Els combats a Trípoli forcen la fugida de més de 2.000 persones

La història es repeteix per a Líbia després del nou esclat de violència promogut pel mariscal Halifa Hafter i els seus lleials, que dimecres passat van llançar una ofensiva per atribuir-se també el control de Trípoli, la capital. Fins al moment, Hafter s’havia imposat a la regió de la Cirenaica, a l’est del país, i a la regió de Fezzan, al sud del Líbia, on ha segellat diversos acords amb els grups tribals de la zona amb l’objecte d’aconseguir una major hegemonia política i econòmica. La seva nova incursió a Trípoli està trobant una forta resistència del Govern d’Unitat Nacional del líder Fayez Sarraj avalat pels grups milicians de Misrata, experimentats en la guerra, que van aconseguir la desintegració del règim de Moammar al-Gaddafi.

L’ofensiva i la contraofensiva dels dos rivals recuperen els pitjors anys del conflicte libi quan les vivendes eren convertides en munts de pedres, els edificis resultaven carbonitzats o els carrers quedaven esquitxes de cràters. La tornada als morters i als coets ja és una realitat vuit anys després de la revolució del 17 de febrer, sis anys després de les eleccions avortades del 2014 i tres anys després de la desaparició de l’autodenominat Estat Islàmic. Un llarg procés de combats continuats entre forces tribals pel control territorial que amb prou feines ha donat treva als civils per viure amb una mica de tranquil·litat. Líbia porta més temps passant períodes de guerra que de pau.  Aquest nova conflagració ha provocat milers de desplaçats des de la capital a altres ciutats de l’est del país o de l’interior com Bani Walid o Tarhuna. 

Recolzament d’aliats 

Segons l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris, els combats han provocat que “al voltant de 2.200 persones hagin abandonat les seves llars", als quals s’ha de sumar els 1.300 refugiats i migrants retinguts en diferents centres a prop de les línies de foc on s’enfronten les tropes de Fayez al-Sarraj, cap del Govern d’Unitat Nacional (GNA) i l’Exèrcit Nacional de Líbia (LNA), aquest últim recolzat per actors occidentals i regionals del Pròxim Orient.

Els Emirats Àrabs Units han deixat avions al mariscal per avançar més ràpid en la seva conquista de Trípoli i al mateix temps que intensifica els atacs aeris ho fa per terra. Una rèplica del poder militar de Gaddafi, només que aquesta vegada no hi haurà una OTAN que el retingui. Els morts d’aquest dilluns van ascendir a 30, segons fonts hospitalàries, que se sumen als 21 de diumenge. 

Full de ruta

Si l’escalada de violència continua en aquesta direcció, l’organització de les Nacions Unides es veurà obligada a suspendre la Conferència Nacional prevista per als dies 14, 15 i 16 d’abril, que hauria d’haver llançat un full de ruta per asseure en una mesa de negociació els dos centres de poder enfrontats i, al seu torn, haver permès una convocatòria electoral. Ni el primer ni el segon es tornen a imposar les armes sobre el diàleg polític.

Notícies relacionades

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Berlín endurirà les lleis davant l’augment d’agressions a polítics

¿I després què?, es pregunten els libis contactats per EL PERIÓDICO amb opinions oposades. Uns creuen que la victòria de Hafter suposarà el retorn a un règim militar imitant el seu veí Egipte, per la qual cosa s’acosten més anys de conflicte, mentre que d’altres consideren que es tracta de la restitució a la realitat de l’any 2014 quan unes eleccions legislatives van donar la victòria al clan tribal pròxim a Hafter però es van imposar les milícies misratís tement que els recursos energètics seguirien sota el control dels mateixos que van governar a l’ombra de Gaddafi. 

El tràgic passat 

El trànsit aeri a la base militar de Miatiga, l’únic aeroport operatiu fins al moment, ha deixat de funcionar i s’han desviant els vols cap a la ciutat de Misrata, situada a 200 quilòmetres de la capital. Paradoxalment aquesta va ser la màrtir del conflicte del 2011, la que més morts va posar sobre la taula quan es va produir el setge de l’antic règim libi, que va treure els tancs contra la població revoltada i ara es converteix en una zona protegida per les noves elits polítiques alineades al Govern de Sarraj. El transfons d’aquest nou conflicte és una vegada més el poder tribal i la gestió dels hidrocarburs.