Bangla Desh dicta la primera sentència per la mort de 1.110 treballadors d'una fàbrica tèxtil

Un tribunal de Dacca ha condemnat aquest dimarts a tres anys de presó Sohel Rana, propietari del complex tèxtil Rana Plaza que es va ensorrar el 2013 i va causar més de 1.100 morts i 2.500 ferits. Es tracta de la primera sentència relacionada amb la tragèdia tèxtil més gran de Bangla Desh. El jutge K. M. Imrul Kayes, d'un òrgan judicial especial de la capital bangladeshiana, ha condemnat Rana per un delicte d'acumulació il·lícita de béns i li ha imposat una multa d'uns 625 dòlars (518 euros), ha dit el fiscal del cas, Salahuddin Eskandar. "Haurà d'estar tres mesos més empresonat si és incapaç de pagar la multa", ha advertit Eskandar.

El judici contra el propietari del complex tèxtil va començar al març després que la Comissió Anticorrupció de Bangla Desh presentés una denúncia contra Rana el maig del 2015, amb ell ja a la presó, al rebutjar entregar un informe detallat del seu patrimoni. Segons l'acusació, el condemnat va construir amb diners no declarats dos edificis comercials (el Rana Plaza i la Torre Rana) i un immoble residencial de cinc plantes, tots ells al suburbi de Savar, als afores de Dacca.

Sohel Rana s'enfronta també a més d'una dotzena de càrrecs per assassinat, corrupció i violació de la legislació laboral, entre altres. Actualment, en relació amb la tragèdia del Rana Plaza hi ha 4 acusats a la presó, 29 de lliures amb fiança, 7 pròfugs de la justícia i un últim acusat va morir recentment quan estava en llibertat condicional.

Cinc fàbriques

Notícies relacionades

Hamàs allibera tots els ostatges vius i Israel entrega 2.000 presoners palestins

Trump, al Parlament israelià: «Netanyahu no és la persona més fàcil de tractar, però això és el que ho fa genial»

El Rana Plaza, un edifici de nou plantes que allotjava cinc fàbriques tèxtils al suburbi industrial de Savar, es va ensorrar el 24 d'abril del 2013 i va causar la mort de 1.130 treballadors i ferides a més de 2.500. Les companyies internacionals Primark, El Corte Inglés, Le Bon Marché, Joe Fresh i Benetton van confirmar llavors que tenien acords de producció amb alguna de les empreses locals implicades en el sinistre.

Algunes d'aquestes firmes van fer donacions posteriors a les víctimes per una catàstrofe que va obligar el Govern de Bangla Desh a portar a terme una revisió completa del seu sector industrial tèxtil, amb controls, inspeccions i una nova normativa. No obstant, més de quatre anys després del sinistre el procés de reforma per aconseguir més seguretat a les fàbriques avança amb gran retard entre disputes per preus i costos entre propietaris locals i compradors estrangers.