Anar al contingut

EL DRAMA DE LA IMMIGRACIÓ

La tragèdia de Jakelin

La mort de la nena guatemalenca sota custòdia dels EUA reflecteix la pobresa i la desesperació que mouen a molts migrants

Idoya Noain

La tragèdia de Jakelin
La tragèdia de Jakelin

/

San Antonio Secortez, un burg amb 420 habitants a Raxhurá, al nord de Guatemala, cada vegada que arriben notícies que un veí ha aconseguit entrar als Estats Units ho celebren amb petards. Ho han fet ja 13 vegades. Però el que esperaven que fos la 14 va esdevenir una tragèdia i el que hi ha al mig del llogarret és una família trencada i un cor de plàstic blanc lligat a un pal amb una inscripció: Jakelin Ameí Rosmery Caal Maquin.

És el nom de la nena de set anys que va morir la setmana passada quan estava en custòdia de les autoritats frontereres dels EUA, un cas amb interrogants i certeses. La desesperació i la pobresa extrema poden més que murs, deserts i lleis. Les famílies estan disposades a endeutar-se per la promesa enverinada d’un coiot. I Donald Trump no es commou. Des que es va conèixer la mort de la nena dijous no ha tingut ni una paraula d’empatia i aquest diumenge, en un tuit, ha defensat separar famílies a la frontera. “Si no separes vindrà MOLTA més gent”, ha escrit.

La seva Administració està a l’ull de l’huracà. L’encarregat de l’agència de Protecció de Duanes i Fronteres sabia ja què havia passat quan va testificar al Congrés però no va dir res. Només es va informar de la mort de la nena quan va ser preguntat sobre el cas The Washington Post. Seguretat Nacional ha obert una investigació i polítics demòcrates i grups de drets humans exigeixen respostes.

El puzle

Per aclarir què va passar cal esperar a l’autòpsia  i que acabin les investigacions, però el relat ja cobra forma amb la versió oficial i la de la família i amb les converses amb les autoritats consulars guatemalenques, advocats i treballadors humanitaris que ha mantingut Nery Gilberto Caal, l’home de 29 anys que va fer amb la seva filla gran el fatídic viatge i va deixar enrere la seva esposa i uns altres tres fills.

Van sortir el 30 de novembre. Van creuar Mèxic i el 6 de desembre els coiots els van portar amb un grup a un punt pròxim a la de Nou Mèxic. Van caminar aproximadament una hora i mitja i, units a un altre grup, van creuar pel desert. Ja als EUA, cap a les 21.45 hores, els 163 migrants es van trobar amb la patrulla fronterera i, en la seva custòdia, van ser traslladats al lloc d’Antelope Wells, on els agents van obrir el procés habitual. Caal va dir que la seva filla estava bé i va firmar un document. Ara està en qüestió si va entendre què firmava perquè tot i que parla espanyol la seva llengua és el quecchi'.

Aquella nit es va traslladar el grup al centre de detenció de Lordsburg, a uns 150 quilòmetres, en dos torns. Primer uns 50 menors que van arribar sols. Caal i la seva filla van esperar unes quatre hores fins al segon viatge. Al bus la nena va començar a vomitar i tenir febre. Quan va arribar sobre les 6.30 del matí al centre de detenció no respirava i tenia gairebé 41 graus. Se la va traslladar en helicòpter a un hospital d’El Paso, a Texas, on se li van detectar inflamació al cervell i una fallada hepàtica. Va patir dues aturades cardíaques. Dissabte a la matinada moria.

Hi ha hagut versions contradictòries sobre si Jakelin va menjar i va beure en el seu viatge per Mèxic i sota custòdia. Els advocats del pare asseguren que en la travessia “ell es va assegurar que estigués alimentada i tingués prou aigua”. Les autoritats asseguren que se’ls va oferir menjar i beguda en custòdia. El pare ha expressat a través dels advocats el seu “agraïment als molts treballadors d’emergència que van intentar salvar la vida de la petita Jakelin”.