Les màfies desvien els immigrants al Marroc pel tancament de ports italians

“Sortida prevista a Espanya en els pròxims dies des de Casiago (a la frontera marroquina amb Ceuta). Arribeu al bosc perquè necessitem un efectiu d’entre 400 i 1.000 persones”. Missatges com aquest són els que encoratgen els centenars d’immigrants que recorren els carrers del Marroc demanant almoina per poder menjar i pagar el lloguer dels pisos pasteres on viuen amuntegats. Tots ells tenen un objectiu entre cella i cella: creuar l’Estret, arribar a Europa i convertir-se en l’heroi de tota una família o veïnat. 

Aquell missatge de text va ser el que van rebre els immigrants procedents de diferents ciutats marroquines dies previs al 26 de juliol perquè s’organitzessin i fossin a l’hora i lloc previst –sol ser als boscos limítrofs al territori espanyol– a fi d’aconseguir saltar la tanca de Ceuta. Només una entrada massiva de persones enfilant-se al reixat és la que interromp les devolucions en calent i permet superar el control de les autoritats espanyoles a l’altre costat.

“Diuen que nosaltres, els immigrants, actuem amb violència, però realment ens hem de defensar perquè tots coneixem la utilització dels mitjans violents per part de les autoritats espanyoles”, explica a EL PERIÓDICO Gabriel Assari, de Níger, amb més de sis anys de residència al Marroc però encara sense papers malgrat haver-se acollit al procés de regularització massiva iniciat per l’Estat marroquí.  

Menors no acompanyats

Assari viu a la Medina de Tànger i setmanalment veu passar a nous candidats a la immigració clandestina, sobretot menors subsaharians no acompanyats, per intentar entrar a Espanya. “Ara es veuen a més immigrants perquè per Líbia és molt difícil creuar, però també estan trobant moltes dificultats des d’Algèria perquè han aixecat un reixat i una profunda fossa a la seva frontera amb el Marroc”, afegeix. Aquesta és l’explicació a l’augment de les sortides des de les costes marroquines: només al juliol van entrar a Espanya 22.858 immigrants irregulars, segons l’Organització Internacional de Migracions (OIM), 750 més que en tot un any.

Bloquejada la ruta líbia

El descens de la immigració per la ruta de Líbia pel tancament de fronteres i ports d’Itàlia ha tornat a situar el Marroc en el focus internacional. Les màfies han decidit recol·locar-se en els passos clandestins que neixen al Senegal, Níger, Nigèria, Guinea o Mali per desviar els sense papers cap al canal magribí amb rumb al Mediterrani occidental, és a dir, al sud d’Espanya. Si bé és cert que la frontera marroquina conté una pressió migratòria més gran, les autoritats marroquines neguen a EL PERIÓDICO que “aquesta situació es degui a les polítiques migratòries de l’actual Govern espanyol sinó a la dinàmica habitual de tancar-se unes fronteres i obrir-se’n d’altres”. 

La ruta de l’Àfrica Occidental va deixar de mirar a la passarel·la líbia des que els guardacostes libis van prendre el control sobre les seves aigües, en el Mediterrani Central, una vegada es van replegar mar endins els barcos militars, entre ells els espanyols, de l’operació militar de la Unió Europea (EUNAVFORMED Sophia) i van delegar la missió de lluita contra les màfies i rescats de persones als autòctons. Això sí, la retirada a mitges de l’operació europea es produeix tres anys després d’un inèdit efecte crida que va professionalitzar les màfies que trafiquen amb persones i va generar una de les crisis més grans en la història de la migracions.

Els rescats diaris davant les costes líbies va generar una incalculable economia criminal que va crear nous conflictes intertribals pel control dels fluxos migratoris des de Fezzan, al sud de Líbia, frontera amb els països de l’Àfrica Occidental i Oriental, fins a la Cirenaica (est) i tripolitana (oest).

Control i protecció dels drets humans

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Amb el tancament de la ruta marítima entre Líbia i Italia, el pas pel Marroc es reactiva, fet pel qual les autoritats s’enfronten a una nova situació que haurà de gestionar per continuar responent a les exigències del seu soci europeu com a “gendarme al sud d’Europa dels fluxos migratoris” tot i que també reduint la seva pròpia pressió migratòria amb una menor vigilància.

És a dir, el país magribí manté una doble política migratòria: control de la seva frontera amb Europa a la zona nord, però, alhora, activa una política “humanista” de protecció dels drets dels immigrants després d’iniciar dos processos de regularització massiva, que implicaria convertir-los en ciutadans amb drets. És un desafiament per superar si realment el Marroc vol convertir-se en una “nació” africana com el Rei, Mohamed VI, ha declarat en més d’un discurs oficial.