L'Acadèmia Francesa accepta feminitzar el nom de les professions

Directora, cirurgiana, advocada, procuradora, magistrada o escriptora són noms corrents per referir-se a aquestes professions quan és una dona qui les exerceix. Però a l’Acadèmia Francesa –la institució fundada el 1635 pel cardenal Richelieue per vetllar per la llengua francesa– li ha costat quatre segles vèncer un tabú i acceptar la versió femenina d’oficis, títols i funcions perquè entrin oficialment al diccionari.

“No existeix cap obstacle de principi a la feminització dels noms”. Amb aquesta mesurada frase inclosa a l’informe de la comissió d’estudis de l’Acadèmia que ha abordat l’assumpte, i que ha sigut aprovat per una amplíssima majoria, es dona una resposta positiva a una demanda social creixent: adaptar el llenguatge a la realitat i valorar el paper de la dona.

Si el 1998 la institució va criticar durament el socialista Lionel Jospin per demanar a les administracions públiques que utilitzessin el terme femení per referir-se a les professions on era corrent fer-ho, 20 anys després, els Immortals, com es coneix a França els membres de la prestigiosa Acadèmia, són conscients que les coses han evolucionat. 

Malestar lingüístic

“El fet de feminitzar el nom de les professions no és un combat feminista en el sentit militant del terme. És una cosa més àmplia. És permetre a les dones sortir d’un malestar lingüístic i poder preguntar-se: ¿què soc? ¿farmacèutic o farmacèutica? És la llibertat de poder referir-se a la seva activitat en femení”, explica a ‘Le Figaro’ l’escriptora Dominique Bona, acadèmica i membre de la comissió que ha redactat l’informe.

Al mateix diari, la sociòloga Margaret Maruani ressalta que la mesura, tot i que de tipus simbòlic, és rellevant perquè es pot esperar “menys discriminació i més igualtat” i, segons l’opinió del seu col·lega Danièle Linhart, pot reforçar la legitimitat de la dona a la feina i reforçar la idea que el món laboral és “d’homes i de dones”.

Molts es pregunten per què s’ha tardat tant a incorporar al diccionari la versió femenina dels oficis, i entre les respostes que dona el setmanari francès ‘L’Express’ figuren la misogínia, el desig de conservar el poder o el simple desconeixement lingüístic.

Retard en la igualtat

L’informe constata que la llengua francesa té tendència a feminitzar molt poc les funcions situades dalt de l’escala social. Una resistència que augmenta a mesura que es puja en la jerarquia professional.

Notícies relacionades

Els espanyols situen l’habitatge com la seva principal preocupació i Rússia com el principal repte de la UE

Austràlia vincula els terroristes de Sydney a Estat Islàmic

Una regla promulgada el 1647 resava que “el masculí, sent més noble, predomina sempre que el masculí i el femení es trobin junts”. I la història de la llengua revela, segons el lingüista Bernard Cerquiglini, un retard de la igualtat entre homes i dones a França respecte a altres països francòfons. “La dona a la França del segle XIX no va tenir cap paper públic, només privat. La farmacèutica era la dona del farmacèutic”, il·lustra.

Segles després, l’Acadèmia accepta, entre d’altres, el terme de primera ministra amb l’argument que la paraula cancellera s’utilitza per referir-se a la dona que encapçala el Govern a Alemanya. “Si els francesos decidissin portar una dona a la presidència de la República, no veiem per quina raó ens hauríem d’oposar a utilitzar la forma femenina ‘presidenta’”, concedeixen els Immortals.