El Papa viatja a Birmània i Bangla Desh en plena crisi dels rohingyes

El Papa arriba avui a Birmània, en un viatge que continuarà fins al 2 de desembre a Bangla Desh, i que es produeix enmig de la campanya de repressió ètnica emparada per l’exèrcit birmà i que afecta la minoria musulmana dels rohingya. La gira, que portarà el Pontífex a l’escenari d’una de les crisis humanitàries més grans d’aquest any, suposa, per la seva agenda d’alt voltatge, un augment de tensió a la regió.

Durant la visita, el Papa té previst trobar-se no només amb líders de la majoria budista i amb Aung San Suu Kyi, la Nobel de la pau i líder de facto de Birmània, que recentment ha sigut criticada internacionalment pel seu silenci sobre el drama dels rohingya. Francesc també mantindrà una reunió amb el cap de l’exèrcit birmà, Min Aung Hlaing, considerat un dels responsables de la desesperada fugida de més de 620.000 rohingya a Bangla Desh a causa de la persecució de què són objecte a Birmània.

El desafiament del Papa s’ha posat en evidència per alguns missatges enviats per prelats de la regió. El més contundent ha sigut el del cardenal Charles Maung Bo, arquebisbe de Yangon, que li va demanar obertament a Francesc que no fes servir la paraula rohingya durant els seus discursos.

«És una paraula molt qüestionada i no és acceptada ni pels militars, ni pel govern ni pel poble», va dir Bo. A més, la crisi ha sigut «una mica exagerada» per la premsa occidental, va afegir ahir Bo, a l’opinar així mateix que la influència d’Aung San Suu Kyi «és limitada» davant l’exèrcit del seu país.

La preocupació dels catòlics birmans remet, segons fonts locals, al fet que ells mateixos puguin convertir-se en blanc d’actes de persecució. Això pel suport de Francesc a aquesta minoria, que a Birmània és comunament anomenada «bangladeshiana», en referència indirecta a la seva presumpta condició d’immigrants indocumentats. I més encara perquè el Papa, durant la seva visita, també ha concertat una trobada a Bangla Desh amb un grup de rohingya exiliats en aquell país.

Visita qüestionada

Notícies relacionades

Birmània i Bangla Desh firmen un acord per repatriar milers de rohingyes

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

«¿Per què ha escollit venir ara?», va qüestionar al respecte Aye Maung, líder del Partit Nacional Arakan, segons declaracions recollides per The Guardian. «Un pensa: ¿hi ha tensions entre cristians i musulmans? ¿O es tracta d’una petició dels catòlics d’aquí? ¿O hi ha problemes entre els budistes i els cristians?», va afegir.

A Birmània hi viuen uns 700.000 catòlics (l’1,4% de la població), 150.000 dels quals s’espera que participin en els actes convocats pel Papa. Tant que fins i tot s’han llogat trens per traslladar els que viuen a la regió de Kachin, al nord, a dos dies de camí de la capital comercial i administrativa del país, Yangon.