«No ens aturarem»

Quan es van adonar que era inútil continuar bloquejant les rotondes de la ciutat normanda de Carentan, perquè l’únic que aconseguien era empipar la gent, Romain, un treballador industrial de 35 anys, i cinc amics, van decidir llogar un cotxe i desfilar pacíficament des de la plaça de la Bastilla fins als Camps Elisis de París.

“No som ni d’extrema dreta ni d’extrema esquerra. Només volem justícia i més igualtat”,diu Romain mentre s’ajusta l’armilla groga. Ni a ell ni als seus col·legues els ha dissuadit l’ampli dispositiu policial desplegat a la capital davant del temor de nous disturbis.

Creuen que el mateix Govern infiltra radicals entre els manifestants per desacreditar el moviment iniciat el passat 17 de novembre contra la pujada de l’impost a la gasolina i per reclamar una millora del poder adquisitiu.

“La protesta va més enllà de les taxes. Estem disposats a pagar més car el gasoil si tothom entra en el joc. ¿Per què no paguen els barcos i els avions?”,es pregunta.  

A l’altura de la plaça de la República, Mariza, una jubilada de 64 anys de la regió de Picardía denuncia la política de Macron amb els obrers i els jubilats: “Estem farts de tots els impostos camuflats”, sentencia. Mariza tampoc es fia del Govern.  “Avança un pas i en retrocedeix deu, així que continuarem manifestant-nos mentre no tinguem més poder adquisitiu”, assegura.

Sanela, una parisenca de 38 anys, també vol mostrar la seva solidaritat amb el moviment. “Penso en mares soles amb fills que viuen amb 500 euros al mes i en dones que tenen una feina a temps parcial i guanyen 900 euros. És inacceptable”, explica.

La comitiva de manifestants esbronca els policies parapetats davant l’estàtua de Marianne mentre un jove pujat en un monocicle dona voltes tocant una gaita escocesa. Entre les pancartes, una que mostren orgullosos dos xavals: “Macron, te Trump pas”. Un enginyós joc de paraules que diu “Macron, no t’equivoquis”. 

La gent segueix diferents recorreguts. Patrick i Catherine, una parella de jubilats de 65 anys del sud de París, enfilen el carrer de Château d’Eau. És la tercera vegada que venen a la capital. “I si fa falta tornar, hi tornarem. No ens aturarem així com així”, adverteixen. Ella creu que si el Govern hagués anul·lat la polèmica taxa dels carburants des del principi no s’hauria arribat a l’actual clima de tensió.

Macron no en sap res, de política

“La gent hauria parat. Però ara volen anar més lluny i, la veritat, no està tan malament. Cal dir prou”, apunta. “El problema de Macron és que no sap res de política”, diu ell. La parella camina i parla de jubilacions de 1.200 euros per les quals paguen uns impostos de rics, de gent que no pot posar la calefacció i dels 300.000 euros que es gastarà Brigitte Macron en canviar la moqueta de l’Elisi mentre hi ha cada vegada més gent als menjadors socials.

Passat el mercat de Saint Martin la situació es torna tensa. L’amo del bistró Le Réveil du Dixième comença a desallotjar la terrassa. “Tancarem perquè no podem garantir la seguretat de la gent”, diu. Les botigues de la zona estan obertes, tot i que la responsable d’una vinateria no deixa de mirar el carrer per si ha d’abaixar ràpidament la persiana metàl·lica.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

“L’únic problema és que em quedo tancada”, explica mentre atén un client que busca whisky francès. “¿Un whisky que es diu Bastilla? Aquest no, que soc monàrquic”. El client, reticent als ressons de la revolució, recolza paradoxalment els ‘armilles grogues’. “Els francesos estem plens de contradiccions”, sospira la venedora.

 “Els ‘armilles grogues’ estan farts. Els pobres ataquen els rics. ¿Què és el que trenca la gent? Els bancs i les botigues de luxe. ¿Per què van als Camps Elisis? Perquè és als barris rics on és la pasta”, conclou Patrick mentre s’acomiada camí de la que els francesos anomenen l’avinguda més bonica del món.