Muqtada, el nou home fort de l'Iraq

La victòria en les eleccions de l’Iraq de la coalició Sairun (Marxem en àrab) que lidera Muqtada al-Sadr ha sigut tota una sorpresa i mostra com aquest popular clergue xiïta ha sabut jugar de forma astuta les seves cartes i interpretar amb precisió els principals reclams de part de la societat iraquiana, fastiguejada per un Govern ineficient, corrupte i que manté una estranya doble aliança amb l’Iran i els Estats Units.

Al-Sadr, de 44 anys, ha passat de ser el líder radical del temut Exèrcit de Mehdi en els anys més durs de la guerra a convertir-se ara en un dirigent nacionalista àrab que defensa un procés democràtic no-violent sense interferències estrangeres de cap tipus. Un religiós que ha aconseguit formar una coalició electoral amb el Partit Comunista de l’Iraq i que no ha tingut cap objecció a viatjar a l’Aràbia Saudita, pare de la família sunnita més extremista, per entrevistar-se amb el príncep hereu i ministre de Defensa, Mohamed bin Salman, principal enemic del règim de Teheran. Al-Sadr ha sabut esperar i avui és un home clau en l’esdevenir de l’Iraq, malgrat que no s’ha presentat com a candidat a aquests comicis i no aspira a cap càrrec.

Irrupció precoç

Fill del gran aiatol·là Mohamed Sadeq al-Sadr, assassinat el 1999 per ordres de Saddam Hussein, Al-Sadr va començar a destacar com a figura política després de la invasió i ocupació anglo-nord-americana en el 2003, quan tan sols tenia 30 anys. Ja llavors es va convertir en el líder indiscutible de part de la comunitat xiïta (60% de la població contra 20% sunnita), en concret dels habitants d’un populós districte de Bagdad, Ciutat Sadr, abans Ciutat Saddam. La lluita de resistència de les seves milícies contra els EUA i el Regne Unit va ser tan efectiva que Washington va arribar a qualificar el clergue com “l’home més perillós de l’Iraq”.Les milícies de l’Exèrcit de Mehdi, a més, van ser responsables de desenes de milers de morts de civils sunnites durant la guerra sectària que va dessagnar el país del 2006 al 2008.

Autoexili a l’Iran

Després de dos anys d’autoexili a l’Iran,per tal d’obtenir el títol d’aiatol·là, va tornar al seu país el 2011 per posar-se al capdavant una vegada més dels seus fidels seguidors i entrar de ple en el joc polític del país, sempre de forma discreta, mostrant un perfil baix, però amb una gran capacitat de mobilització i influència. Va passar al retir a l’Exèrcit de Mehdi i el va substituir per les anomenades “Brigades de la Pau”, formades per uns 60.000 homes que han lluitat al costat de l’Exèrcit iraquià contra l’Estat Islàmic, i ha mantingut actives les associacions caritatives, fundades pel seu pare, que han cobert les necessitats bàsiques allà on l’Estat ha brillat per la seva absència. La seva ajuda als més pobres és un dels seus principals actius.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

En les eleccions legislatives del 2014, el seu partit va aconseguir 34 escons del Parlament, d’un total de 328. Al-Sadr ha estat implacable amb l’Executiu del primer ministre sortint, Jadar al-Abadi, i va ser l’impulsor i principal protagonista de la revolta del 2016, quan milers dels seus seguidors van irrompre en el Parlament i es van plantar davant la Zona Verda, el barri búnquer de la capital iraquiana, seu del Govern, ministeris i ambaixades. La protesta contra la corrupció es va mantenir fins que Al-Abadi, assetjat pels sadristas, va rebre Al-Sadr, que es va plantar davant el Parlament en una tenda de campanya, i va cedir a part de les seves pretensions, entre elles fer canvi en l’Executiu.

Males relacions

L’actitud rebel d’Al-Sadr inquieta, sobretot, l’Iran, país amb el qual el sempre díscol predicador nacionalista no manté bones relacions, a causa de la influència que exerceix el règim de Teheran sobre l’Iraq xiïta. A més, el clergue s’ha mostrat en contra del fet que el president sirià, Bashar al-Assad, aliat de l’Iran, es mantingui en el poder. No ha agradat tampoc a l’Estat persa els contactes unilaterals que Al-Sadr va mantenir l’any passat amb la monarquia saudita, que veu en el religiós una figura que pot apropar Riad a Bagdad o almenys frenar la influència iraniana a l’Iraq. Una possibilitat que complau també els Estats Units, encara que Washington sap bé que Al-Sadr aspira a eliminar també tota presència i influència nord-americana en el país àrab, que ha contribuït a destruir. El discurs del clergue xiïta, a qui els seus seguidors es refereixen simplement com Muqtada, ve a ser el de l’Iraq per als iraquians. La seva aposta ara és formar un Govern “tecnòcrata i lliure de tot partidisme”, com va tuitejar aquesta setmana.