Les venes obertes del Rif

El Rif batallador retorna mig segle després d’odiosos episodis en què es recorda l’Exèrcit marroquí sufocant amb violència, per dir-ho suaument, qualsevol focus de revolta aixecat per qui llavors era indiscutiblement el seu enemic: el rifeny. Aquesta vegada torna amb nous protagonistes i similars continguts, perquè els problemes associats a unes terres pobres --encara que el cultiu del cànnabis ha elevat l’estatus econòmic del Rif-- segueixen sent motiu de sublevació i catalitzador per emigrar cap a regions marroquines més pròsperes o cap a una Europa daurada on s’assenta una important diàspora rifenya.

Llavors, l’actor principal era Abd al-Karim al-Khattabi, un coratjós combatent disposat a morir per la causa antiimperialista tenaç amb les seves idees i la seva actitud, cosa que li va impedir morir a casa seva, al Rif, i ho va fer a Egipte el 1960. «Va dir que no tornaria al Marroc mentre hi hagués tropes estrangeres», recorda a EL PERIÓDICO Hakim al-Khattabi, un familiar directe.

EL NOU LÍDER

Avui, el líder rifeny que intenta reproduir, pacíficament, la lluita del vell guerrer, es diu Nàsser Zafzafi i des de fa sis mesos ha encapçalat manifestacions multitudinàries en les quals s’exigeix justícia social, desenvolupament econòmic i oportunitats per a les poblacions rifenyes joves, asfixiades per la desocupació. La seva última rebequeria divendres, a la mesquita, després que un imant animés els fidels a deixar les protestes, l’ha conduït a les portes de la presó. Zafzafi va aprofitar el suïcidi el desembre del 2016 d’un veí rifeny, venedor de peix, a qui les autoritats li havien confiscat la mercaderia, per iniciar una permanent ofensiva contra els poders fàctics.

Al centre de les protestes també se situava la reclamació de desmilitaritzar la regió. Una sublevació dels rifenys el 1959 va provocar una duríssima intervenció de l’Exèrcit de Hassan II que va servir de pretext per assentar bases militars i tenir neutralitzat el Rif. La reivindicació política, no obstant, de caràcter identitari --sent el Rif terra de berbers amb qui els uneix una llengua (el tamazigh), uns costums i una cultura-- queda avui en un segon pla. Especialment després de l’entronització del rei Mohammad VI, que discretament ha recollit l’herència de l’actuació venjativa del seu pare, Hassan II, per a qui el Rif era sinònim de menyspreu per imprimir a la protesta un caràcter «independentista».

GESTOS DEL MONARCA

A ulls dels analistes, el monarca actual ha conciliat nord i sud i ha col·locat el Rif en una posició honorable. Mohammad VI va canviar dràsticament d’estratègia i va visibilitzar el nord fent d’Al-Hoceima—el bastió paradigma de la resistència rifenya—el seu lloc habitual de vacances. Cada estiu els mitjans de comunicació mostren un monarca jovial muntat en motos aquàtiques o en el seu iot en aigües del Mediterrani. «Els rifenys han apreciat molt aquest fet», assenyala Mohamed Boudra, president del Consell d’Al-Hoceimas.

Un altre gest del monarca va ser presentar una bateria de propostes  amb la millora de les infraestructures i un megaprojecte de desenvolupament sota el nom d’Alhuceimas Manarat Al Moutawassit. No obstant, les idees i les bones intencions s’han quedat dormint al paper perquè la realitat s’imposa i les famílies rifenyes estan condemnades a la precarietat, llevat les que habiten en el cor de les clavegueres de l’haixix, entre les muntanyes, i s’han aferrat a la planta del cànnabis com si fos or caigut del cel. L’haixix va aparèixer als anys 70 per capritx europeu, quan un grup d’estrangers va desembarcar i va ensenyar als agricultors a transformar la planta en haixix. Des d’aleshores la producció i el trànsit d’aquesta droga han sigut imparables i han convertit el Marroc en el segon país exportador del món, després de l’Afganistan.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Les rutes obertes per portar l’haixix cap a Europa i el Sahel amb destinació al Pròxim Orient han permès generar una economia paral·lela cabdal per a una elit del Rif.  «¿Que potser aquesta riquesa ha sigut repartida entre els rifenys? No. Solament està en mans d’un grapat d’homes poderosos», denuncia Ibrahim Irrifai, de la socialista Unió Nacional de Forces Populars (USFP).

REPRESSIÓ I ARRESTOS

Aquest partit junt amb l’islamista PJD i el nacionalista Istiqlal, va emetre un comunicat ahir a la matinada en què denunciava els «arrestos arbitraris» d’almenys 40 activistes del moviment popular, per la seva participació en les marxes de divendres a Al-Hoceima. «Se’ls imputen càrrecs per desacatament, insurrecció armada, destrucció de vehicles i altres béns d’interès general», va afirmar el procurador general del rei (fiscal). Rabat tracta de tallar-li el cap al moviment però sense curar la base de la indignació.