Els 27 donen aquest dissabte el tret de sortida a la negociació del 'brexit'

La primera ministra britànica, Theresa May, va notificar oficialment el 29 de març la voluntat de Regne Unit d’abandonar la Unió Europea. Aquest dissabte es compleix un mes d’aquell «trist dia», tal com el va descriure el president de la UE, Donald Tusk, i els caps d’Estat i de Govern dels 27 el recordaran aprovant les directrius per al divorci. Un vademecum que dona el tret de sortida a les negociacions i que marcarà el camí a seguir fins a la consumació del brexit a finals de març del 2019. Entre les últimes novetats, la possible confirmació dels 27 que Irlanda del Nord serà automàticament part de la UE si l’illa es reunifica.

    

En principi la nova cita extraordinària no serà llarga. Després d’una breu trobada al migdia amb el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, els mandataris celebraran un dinar de treball al qual assistirà el negociador en cap dels 27, Michel Barnier, i que s’acabarà cap a les quatre de la tarda. Com a plat central, l’aprovació de les directrius, polides en les últimes setmanes pels xerpes (negociadors dels 27) per donar claredat i fermesa a un document, que arriba pràcticament tancat, que endureix el to, i que arrenca amb un principi clau: «No discutirem la nostra futura relació amb Regne Unit fins que aconseguim suficients avanços sobre les qüestions relacionades amb la seva sortida». Així ho avisa Tusk en la seva carta d’invitació. És a dir, sobre els drets dels ciutadans, la factura del brexit i la frontera amb Irlanda.

    

«Tot això ha de ser el primer. No és una qüestió de tàctica però, donat el limitat temps que tenim per acabar les negociacions, és l’única estratègia possible», insisteix. Així que, un cop comencin al juny les negociacions, previsiblement «amb dues o tres setmanes de retard» per les eleccions legislatives convocades per May per al 8 de juny, el primer serà negociar el divorci i deixar enrere el passat.

QUE NO SIGUI PAPER MULLAT

En primer lloc, els drets dels ciutadans europeus que viuen en territori britànic i les seves famílies així com els dels britànics que viuen a la resta de la UE. Amb garanties «efectives, no discriminatòries i àmplies» amb «procediments administratius simples i clars» perquè «és important que hi hagi reciprocitat i les equivalències no es quedin en paper mullat», reivindica un alt càrrec.

En aquesta fase també haurà de quedar acotada la factura del brexit. El cost pels compromisos financers assumits en els últims anys en el marc del pressupost comunitari, les pensions dels funcionaris europeus i els diversos programes i organismes en què participa com el Banc Europeu d’Inversions. Una factura estimada en 60.000 milions, que previsiblement no es xifrarà fins al final del procés, i que és l’assumpte més delicat. «Intueixo que hi haurà un xoc de trens en aquesta operació pressupostària perquè els punts de partida són radicalment diferents», augura un diplomàtic europeu.

AGÈNCIES REGULADORES

El tercer element clau és la frontera entre Irlanda i Irlanda del nord. Ningú vol el retorn d’una «frontera dura» per protegir els acords de pau de Divendres Sant. D’aquí el compromís dels 27 de buscar «solucions flexibles i imaginatives». Dublín pressiona des de fa setmanes per incloure una clàusula que reculli la incorporació automàtica d’Irlanda del Nord a la UE si en un futur l’illa es reunifica, com va passar amb Alemanya després de la caiguda del Mur de Berlín, i els 27 tenen previst respondre satisfactòriament a la demanda, segons consta en l’esborrany d’una declaració annexa.

Notícies relacionades

Lleó XIV alerta d’una «tercera guerra mundial per parts» i demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna

La mà del papa Francesc

    

La cimera també llançarà el debat sobre la reubicació de les dues agències reguladores de la UE amb seu a Londres, l’Agència Europea del Medicament, a la qual aspira Barcelona, i l’Autoritat Bancària Europea. Tusk i Jean-Claude Juncker presentaran la seva estratègia perquè el Consell Europeu del juny fixi criteris per elegir noves seus com més aviat millor. «La voluntat majoritària és que s’acceleri», diuen a Brussel·les.