Luis Marco Aguiriano: «Hi ha una demanda d'Espanya a la UE»

Luis Marco Aguiriano: «Hi ha una demanda d'Espanya a la UE»

JULIO CARBO

5
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

Luis Marco Aguiriano coneix a fons Europa. Treballa en les institucions europees des del mateix any de l’ingrés d’Espanya, el 1986. Des de l’estiu passat, és el secretari d’Estat per a la UE del Govern de Pedro Sánchez.

-A les portes de la sortida del Regne Unit, ¿és aquest el pitjor moment d’Europa?

-Crec que ha sigut pitjor la crisi econòmica, que ha durat deu anys i en què s’ha posat en perill fins i tot la supervivència de l’euro. La generació actual, que viatja sense canviar moneda, no se n’adona, però els que vam viure l’època anterior estem molt impressionats de com ha funcionat i de com malgrat els atacs contra l’euro no han aconseguit carregar-se’l.

-Però, per primera vegada se’n va un estat membre...¿no és un fracàs del projecte europeu?

-La sortida d’un estat membre, combinada amb la política de Trump d’aïllacionisme creixent i un atac al multilateralisme, amb la política expansionista de Putin i amb el paper creixent d’un gegant econòmic com la Xina... ha reforçat i cohesionat Europa.

-Europa es cohesiona i es reforça, però alhora creix un moviment antieuropeu i el ‘brexit’... ¿no obre la porta a futurs abandonaments? ¿Potser, Itàlia?

El naixement i creixement de les forces extremistes, tant a la dreta com a l’esquerra, va començar abans d’aquest fenomen de reforçament i cohesió d’Europa. I sobre noves sortides de la UE, no es pot excloure mai res, però històricament ha sigut interminable la llista dels que volien entrar a la Unió Europea i ha sigut inexistent o molt curta la llista dels que es plantejaven sortir-ne. Itàlia no sortirà, ni vol fer-ho. Itàlia està fent una pugna a la Comissió amb les seves mesures econòmiques i el seu pla pressupostari.

-Tenint en compte el Govern espanyol té l’última paraula sobre Gibraltar, ¿serà l’escull en el tram final de les negociacions del 'brexit'?

-Esperem que no, i hem fet tot el que està a les nostres mans perquè no ho sigui. La setmana passada, després de vuit rondes de negociacions, es va arribar al 95% d’un acord sobre un protocol que serà inclòs en l’acord de retirada, és a dir, que es convertirà en dret primari de la Unió i que tindrà el mateix valor jurídic que un tractat i que obligarà les parts a negociar i tancar capítols de negociació molt importants de cara a la relació futura amb el Regne Unit i Gibraltar.

-¿Espanya estaria disposada a utilitzar el dret de veto si l’acord sobre Gibraltar no fos satisfactori?

-Sempre s’han de plantejar totes les possibilitats i escenaris, però aquest és l’escenari últim i estem molt lluny d’això.

-Lluny ,però el calendari corre. L’acord del ‘brexit’ s’ha de tancar al novembre perquè l’han de ratificar els parlaments nacionals.

-El calendari és complicat, però de calendaris complicats a la Unió Europea n’hi ha hagut milers. Espanya ha donat el vistiplau a l’acord al més alt nivell funcionarial després de vuit rondes negociadores i a nivell polític, també. Falta el senyal polític britànic que tarda a arribar. La posició d’Espanya és clara, està per escrit des de fa molt temps i la pilota està al camp dels britànics. Ells veuran. 

-¿Com ha fet malbé la imatge de la UE la mala gestió de la crisi migratòria? 

-Hi va haver una crisi migratòria candent el 2016, important, magnificada en les seves xifres pel gest d’Alemanya de rebre un milió d’immigrants o refugiats, gest que s’ha de saludar, però, també, relativitzar, perquè Alemanya necessita mà d’obra per l’envelliment de la seva població.  El 2018 hi ha la meitat d’arribades a territori europeu que el 2017, que ja n’hi va haver la meitat que el 2016. No és que ara hi hagi crisi migratòria. Estem en xifres mitjanes molt similars als anys anteriors del 2016. Una altra cosa és que aquest és un fenomen que no s’acabarà ni demà ni demà passat i és millor organitzar-lo. Hi ha una idea del Govern espanyol que s’està detallant, que és, per exemple, que cada immigrant econòmic il·legal que arribi a Espanya es torni al país d’origen a canvi d’un migrant legal, que es formarà aquí, però no per integrar-se al nostre mercat laboral, sinó per tornar al seu país i poder contribuir amb coneixements augmentats al seu desenvolupament socieconòmic. És una idea espanyola que ha sigut comentada de manera informal amb altres socis.

-¿Falta lideratge a Europa?

-Bé, jo he viscut 32 anys enmig de la Unió Europea i, francament, i amb tots els respectes cap als nostres governants europeus, Kohl, Mitterrand, Delors, Thatcher, Lubbers, Andreotti i d’altres, amb tots els seus defectes, tenien la virtut de ser grans líders, però per un motiu: tenien la memòria històrica del que van passar i van patir els seus països al llarg de la història recent d’Europa. Ara, Merkel és una líder, però és una líder de gestió, no és una líder amb visió històrica o grans projectes. El president Macron ha demostrat una capacitat de propostes i visió futura i de credibilitat i respecte dels seus socis. Ara està en hores baixes a escala interna, però evidentment és un referent en l’àmbit europeu. I he de dir que l’arribada de Pedro Sánchez al sanedrí dels líders europeus ha sigut molt ben acollida. Hi ha una demanda d’Espanya en el centre de la construcció europea, on va estar els 10 o 15 primers anys d’ingrés a la UE i va deixar-ho d’estar lamentablement els 15 anys següents.

Notícies relacionades

-¿Això s’hauria de correspondre amb un pes més gran d’Espanya en les institucions europees?

–Sí. Espanya ha perdut pes en les institucions europees en els últims anys. Es mereix tenir més pes i ahir mateix hi va haver una reunió a nivell de tots els ministeris interessats per fer un balanç de quins espanyols hi ha i on, i quins poden ser recolzats i promoguts en institucions i ambaixades de la Unió Europea. Hi ha un document estratègic en preparació que serà sotmès al ministre i després al president del Govern per donar instruccions i recomanacions a les diferents instàncies decisòries de nomenaments.