L'independentisme posa el fre a Còrsega

El nacionalisme cors mostra múscul, però posa sordina a la via de la independència. A Arinella, als afores de Bastia, sota una carpa blanca i al ritme encomanadís de la música local, els candidats de Pè a Corsica (Per Còrsega), la coalició d’autonomistes i independentistes favorita per revalidar la victòria en els comicis regionals d’avui, van cremar els seus últims cartutxos en el tancament de campanya davant més de mil simpatitzants.

L’ombra del procés va planar sobre aquesta illa mediterrània de 330.000 habitants quan la crisi catalana va arribar al seu apogeu després del referèndum de l’1-O d’octubre i la proclamació unilateral d’independència, però dijous la paraula Catalunya no es va esmentar en el míting.

El perill d’un conflicte com el català a Còrsega ha sigut el principal angle d’atac dels partits de l’oposició, tot i que, pel professor de la Universitat de Còrsega André Fazi, no és clar que n’hi hagi prou per reconquistar el seu electorat. «La situació corsa està objectivament molt lluny de la catalana», subratlla.

L’illa celebra avui la primera volta d’unes eleccions transcendentals. D’aquests comicis en sortirà l’equip de Govern del nou òrgan territorial, una entitat única i amb més poder que naixerà l’1 de gener del 2018 fruit de la fusió dels dos departaments actuals, Còrsega del Sud i Alta Còrsega.

Llista única nacionalista

L’autonomista Gilles Simeoni, actual president del Consell executiu, i l’independentista Jean-Guy Talamoni, al capdavant de l’Assemblea regional, tornen a presentar-se junts en una llista única.

Després de conquistar l’alcaldia de Bastia el 2014, vèncer en les territorials del 2015 amb gairebé el 36% de vots i aconseguir tres de quatre escons a l’Assemblea Nacional durant les legislatives del 2017, el tàndem nacionalista confia a millorar les seves pròpies marques.

L’objectiu que es van marcar és superar el resultat de fa dos anys i obligar París a escoltar les seves reivindicacions, bàsicament negociar un estatut d’autonomia amb poder legislatiu, i reconèixer la cooficialitat de la llengua corsa. Per poder-ho fer realitat cal reformar la Constitució francesa.    

La independència no està en l’ordre del dia i ni tan sols Talamoni s’ho planteja mentre Còrsega no creixi prou econòmicament. Només representa el 0,4% del PIB francès, d’aquí ve que es miri a Catalunya més com un referent econòmic que no pas com un model polític.

    

Catalunya, una referència recent 

«Quan els nacionalistes van arribar al poder el 2015, van començar a mirar cap a Catalunya. Uns perquè demanaven la independència i altres, pel seu model econòmic. Però és una referència recent, perquè per Simeoni el model és l’italià de la Vall d’Aosta i per Talamoni era el País Basc», explica l’historiador Antoine Marie Graziani.

El declivi dels partits dominants, un desig de renovació política i el final de la violència, arran de l’abandonament de les armes del Front Nacional d’Alliberament Cors (FLNC) el 2014, ha portat les institucions, després de 40 anys a l’oposició, a una generació de nacionalistes amb una identitat forjada en la lluita i l’oposició a l’Estat francès.

Front republicà

Tot i que confien en el triomf, els candidats de Pè a Corsica temen que la possible unió de la dreta i l’esquerra en una mena de front republicà intenti barrar-los el pas a la segona volta que se celebrarà el 10 de desembre. A les dues candidatures de la dreta que han anunciat la seva aliança s’hi podria sumar La República en Marxa, el partit de Macron.

Talamoni va denunciar que l’únic punt en comú de candidats ideològicament dispars era «recuperar les seves butaques» i va alertar les seves tropes: «Encara no hem guanyat. La primera volta serà decisiva».

El tauler polític es completa amb la França Insubmisa –hi concorre amb els comunistes contra el criteri de Jean Luc Mélenchon–, el Front Nacional, i els independentistes radicals de Rinnovu, que han rebutjat unir-se a la coalició nacionalista governant. El Partit Socialista i els Ecologistes no s’hi presenten.

La falta d’estudis impedeix saber si el sentiment nacionalista avança a Còrsega, però el que segons el parer de l’investigador André Fazi és clar és que la popularitat de Simeoni li ha permès conquistar electors que abans votaven l’esquerra o la dreta.

Quan Simeoni es col·loca davant el faristol per clausurar el míting de Bastia, diu fent broma –en cors i en francès– i l’auditori riu. Darrere l’empremta del cansament s’hi endevina el carisma. Els parla d’una aventura humana, d’emoció, de pau, de diàleg, de confiança en el futur. «No ens dirigim només als nacionalistes. No volem una Còrsega dividida en dos blocs. Aquest país el construirem plegats, fins i tot amb els que ens han tancat la porta». H

CLAUS

Nova administració territorial

L’1 de gener del 2018, Còrsega fusiona en un únic ens territorial els dos departaments amb què compta en l’actualitat. La coalició nacionalista que governa a l’illa des del desembre del 2015 espera revalidar la seva victòria en les eleccions regionals.

Nova Assemblea

Notícies relacionades

"Em sento tan poc francesa..."

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Uns 234.000 electors podran votar avui per elegir els 63 membres de la futura Assemblea corsa. L’escrutini és majoritari a dues voltes. Les candidatures que superin el 7% passaran directament a la segona.

Nou Executiu

L’Assemblea elegirà el Consell executiu, el Govern local, que ha de tirar endavant amb una majoria absoluta. Els consellers votaran després una llista d’11 persones i qui l’encapçali serà nomenat president.