La Xina defensa Birmània davant de les dures acusacions de l'ONU pel genocidi dels rohingyes

La Xina ha demanat més diàleg i menys informes per solucionar el problema dels rohingyes després que l’ONU acusés l’Exèrcit birmà de genocidi. “Crec que les crítiques unilaterals i la pressió no ajudaran”, ha opinat ahir Hua Chunying, portaveu del Ministeri d’Exteriors. També ha destacat el panorama ètnic “extremament complex” a la província de Rakhine, escenari d’una gran part de la matança.

L’argumentació és la mateixa que ha expressat en diverses ocasions Aung San Suu Kyi, la líder birmana de facto. La nobel de la pau ha acusat Occident d’emetre judicis simplistes i d’ignorar la magnitud dels problemes en una regió amb diferents ètnies i religions que acumulen dècades d’hostilitat.

No interferir en assumptes aliens

No sobta la veu discordant xinesa en el cor condemnatori global. No busca la defensa d’un govern genocida, sinó la simple aplicació d’aquell principi diplomàtic sagrat de no-ingerència en assumptes externs que també exigeix per a la resta. Ja sigui a Birmània, Corea del Nord o qualsevol país democràtic, la Xina afirma que cadascú ha de rentar la seva roba sense pressions externes que agreugin els problemes. “La comunitat internacional hauria de continuar representant un rol constructiu i promoure que Birmània i Bangladesh resolguin el problema de Rakhine per la via del diàleg i les consultes”, ha afegit la portaveu. 

L’antiga Birmània es va mantenir durant dècades sota la influència xinesa quan va estar governada pel puny de ferro de la junta militar. L’arribada de la democràcia liderada per Suu Kyi, amb múltiples llaços amb Occident, va fer témer a Pequín que el país del sud-est asiàtic li girés l’esquena. Però les cordials relacions han continuat amb la Dama, que acudeix a la Xina per a les infraestructures que necessita per modernitzar el país.

L’informe, ni esmentar-lo

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Suu Kyi ni tan sols va esmentar l’informe de l’ONU que ha ocupat les portades globals i l’acusava de no haver utilitzat la seva força moral per aturar o atenuar les matances de rohingyes. Va dedicar la seva primera aparició pública després de l’informe a debatre sobre poesia i literatura a la Universitat de Rangun. Tampoc van arribar reaccions de la premsa nacional ni de l’Exèrcit. 

La resposta més contundent va arribar de Facebook, acusat repetidament de servir de vehicle dels missatges d’odi racial. La companyia va cancel·lar 18 comptes i 52 pàgines pocs minuts després de la publicació de l’informe. Una d’aquestes pàgines pertanyia al comandant en cap, Min Aung Hlaing, assenyalat com un dels principals responsables del presumpte genocidi.