El mariscal Hafter desatén l'ONU i prossegueix la seva ofensiva contra Trípoli

El conflicte libi s’agreuja després de l’últim esclat de violència intratribal del 2014, ocorregut tres anys després del procés revolucionari que va enterrar més de 40 anys de poder totalitari en mans del difunt coronel Moammar al-Gaddafi. Ara, l’escena política líbia torna a estar marcada per dos centres de poder clarament diferenciats per tribus que competeixen entre elles per aconseguir el control polític i dels hidrocarburs mitjançant l’ús de les armes. 

Les tropes del mariscal Jalifa Hafter, l’home fort de Líbia a qui se li atribueix l’èxit de l’enderrocament dels grups armats vinculats a l’Estat Islàmic i l’hegemonia del qual se situa a la zona de la Cirenaica (est de Líbia), s’enfronten a les tropes de Fayez al-Sarraj, cap de del Govern d’Unitat Nacional (GNA) basat a Trípoli, la capital, reconegut per la Comunitat Internacional, però amb un poder molt feble que ha sigut incapaç de superar la divisió de facto del país entre les diferents aliances polítiques i militars de naturalesa tribal. 

Els combats es van desencadenar divendres passat entre els dos bàndols rivals malgrat els intents de la comunitat internacional per frenar-los.  L’Exèrcit Nacional de Líbia (LNA), de Hafter, sotja Trípoli. Divendres, el Consell de Seguretat va demanar al militar que cessi en la seva ofensiva, però sense èxit de moment. També ho va intentar el secretari general de l’ONU, António Guterres, que va viatjar a la desesperada a Líbia per reunir-se amb Hafter. La mediació va caure en sac foradat perquè, com va advertir el portaveu LNA, Ahmed al-Mesmari, «l’operació militar per alliberar Trípoli es prepara des de fa molt temps i ara res farà que l’aturi», informa Efe. 

Diàleg polític

L’aposta és tal que Guterres va abandonar el país «profundament inquiet i amb el cor encongit» al mateix temps que les forces de Hafter progressaven en la seva ofensiva aconseguint el control de l’antic aeroport, a uns 30 quilòmetres de la capital líbia. Els combats prosseguien ahir als afores de la ciutat descartant qualsevol diàleg polític per impedir una escalada major de violència. Les diferents manifestacions dels diputats del Parlament rebel de Toubrouk (ciutat a l’est de Líbia), tutelats per Hafter, també recolzen l’ofensiva assegurant que Trípoli se sotmetrà al poder del mariscal abans del 15 d’abril, quan està prevista la Conferència Nacional impulsada per l’ONU. 

Els rebels de Toubrouk (progaddafistes) entenen com una operació legítima la «conquesta» de Trípoli perquè d’aquí van ser expulsats pels milicians de Misrata (antigaddafistes), valedors d’Al-Sarraj, malgrat la victòria electoral en les eleccions del 2014. Llavors, els combatents de Misrata no van acceptar els resultats de les urnes en favor de les tribus pròximes al dictador Gaddafi que els haguessin permès continuar explotant els recursos energètics. En aquest context va sorgir un nou esclat de violència en la qual les tribus misratines van arrabassar el poder de Trípoli, fet que va obligar els vencedors de la convocatòria electoral a refugiar-se a la ciutat de Tobrouk. 

Cinc anys després es produeix la venjança liderada per Hafter que continua esquivant totes les exhortacions de l’exterior per frenar el seu envit militar. Cas omís igualment a la petició expressa dels ministres del G7 (Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Japó i Canadà) reunits ahir a França i que van concloure la trobada fent una crida a una solució dialogada per evitar afegir més caos a un país col·lapsat per la violència, l’asfíxia de les armes i la lluita pel control del petroli. Aquest recurs representa la veritable font d’inestabilitat per a un país on preocupa el repartiment de les riqueses dins d’un territori fortament fraccionat per les elits tribals, no així la democràcia o la governança.

Eleccions generals

Malgrat tot, l’enviat especial per a Líbia de l’ONU, Ghassan Salamé, ha dit que mantindrà la Conferència Nacional que porta preparant des de fa dos anys a fi d’establir un full de ruta que desemboqui en unes eleccions generals que tregui a Líbia de l’impàs i segurament, a ulls dels analistes, per salvar la imatge d’una fracassada comunitat internacional. 

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Tot i això, els libis van deixar de creure en el vot com a solució a una crisi multidimensional i han recorregut a la força física com a protecció i alternativa a les seves vides. «Una nova convocatòria electoral no es veu com una solució a llarg termini tenint en compte que existeix un problema multiestructural com a resultat de la pèrdua de la sobirania nacional de Líbia. El desarmament es presenta com una apressant solució a la crisi de Líbia en la qual l’ONU ha de prendre part ja que hi resideix igualment la seva responsabilitat de 2011», va declarar a El Periódico un diplomàtic tunisià.