HRW celebra una frenada del populisme

Tenint en compte l’anàlisi de l’organització humanitària Human Rights Watch, el president francès, Emmanuel Macron, s’erigeix com a estendard de la lluita contra els populismes que avancen amenaçants a Europa i el món. És una de les principals reflexions del director de la prestigiosa organització, Kenneth Roth, en referència a l’informe anual de l’any 2017 presentat ahir a París. «Macron va demostrar, en definitiva, que una defensa vigorosa dels drets democràtics pot atraure un ampli suport», va assegurar Roth en referència a l’ascens al poder del president francès.

L’organització humanitària, en un mostra de positivisme, acaba dient que els populismes, encarnació del retrocés dels drets humans, han patit una frenada el 2017 i «semblen menys inevitables que l’any 2016». «L’impuls populista no és inevitable i pot ser revertit si els governs i el públic estan disposats a fer l’esforç», afegeix l’informe.

En contraposició al tarannà de Donald Trump, entre altres líders, el director de HRW va destacar que Macron va abordar la seva campanya electoral rebutjant els plantejaments de l’ultradretà Front Nacional, rebatent frontalment els missatges contra els musulmans, en particular, i els immigrants en general. I els ciutadans francesos, permeables al missatge, li van donar el poder davant l’amenaçant Marine Le Pen.

«DESAPAREGUTS EN COMBAT» 

No obstant, l’amenaça apareix amb força. Per HRW, dos defensors tradicionals dels drets humans al món estan «desapareguts en combat»: els Estats Units, «liderats per un president que mostra simpatia pels homes forts que trepitgen els drets humans» i el Regne Unit, que està «preocupat» pel brexit.

En contraposició a la campanya electoral de Macron, HRW denuncia que països com Alemanya, Àustria i Holanda, lluny de repudiar els arguments dels partits nacionalistes, moltes vegades mostren tebior amb els postulats antidemocràtics amb l’objectiu de no perdre vots.

El director de l’oenagé va assenyalar l’arribada de Trump a la Casa Blanca com «un moment de desesperació». No obstant, segons Roth, des d’aleshores «hi ha hagut cert èxit a l’hora de limitar l’agenda dels populistes» als països on s’ha pogut organitzar una resistència. La defensa dels drets humans per part de grups cívics, mitjans de comunicació, polítics i jutges ha aconseguit «limitar el dany» de les polítiques impulsades pel dirigent i contrarestar el buit que ha deixat el lideratge dels Estats Units en aquest camp. En opinió de Roth, això significa que el sistema de contrapoders en aquell país encara funciona.

INVESTIGACIONS OBERTES 

En el buit que ha deixat el lideratge nord-americà en el camp dels drets humans, alguns països petits –o fins i tot diminuts, com Liechtenstein– han assumit el relleu i han demostrat que amb perseverança es poden aconseguir grans èxits.

Human Rights recull la investigació pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides sobre els abusos comesos al Iemen, que va promoure Holanda; el nomenament d’un fiscal per a crims de guerra a Síria, impulsat per Liechtenstein, i els esforços realitzats per Islàndia per investigar les exaccions de Rodrigo Duterte a Filipines.

Notícies relacionades

HRW considera la crisi catalana com un assumpte polític i no de drets humans

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquestes iniciatives, no obstant, no amaguen que allà on governen els dictadors i autòcrates l’oposició està sent escombrada, com testimonien els casos de la Turquia de Recep Tayyip Erdogan o l’Egipte d’Abdul-Fatah al-Sissi.

CRÍTIQUES A GUTERRES 

El director de l’organització HRW es va mostrar especialment crític amb el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ja que, en la seva opinió, es mostra reticent a alçar la veu en assumptes vinculats amb els drets humans. «La seva prioritat en el seu primer any ha sigut millorar les seves relacions amb Washington i evitar els atacs de Trump a les Nacions Unides. Espero que ara que entrem en el seu segon any s’escolti la seva veu més sovint, perquè el món necessita sentir-la», va argumentar Roth.