El papa Francesc i Erdogan s'alien per preservar l'estatus pluriconfessional de Jerusalem

El líder espiritual més influent i el de l’únic país musulmà de l’OTAN es van unir ahir en l’ofensiva contra la decisió dels Estats Units de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel. El papa Francesc i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, van solemnitzar al Vaticà una aliança que es va centrar, «en particular, en l’estatus de Jerusalem» i en «la necessitat» de promoure «a través del diàleg i la negociació» la pau i l’estabilitat al Pròxim Orient, tal com va assenyalar la Santa Seu mitjançant una nota oficial.

«El president Erdogan li va agrair al Papa els seus missatges sobre Jerusalem», va puntualitzar, en la mateixa línia, la delegació turca. Tots dos «han acordat mantenir el contacte en el futur» i tirar endavant «accions comunes» sobre les tragèdies humanitàries que afecten la regió. L’objectiu és «mobilitzar la comunitat internacional» i posar l’accent també en drames com el dels refugiats, va precisar l’entorn d’Erdogan a través d’un missatge escrit.

SINTONIA / Els dos líders van donar així visibilitat a un nou eix que s’oposa a la postura sobre Jerusalem de l’Administració de Donald Trump, cosa sobre la qual tots dos ja havien manifestat una certa sintonia a finals de l’any passat. Tant és així que, el 7 de desembre, Francesc i Erdogan fins i tot havien fet filtrar la notícia d’una trucada telefònica en què havien parlat de l’assumpte i de la necessitat de preservar l’estatus pluriconfessional de la ciutat. «Ara els meus pensaments estan amb Jerusalem. No puc quedar-me en silenci davant la profunda preocupació que sento per la situació sorgida els últims dies», va afirmar Francesc en una altra ocasió.

En la primera visita d’un cap d’Estat turc al Vaticà en 59 anys, el Papa i Erdogan van dialogar així mateix sobre la relació bilateral dels dos països, va afegir la Santa Seu, sense mencionar l’anterior conflicte entre Francesc i el Govern turc del 2016. Llavors, el Pontífex va enfurir Ankara al reconèixer com a «genocidi» la massacre contra els armenis a mans dels turcs el 1915, i Turquia va arribar a convocar el nunci (l’ambaixador vaticà).

L’INCERT CAMÍ CAP A LA UE / Erdogan també va aprofitar l’ocasió per reunir-se amb el president d’Itàlia, Sergio Mattarella, i el primer ministre, Paolo Gentiloni, als quals ja havia enviat missatges molt nítids abans del seu viatge. «Desitgem la plena adhesió a la Unió Europea (UE). Altres opcions no ens satisfan», va sostenir Erdogan en una entrevista publicada diumenge pel diari italià La Stampa. «Turquia ja ha complert amb les seves obligacions d’Estat candidat. Ara la Unió Europea ha de respectar les seves promeses», va afegir el mandatari, que en la seva visita a Roma no va convocar cap roda de premsa.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

D’aquesta manera, Turquia, el procés d’adhesió de la qual a la UE va per un camí molt incert –gairebé impracticable després de la violència contra activistes, periodistes i polítics arran del fallit cop d’Estat del 2016–, juga novament la carta de la seva importància com a actor internacional per intentar sumar punts en la seva candidatura europea. Com ja va fer, per exemple, el 2009, quan va mediar per aconseguir l’alto el foc de Hamàs a Palestina. I més encara quan aquesta proximitat amb el Vaticà sobre l’estatus de Jerusalem coincideix amb el rebuig de diversos països europeus a la postura nord-americana.

No obstant, la gira del mandatari turc pel Vaticà i Itàlia no ha estat exempta de polèmiques. Durant tota la jornada, un gegantí operatiu policial integrat per uns 3.500 agents va custodiar les seus on es van portar a terme les reunions que va mantenir a la capital italiana el president turc, que va abandonar ahir mateix Itàlia, després de participar en un sopar amb empresaris. Mentrestant, diversos partits polítics italians seguien criticant el Govern de Gentiloni per la rebuda oferta al controvertit líder de Turquia.