Trump fa saltar les alarmes sobre el futur de la investigació del 'Rusiagate'

Res irrita, incomoda i altera més el president dels Estats Units que la investigació del fiscal especial Robert Mueller que prova de determinar si la seva campanya es va confabular amb Rússia per permetre la ingerència del Kremlin en les eleccions del 2016. Res és més important per a Donald Trump que la lleialtat. Aquestes dues realitats s’han combinat de forma explosiva amb la dimissió forçada dimecres del seu fiscal general, Jeff Sessions, i el nomenament per part de Trump com a interí de Matthew Whitaker, un crític de la investigació del ‘Rusiagate’, que ara queda sota el seu control. I a Washington i a tot el país sonen les alertes sobre el futur d’aquesta investigació.

L’alarma s’ha desencadenat en el Partit Demòcrata, que després de recuperar la Cambra baixa en les eleccions legislatives de dimarts s’enfronta al seu primer gran repte en la relació amb Trump, però també a les files republicanes. La senadora Susan Collins, per exemple, va emetre un comunicat recordant que és “imperatiu que l’Administració Trump no obstaculitzi la investigació de Mueller”. I en llenguatge pràcticament idèntic es va expressar a Twitter l’excandidat presidencial Mitt Romney, elegit dimarts per al Senat.

Les raons de la por

La por d’uns i d’altres té raons. Whitaker és un antic fiscal que, abans d’entrar en el Departament de Justícia com a cap de gabinet de Sessions i quan era col·laborador de la CNN, va arribar a definir la investigació de Mueller com a “caça de bruixes”, l’expressió amb què més li agrada al president denigrar el treball de Mueller. Whitaker també va dir que el fiscal general no hauria d’investigar les finances personals de Trump ni de la seva organització, tot i que aquesta via podria donar llum sobre potencials vincles financers de l’empresari immobiliari o de les seves empreses amb Rússia.

El poder que Whitaker té ara a la seva mà és imponent. Tot i que Mueller opera en el dia a dia amb independència i el fiscal general interí no té autoritat per aturar els processos i casos legals ja en marxa sí que pot, per exemple, ordenar a Mueller que abandoni la investigació d’assumptes concrets. Té també poder per rebutjar qualsevol nova línia d’indagacions i per bloquejar la presentació de nous càrrecs o de citacions judicials. Una d’elles podria arribar a la Casa Blanca per exigir entrevistar Trump.

Així mateix, Whitaker podria asfixiar el treball de Mueller reduint el pressupost o imposant retallades de personali podria mantenir classificat l’informe final sobre la investigació. En última instància podria acomiadar Mueller, o bé acusant-lo d’haver-se comportat de forma inapropiada o traient-li les proteccions que té actualment i acomiadant-lo sense necessitat d’argumentar-ne els motius.

Acció demòcrata

El temor que Whitaker obstaculitzi al fiscal especial ha portat els demòcrates a posar-se en acció, tot i que no serà fins al gener quan prengui possessió el nou Congrés i agafin el control de la Cambra baixa després de les eleccions de dimarts. Jerrold Nadler, que presidirà el Comitè Judicial, va anunciar ja el dimecres que s’han emès cartes exigint que es guardin tots els documents relacionats amb el cessament de Sessions i el nomenament de Whitaker.

Alguns sol·liciten al fiscal interí que s’inhibeixi de supervisar el cas ateses les seves declaracions prèvies criticant la investigació, tot i que segons ha publicat The Washington Post Whitaker ha dit a persones pròximes que no té cap intenció de recusar-se . I aquest dijous, en una altra carta, Nadler i altres demòcrates han escrit que el cessament forçat de Sessions “sembla ser part d’un patró de comportament del president que busca minar la investigació de la ingerència russa”.

Aquesta investigació ja ha assegut a la banqueta i aconseguit condemnes o cooperació del’antic cap de campanya de Trump, Paul Manafort, del seu exassessor de seguretat nacional Michael Flynn i d’altres membres del seu equip. També té sota investigació qui va ser el seu advocat personal, Michael Cohen. I és una obsessió per a Trump.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Tot i que va voler fer-ho abans i només ha esperat fins després de les legislatives per recomanació dels seus assessors, el president ha obligat a dimitir Sessions perquè mai li va perdonar que s’inhibís de tot el relacionat amb el cas. Sessions només ho va fer després que es revelés que va mentir al Congrés en la seva sessió de confirmació quan va negar haver tingut contactes amb els russos durant la campanya. Des d’aleshores ha sigut insultat en públic i privat per Trump, tot i que ha sigut el seu més ferm aliat en aplicar les polítiques extremistes en matèries com la immigració.

Elegint Whitaker, a més, Trump ha tret la supervisió del treball de Mueller al número 2 de Justícia, Rod Rosenstein, que també està a la corda fluixa del favor presidencial, ja que va ser qui va nomenar Mueller després que Sessions s’inhibís i Trump cessés abruptament el director de l’FBI James Comey.