La misteriosa desaparició d'un ancià converteix un poble d'11 habitants en un Cluedo real

El vell Paddy Moriarty va escurar la seva vuitena cervesa i, com cada tarda, va trontollar al costat del seu gos Kellie fins a casa, a esperar el nou dia. Aquell 16 de desembre, no obstant, la seva rutina es trencaria i ningú el tornaria a veure després de deixar la barra del Pink Panther. Simplement es va esfumar; una cosa estranya, però més encara si on t’esfumes és a Larrimah, un poble del nord d’Austràlia on només viuen uns altres 11 veïns i una meitat està enfrontada a l’altra meitat. Vuit mesos després, la policia creu que la seva desaparició oculta un crim, i ha convertit el llogarret en un tauler de Cluedo per resoldre el misteri. Fins i tot Sam, un cocodril d’aigua marina, és en el punt de mira.

El matí següent, Paddy no va seguir el seu costum d’acudir al Pink Panther, l’únic hotel i bar d’aquest enclavament del desert australià. Quatre dies d’absència van alertar la parròquia del Pink i, després de denunciar-ho a l’autoritat, els agents van descobrir que la seva vivenda estava oberta, el seu barret de cowboy a dins i el sopar, preparat al microones i sense tocar. “El temps de possible supervivència ha expirat”, proclama el sergent detectiu Matt Allen. Immediatament, els investigadors van sospitar que havia sigut assassinat i van començar a interrogar els veïns, els seus 11 veïns.

Tots tenien una coartada sòlida. Llavors, ¿qui va matar Paddy? Abans de provar de buscar un culpable, cal conèixer els habitants del lloc. “Ningú li cau bé a la resta”, explicava  Kylie Stevenson, amic personal del desaparegut, a ‘The Guardian’: “Estan dividits en dues faccions. Alguns veïns fa que no parlen amb els altres més d’una dècada, i d’altres ocasionalment es criden i s’insulten”.  

 

De fet, les picabaralles històriques han dibuixat un mapa d’odi que agrupa aquests personatges en dos grups, els vinculats al Pink Phanter i els més pròxims a la Tea House. Ara, els agents proven de desentranyar el misteri d’aquest septuagenari, a qui recorda un cartell amb la seva fotografia i un número de telèfon per obtenir denúncies.

Els protagonistes

D’entre els 11 habitants de Larrimah, alguns tenen més importància en la trama. A l’amo del Pink Panther, Barry Sharpe, li estranya, i “molt”. No només per ser un dels seus principals clients, era amic seu. També l’antiga encarregada, Karen Rayner, li guarda afecte i afirma que el Paddy no es va escapar. “Que la gent sàpiga que era un bon tio”, insisteix. Darrere d’aquest local, un altre ‘habitant’ de Larrimah a qui no es pot descartar, el cocodril marí i mascota de Sharpe. Molts creuen que el rèptil va poder empassar-se Moriarty i la seva mascota però ningú ha pogut demostrar res.

Richard Simpson havia treballat com a cambrer per a Sharpe i, tot i que critica Moriarty per borratxo i malcarat, va despatxar els agents enviant-los a la porra, abans d’assenyalar l’altre ‘grup demogràfic’ del poble, les persones vinculades a la Tea House. La seva propietària, Fran Hodgetts, es portava a matar amb Moriarty, amb qui tenia discussions constants: ell es queixava que els clients aparcaven els cotxes en els seus dominis i, a canvi, escampava rumors sobre els pastissos de la Tea House. Fins i tot, va penjar un cartell prenent partit pels pastissos del Pink Panther en lloc de pels de la Tea House: “A l’hotel de Larrimah venen els millors pastissos del poble”. 

El testimoni de Bobby Roth, el rentaplats de 19 anys de la teteria, va complicar Hodgetts: “Solia dir: , ‘Mataré el Paddy’” segons aquest noi. No obstant, la septuagenària (en aquest poble –gairebé– tots tenen més de 70 anys), a qui el desaparegut li insultava anomenant-la “porca salvatge”, va voler aclarir sospites en una declaració que va llançar dubtes sobre el seu jardiner, Owen Laurie, també de 71 anys, com la víctima.

Poc abans de la desaparició, tots dos van discutir pels lladrucs del seu gos. “O el fas callar tu o ho faré jo”, li va cridar, tot i que Laurie nega ser l’assassí. Així doncs, ¿qui va matar aquest home d’origen irlandès? La policia continua indagant, centrant l’estudi en dos epicentres: el Pink Panther i la Tea House.

¿Un lloc embruixat?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Per a obligatòria per als viatgers que van de nord a sud, la carretera que travessa aquesta localitat té fama entre els veïns per una època d’assassinats i desaparicions. Fa 17 anys, un motxiller britànic es va desintegrar de la faç de la terra i ningú en va saber res més.

Per si fos poc, els nadius creuen que aquest lloc està embruixat i es neguen a viure-hi, segons Infobae.