrogatori ocupa l’annex  de l’informe. Mueller diu que en més de 30 ocasions Trump declara que “no recorda” i qualifica altres respostes d’“incompletes o imprecises”. El fiscal especial va buscar sense èxit de nou una entrevista personal, però finalment va desistir. “Tot i que crèiem tenir l’autoritat i justificació legal per emetre una citació de gran jurat per obtenir el testimoni del president vam decidir no fer-ho [...] a la vista del substancial retard que aquest pas hauria probablement produït en una etapa avançada de la nostra investigació”.

EL PRESIDENT DE TWITTER

L’informe assegura que “molts dels actes del president dirigits a testimonis (en la investigació), incloent-hi desanimar la cooperació amb el govern i suggeriments de possibles perdons futurs, van passar en públic”. Explica, també, que “tot i que pot ser més difícil establir quins actes a la llum pública estaven motivats per una intenció corrupta el poder del president d’influir accions, persones i esdeveniments s’incrementa per la seva capacitat única d’atreure atenció a través de l’ús de mitjans de comunicació massiva”. I conclou: “cap principi legal exclou actes públics de l’abast d’estatuts sobre obstrucció. Si l’efecte probable d’aquests actes és intimidar testimonis o alterar el seu testimoni la integritat del sistema de justícia està igualment amenaçada”.

MENTIDES

Tot l’informe està esquitxat de descripcions que recorden l’elàstica i qüestionable relació de Trump i la seva Administració amb la veritat i, directament, el seu ús de la mentida. Un d’assenyalat en particular afecta la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Huckabee Sanders. Quan l’estiu passat va parlar amb els investigadors de Mueller sobre unes declaracions que va fer sobre James Comey en les quals va dir repetidament que a “incomptables membres de l’FBI” no els agradava el director que va cessar fulminantment Trump, Huckabee Sanders va reconèixer que aquesta declaració va ser “un lapsus” que va fer “en calent” i que segons l’informe “no estava basada en res”. Lluny d’escoltar les crides que li reclamen dimitir, la portaveu aquest divendres ha continuat defensant que no va mentir.