Egipte compleix cinc anys sota la repressió d'Al-Sisi

Els carrers del Caire i altres ciutats egípcies es van convertir, el 30 de juny del 2013, en rius de manifestants que rebutjaven al llavors president egipci, l’islamista Mohamed Mursi, elegit a les urnes un any abans. Tres dies després, el general Abdel Fattah al-Sisi va anunciar la suspensió de la Constitució i la deposició de Mursi, el primer president d’Egipte elegit democràticament. El cop d’Estat va culminar amb mesos de malestar d’una part de la societat contrària a la deriva autoritària de Mursi i a una creixent influència de la religió, davant els Germans Musulmans i milions de ciutadans que els recolzaven.

Els descontents eren les forces laiques i esquerranes que havien empès la revolució en una unió antinatural amb els islamistes per aconseguir l’objectiu comú d’enderrocar el president Hosni Mubarak el 2011, i els seguidors del vell règim, que es basava en l’Exèrcit egipci. Al-Sisi tenia el camp abonat perquè el seu cop fos acceptat com un mal passatger pels que desitjaven fer realitat els somnis de la Revolució.

Les protestes havien nascut, en part, de la convocatòria popular liderada per l’insòlit grup Tamarod (‘rebel·lió’ en àrab). Més tard, diverses investigacions van rebel·lar "el paper de l’Exèrcit egipci i del ministeri de l’Interior en l’estimulació d’aquest moviment", segons va assenyalar Neil Ketchley, autor del llibre ‘Egypt in a time of revolution’, en un article a 'The Washington Post’.  Els partits que van acompanyar Al-Sisi el 2013 se senten "enganyats i traïts", segons va dir a Efe Jaled Daud, exportaveu del Front de Salvació Nacional.

"La majoria dels dirigents del Front i jo no recolzàvem la tornada a un Estat autoritari liderat per un únic home com Al-Sisi. Volíem tornar als objectius originals de la revolució del 2011: construir un Estat modern, civil i democràtic", va explicar Daud. Però van creure la promesa d’Al-Sisi: instaurar una democràcia basada en les aspiracions de la Revolució.

Matança a les places

Molts dels que van clamar per la llibertat a la plaça Tahrir del Caire el 2011 i el 2013 han acabat a la presó. En els primers temps, l’objectiu del règim va ser els islamistes. Després del cop d’Estat, centenars de milers de partidaris de Mursi van manifestar el seu rebuig en protestes. Al Caire, els Germans Musulmans i els seus seguidors es van instal·lar de forma pacífica a dues places, Rabaa al-Adawiya i Al-Nahda.

El 14 d’agost, les forces egípcies van entrar a matadegolla a Rabaa al-Adawiya i van matar més de 800 persones. Cap policia no va ser imputat, però en canvi, van ser arrestades i empresonades 739 persones, entre elles diversos líders dels Germans Musulmans que s’enfronten a una possible pena de mort. La sentència es donarà a conèixer el 28 de juliol, després de ser ajornada dissabte passat. El Govern va declarar terrorista la germandat a finals del 2013 i Mursi i la resta de líders islamistes han sigutsentenciats a cadena perpètua o a mort. 

Al-Sisi, de 63 anys, ha aconseguit desfer-se de tots els seus rivals. En cinc anys ha enviat a la presó més de 65.000 opositors.

"Les autoritats a Egipte han practicat la tortura, les desaparicions forçoses de centenars de persones, i desenes han sigut executades extrajudicialment", assegura Amnistia Internacional (AI). "El personal de les oenagés està subjecte a més interrogatoris, prohibicions de viatjar i congelació de béns. Els arrestos arbitraris seguits de judicis totalment injustos contra crítics del Govern, manifestants pacífics, periodistes i defensors dels drets humans són rutinaris", assegura AI. En els tribunals egipcis -civils i militars-, desenes de persones han sigut condemnades a mort o a cadena perpètua en processos judicials qualificats de farsa per les oenagés. El Govern ha bloquejat 434 pàgines web, entre les quals hi ha les de diaris independents i oenagés com la Xarxa Àrab per a la Informació sobre Drets Humans (ANHRI). Al seu director, Gamal Eid, li van congelar els béns.

Descart de candidats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El regnat d’Al-Sisi sobre Egipte -amb més pobresa, més inflació que abans i subjecte a les reformes del Fons Monetari Internacional (FMI)- sembla que es perpetuarà. Les eleccions presidencials del març passat van ser una comèdia en què Al-Sisi, després d’haver impedit que es poguessin presentar als comicis tots els rivals, excepte un, afí al mariscal, es va imposar amb el 97% dels vots, amb un participació del 41%, segons dades oficials.

Al-Sisi no ha sigut capaç d’aturar l’onada d’atacs contra les forces de seguretat al Sinaí ni els atemptats que han matat desenes de persones, especialment cristianes. Però, acompanyat pels seus mitjans de comunicació afins, va fer autobombo, dissabte passat, dels seus cinc anys de lideratge. "Els resultats que hem aconseguit fins ara indiquen que estem en el camí correcte", va afirmar Al-Sisi en un discurs. Segons el militar, avui vestit de civil, els egipcis han d’estar "orgullosos" perquè han sortit airosos de la inestabilitat política, la insurgència armada i la desfeta econòmica.