El president de l'Equador confirma la mort dels periodistes segrestats

L’Equador es va sumir en l’estupefacció i el dolor després que el seu president, Lenín Moreno, confirmés els assassinats a Colòmbia d’un equip periodístic del diari El Comercio en mans d’un grup dissident de les FARC que no es va sumar a l’acord de pau amb el Govern. El destí fatal que van tenir Javier Ortega, el fotògraf Paúl Rivas i el conductor Efraín Segarra va començar a ser temut des del moment en què Moreno va abandonar Lima, on participava en la 8a Cimera de les Amèriques. A Quito novament, i després que es divulguessin fotos no concloents dels suposats cadàvers dels periodistes, va donar als segrestadors un termini de 12 hores perquè presentessin proves fefaents de les seves vides. «En cas contrari, anirem amb tota la contundència, sense contemplacions». Només va rebre un silenci sepulcral a canvi.

Forces conjuntes dels dos països es preparaven per «sancionar aquests violadors de tots els drets humans», va dir també Moreno, que va declarar tres dies de dol. S’ha demanat al Comitè Internacional de la Creu Roja que participi en el rescat dels cossos. «Colòmbia té una llarga experiència en la lluita contra aquestes organitzacions criminals i hem posat a disposició de l’Equador tot el nostre poder», va assegurar des de Bogotà el president Juan Manuel Santos.

S’ha ofert una recompensa de 100.000 dòlars a qui pugui brindar informació sobre el parador dels autors del triple crim. La principal hipòtesi apunta cap a l’equatorià Walter Arizala Vernaza, àlies Guacho, que encapçala una facció de les FARC que es va negar a entregar les armes el 2017 i acatar el pacte subscrit per la seva comandància a l’Havana per posar fi a un conflicte sagnant de més de mig segle entre la guerrilla i l’Estat.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Guacho va ser alguna vegada i fa molt temps un comerciant fronterer. Però 11 anys enrere es va sumar a les FARC. Al seu horitzó no hi havia ni la revolució socialista ni res de semblant. I això va quedar clarament en evidència amb la firma de l’acord de pau, que va tenir lloc a finals del 2016. «Ara controla bona part del territori amb més coca cultivada al món, té contactes amb càrtels mexicans i rendes multimilionàries», va assenyalar la revista Semana, de Bogotà, sobre les seves activitats. Segons el fiscal general Néstor Humberto Martínez, Guacho obté uns ingressos de fins a 25 milions de dòlars setmanals.

El dissident de les FARC hauria capturat els periodistes que informaven sobre el que passava a la frontera comuna per fer-los servir com a escut humà davant la certesa de sentir-se assetjat per forces militars. «Estem vivint les conseqüències del conflicte del nostre veí germà», va assegurar Moreno. El president Santos té un altre temor: que Guacho, en cas de no ser capturat, s’uneixi a altres càrrecs intermedis de l’exguerrilla que tampoc van acceptar la pau i es transformi en un problema majúscul.