La massacre de Las Vegas revifa el polaritzat debat sobre les armes als EUA

Cada dia als Estats Units una mitjana de 93 persones moren per trets. La gran majoria d’aquests casos (62%) són suïcidis, però unes 12.000 de les 33.000 morts anuals per armes de foc són homicidis. Diàriament cauen per les bales set nens i adolescents, 19 homes i nois negres i entre una i dues dones assassinades per les seves parelles. Per cada mort hi ha una mitjana de dos ferits.

Entre aquestes demolidores xifres, les víctimes mortals de tirotejos massius representen l’1,5% del total, poc més del 4% dels homicidis. Però és quan es produeixen aquestes tragèdies, com la del diumenge 1 d’octubre a Las Vegas, amb 59 morts i gairebé 500 ferits, quan es revifa als Estats Units un debat, polaritzat en l’àmbit social i aparentment irresoluble en l’àmbit polític: com abordar l’equilibri entre els drets que garanteix la segona esmena, els costums d’un país on el 42% de la població viu en una casa amb una o diverses armes de foc i la necessitat de frenar la sagnia. Els Estats Units multipliquen per 25 la taxa mitjana d’homicidis per trets a les nacions desenvolupades.

'Bump stock', accessori legal

Aquesta vegada les accions de Stephen Paddock, l’home que mogut per causes fins i tot desconegudes va obrir foc des d’una habitació del Mandalay Bay contra els 22.000 assistents a un concert de country, han posat bona part del focus en el 'bump stock', un accessori legal que es pot adquirir per menys de 100 dòlars i que transforma la culata i el gallet, amb la qual cosa permet que rifles semiautomàtics disparin amb la metralladora intensitat d’armes automàtiques, les úniques fortament regulades per a la població civil als Estats Units.

S’han llançat diverses iniciatives al Congrés, tant per part de demòcrates com de republicans, per estudiar-ne la il·legalització i fins i tot l’Associació Nacional del Rifle (NRA per les seves sigles en anglès) ha trencat el tradicional silenci amb què acostuma a respondre a les massacres per advocar perquè aquests dispositius siguin «subjectes a regulacions addicionals».

El gest de la NRA és inusual, però també sibil·lí. El seu comunicat de dijous no va demanar l’acció del Congrés, sinó de l’Oficina d’Alcohol, Tabac, Armes de Foc i Explosius, que el 2010, amb Barack Obama en la presidència, va legalitzar aquest mecanisme. I en el mateix text, la NRA reforça una de les seves campanyes: que les Cambres aprovin lleis perquè el permís de portar armes ocultes tingui vigor a tots els estats i no només en aquells on s’emet.

Trump, aliat de la NRA

No ha canviat res a la NRA, un grup famós pel seu lobby (encara que la seva despesa empal·lideix al costat del de les grans corporacions), sobretot efectiu en l’organització i mobilització dels seus cinc milions de membres i que ha trobat un potent aliat en Donald Trump.

Com a candidat, Trump va jugar la carta de les armes com a part d’una guerra cultural, es va beneficiar dels prop de 50 milions de dòlars que la NRA va injectar en la campanya i, a l’arribar a la Casa Blanca, ha reforçat aquest llaç. A l’abril, com a primer president des de Ronald Reagan que anava a la reunió anual del grup, va deixar clara la seva posició: «Hi heu sigut amb força per a mi i jo hi seré per a vosaltres», va dir. «Els vuit anys d’assalt a les vostres llibertats de la segona esmena han arribat a un estrepitós final».

Notícies relacionades

El pitjor tiroteig massiu de la història dels EUA converteix Las Vegas en "zona de guerra"

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Les seves accions parlen més que les seves paraules. El mateix dia de la seva presa de possessió, el número 2 de l’Oficina d’Alcohol, Tabac, Armes de Foc i Explosius, Donald Turk, va presentar un document d’11 pàgines instant a estudiar «opcions per reduir o modificar regulacions d’armes de foc». El 28 de febrer, Trump firmava, sense fer-ne publicitat, una llei que anul·lava un esforç iniciat per George Bush després de la matança de Virginia Tech el 2007, i reforçat per Obama, perquè el sistema de la Seguretat Social compartís dades de gent mentalment incapacitada per gestionar les seves pròpies finances amb el Sistema Nacional de Revisió Instantània d’Antecedents Criminals, la base de dades que es consulta abans d’algunes vendes d’armes.

La seva Administració, a més, ha fet més passos cap a la desregulació. El Departament de Justícia, per exemple, ha redefinit el concepte de fugitiu, el d’Interior ha aixecat el veto a la munició de plom als seus parcs nacionals i el Cos d’Enginyers de l’Exèrcit reconsidera la prohibició d’armes en espais que controla (422 llacs i rius en 43 estats i més de 7.000 quilòmetres de camins).