TENS ANIVERSARI

Tunísia torna indignada al carrer set anys després de la revolució

Milers de persones protesten al centre de la capital contra la precarietat, les retallades i la corrupció

La revolta va acabar amb la dictadura, però l'economia no arrenca i el descontentament creix

Tunísia torna indignada al carrer set anys després de la revolució

MOHAMED MESSARA

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Mesa
Beatriz Mesa

Periodista

ver +

L’emblemàtica avinguda de Habib Burguiba de la capital de Tunísia es va tornar a omplir aquest diumenge de gent indignada i decebuda, set anys després de la Revolució dels Gessamins, la primera i –amb tot– més exitosa de les primaveres àrabs, que va fer caure el dictador Ben Ali però que no ha aconseguit evitar que les institucions segueixin anquilosades. Sota eslògans com «el poble tunisià està cansat dels nous Trabelsi (la família del dictador)», milers de persones es van concentrar pacíficament, reproduint les protestes del 2011. La revolució es mesura pels resultats, no pels propòsits, i la majoria dels tunisians consideren que van viure una revolució inacabada, perquè les elits governants van canviar però la corrupció i el nepotisme continuen presents.

El setè aniversari del final de la dictadura de Ben Ali, avui exiliat amb la seva família a l’Aràbia Saudita, va servir per recordar als nous poders que el clam del poble tunisià encara no ha rebut resposta: «¡Al karama!» (dignitat, en àrab). «El principal problema al qual ens enfrontàvem el 2011 era l’alta desocupació. I fins ara no s’ha fet gran cosa edn aquest sentit, perquè hem dedicat molt temps a la refundació de l’ordre constitucional i a la reconfiguració del paisatge polític (dividit entre liberals i conservadors)», assegura Mondher Rezgui, president del Centre Cartago per la Pau.

Mesures apagafocs

Rezgui va recordar que la reclamació de dignitat dels tunisians –repetida en nombroses mobilitzacions durant aquests set anys– no es reduïa a les llibertats públiques i als drets humans, sinó que també apel·lava a l’accés a la vivenda i a la feina. La taxa de desocupació, del 15%,arriba al 23% en el cas de les dones, gairebé el 40% en el dels joves i, entre aquests, el 67% en el dels universitaris, segons xifres facilitades pel Tribunal de Comptes de la Unió Europea (UE).

En vigílies de la gran mobilització, el Govern va anunciar que doblarà l’ajuda econòmica a les famílies més desafavorides. Al voltant de 250.000 d’aquestes famílies es beneficiaran de l’augment, entre uns 50 i uns 100 euros mensuals. No obstant, les mesures apagafocs no faran aixecar el cap a un país amb problemes estructurals i unes elits polítiques que «segueixen servint-se de l’Estat en lloc de servir l’Estat», afirma l’activista Ismael Mestasi.

Retallades imposades per l'FMI

Si abans la visible corrupció es reduïa al nucli de la família de Ben Ali i els seus socis, avui s’estén a més cercles de poder. La presència al Govern de la coalició dels islamistes de Nahda, el partit que va tornar de la clandestinitat abanderant les esperances de millorar la justícia social, tampoc ha resolt res.

Mestasi subratlla que les protestes dels últims dies en diferents punts del país «són protagonitzades per les classes socials més baixes», que difícilment podran suportar les noves mesures d’austeritat que va aprovar al desembre el Parlament, imposades pel Fons Monetari Internacional (FMI) a canvi dels 2.500 milions d’euros concedits el 2016. Tot i que no tenen efectes directes en els productes bàsics subvencionats, el poder de compra dels tunisians s’ha reduït notablement.

«El meu marit treballava a Riad (Aràbia Saudita), però vam decidir tornar a Tunísia quan va esclatar la revolució perquè crèiem que hi hauria canvis; no obstant, la situació ha empitjorat perquè segueixen robant», assegura Selma Hatti, informàtica de professió.

Economia asfixiada

Notícies relacionades

Després de la caiguda de Ben Ali, la comunitat internacional i la UE en particular s’han esforçat a ajudar financerament Tunísia perquè democratitzés les institucions i lluités contra la corrupció. Però les arques de l’Estat segueixen molt debilitades. La mala gestió del diner públic i els atacs terroristes que van enfonsar el turisme, una de les principals fonts d’ingressos del país, asfixien l’economia i generen desafecció. «Desafortunadament, a l’escoltar les anàlisis de les causes profundes de les protestes que fan algunes elits polítiques, de vegades tenim la impressió de reviure algunes seqüències del 2011, cosa que agreuja notablement el descontentament», conclou Rezgui.

Les autoritats han respost a les manifestacions d’aquests dies amb més de 800 detencions. No sembla que això hagi de mitigar la decepció dels tunisians set anys després que la Revolució dels Gessamins els fes creure en una nova era. 

Temes:

Magrib Tunísia