Àsia Central, viver d'extremistes

Una coincidència, un mínim denominador comú, pot identificar-se en molts dels atemptats perpetrats per combatents extremistes des de l’any 2016 en diversos punts del globus, des de Turquia fins a Rússia, passant per Suècia. La majoria –amb la notable excepció de l’atropellament de la Rambla de Barcelona l’agost passat, entre altres– han tingut com a protagonistes individus procedents de l’Àsia Central, molts d’ells d’origen uzbek, tot i que oficialment, sobre el paper, poguessin ser ciutadans d’altres repúbliques exsoviètiques, en una regió on les fronteres han sigut traçades arbitràriament i separant comunitats ètniques.

Després de l’atropellament de ciclistes que hi va haver a Nova York aquesta setmana, perpetrat per Saifullo Saypov, un xòfer d’Uber originari de l’Uzbekistan, el president d’aquell país, Safjat Mirzióiev, s’ha sentit obligat a donar el condol, amb urgència, al líder de la Casa Blanca, Donald Trump, alhora que prometia tota la seva col·laboració en la investigació: «Aquest despietat crim, que és extremadament cruel, no pot tenir justificació; l’Uzbekistan està preparada per fer servir tots els seus mitjans per ajudar en la investigació».

ATEMPTAT A SANT PETERSBURG 

Una de les accions terroristes més mortíferes amb autoria d’individus de procedència uzbeka va tenir lloc el passat 3 d’abril a Sant Petersburg. Un artefacte explosiu amagat en una maleta va esclatar en un comboi del metro de la ciutat. Van morir 15 persones i altres 45 van resultar ferides. Una segona bomba va ser trobada i desactivada en una estació. L’autor de l’atemptat, Akbarzon Khalílov, era un individu d’origen uzbek, encara que nascut a la veïna república de Kirguizistan i amb passaport rus.

Es té coneixement que Khalílov havia viatjat durant l’any 2014 a Síria, on va rebre entrenament per part de combatents de l’Estat Islàmic (EI). De fet, l’explosiu que va fer servir a Sant Petersburg havia sigut fabricat utilitzant tècniques usades comunament a Síria, ja que contenia «sucre cremat», segons escriu l’especialista Karmon Ely en un estudi dut a terme per a l’Institut Internacional d’Antiterrorisme.

ATROPELLAMENT DE VIANANTS A SUÈCIA

Pocs dies després del sagnant atac a la segona ciutat russa, a uns quants centenars de quilòmetres d’allà, al centre d’Estocolm, Rakhmat Akitov, un uzbek de 39 anys, va estavellar un camió contra una multitud, causant cinc morts. A l’interior del vehicle, concretament dins d’un maletí, es trobava un explosiu improvisat que miraculosament no va arribar a detonar, cosa que va impedir que l’atropellament es convertís en una massacre de civils. El responsable de l’atac, que va ser finalment detingut, era un demandant d’asil la sol·licitud del qual havia sigut desestimada, i que havia difós material propagandístic gihadista a través de les xarxes socials.

Una de les accions terroristes més sonades perpetrades per ciutadans originaris de l’Àsia Central es va produir el 28 de juny del 2016 a l’aeroport internacional d’Istanbul-Atatürk, quan tres suïcides armats amb fusells d’assalt Kalàixnikov van obrir foc en diferents punts de la terminal de forma indiscriminada contra els passatgers que es trobaven en les instal·lacions, causant en total 43 víctimes mortals.

Els atacants van acabar sent abatuts per les forces de seguretat turques, que els van identificar com a ciutadans de Rússia i les repúbliques exsoviètiques de l’Uzbekistan i Kirguizistan. Finalment, el 31 de desembre del 2016, en el club nocturn Reina de la mateixa ciutat, un individu d’origen uzbek, tot i que nascut a Kirguizistan, que es deia Abdul-Karim Maixaripov va disparar contra els clients i va matar 39 persones, en un atac ordenat i ideat des del lideratge de l’Estat Islàmic a Raqqa.

LES RAONS DEL FENOMEN

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

L’Uzbekistan és, probablement, una de les exrepúbliques soviètiques més repressives de la zona. Segons escriu Julia Ioffe a The Atlantic, el Govern uzbek es caracteritza per exercir un estricte control sobre les pràctiques religioses al país. «Els clergues són autoritzats pel Govern, les madrasses [escoles islàmiques] també estan sota control de l’Executiu i infiltrades per informadors dels serveis secrets; els pelegrins a La Meca són monitorejats per les autoritats i acompanyats per funcionaris». 

Tot plegat, en opinió de la citada experta, «no ha solucionat el problema, sinó que l’ha empès a la clandestinitat i, en última instància, cap a l’estranger».