Davos fa sonar l'alerta sobre Silicon Valley

A la velocitat que van les coses, dos anys són una eternitat. I a Davos els ha quedat clar a les grans empreses tecnològiques darrere d’aquesta transformació galopant. Des que el 2016 la reunió del Fòrum Econòmic Mundial es va centrar en «la quarta revolució industrial» el món ha viscut, entre altres coses, el brexit, l’elecció de Donald Trump i la utilització per part de Rússia de les xarxes socials amb interessos espuris. La Unió Europea (UE) ha començat a posar Silicon Valley a la diana. I ha passat el mateix, fins i tot en el pla retòric, en la reunió a les muntanyes suïsses.
    

La primera ministra britànica, Theresa May, ha alertat que les grans tecnològiques estan sent usades com a «armes» i els ha instat a prendre responsabilitat per l’activitat «perjudicial i il·legal». Marc Benniof, conseller delegat de Salesforce, una empresa que ofereix serveis al núvol, ha advocat perquè siguin regulades «com les tabaqueres». Però ha sigut el discurs que va pronunciar dijous l’inversor, especulador i filantrop George Soros el que ha arribat a fer competència a l’aparició de Trump a Davos.
    

Soros va acusar gegants com Facebook i Google de ser «monopolis cada cop més poderosos», «obstacles per a la innovació i que han causat una varietat de problemes dels quals només ara comencem a adonar-nos-en». Va denunciar que «exploten l’ambient social» i va advertir que és una cosa «particularment perjudicial perquè influeixen en com la gent pensa i es comporta fins i tot sense adonar-se’n». I va advertir de les «conseqüències adverses de llarg abast en el funcionament de la democràcia, en particular en la integritat de les eleccions».
    

Soros no va acabar aquí. Els va acusar d’«enganyar els usuaris, manipulant la seva atenció i dirigint-la cap als seus propis propòsits comercials». Va denunciar que «deliberadament creen addicció als serveis que proveeixen», comparant-los amb casinos. I va advertir que hi ha una cosa pitjor en joc: «inciten la gent a abandonar la seva autonomia (...).La gent sense llibertat de pensament pot ser fàcilment manipulada. Aquest perill no només està a l’aguait en el futur, ja ha jugat un important paper en les eleccions presidencials dels EUA del 2016».
    

El filantrop també va parlar d’«una perspectiva encara més alarmant»: la potencial «aliança» entre estats autoritaris i aquests grans monopolis de tecnologia d’informació, que, en les seves paraules, «bé podria resultar en una xarxa de control totalitari que ni Aldous Huxley ni George Orwell podrien haver imaginat».